Dia: 15 d’octubre de 2010
Hora: 13:00 h
Lloc: Local del Comitè, Can Mora
Amb l’assistència de Llucià Miras, Enric Costa, Laia Vidal, Marta Romo, Rafa Bernabé i Edu Garcia.
Es reuneix el Comitè Unitari per tractar l’ordre del dia següent:
1. Aprovació acta anterior
2. Contractació
3. Reserva UOS
4. Temes pendents de reunions anteriors
5. Pagament diferencial IPC
6. Consulta hores extres
7. Nou conveni
8. Altres
Després de discutir-ho, es prenen els acords següents:
1. Aprovació de l'acta anterior:
S’aprova per unanimitat dels assistents l’acta de la reunió del Comitè Unitari del dia 16 de juliol de 2010.
2. Contractació:
Es repassen les bases de dos concursos previstos per les properes setmanes. Es discuteix que es demani el nivell C de català per les places d’auxiliar administratiu/va, per a les quals només es requereix el graduat escolar. Es decideix portar aquest tema a la comissió paritària, ja que ja s’ha tractat de forma recurrent a la comissió de contractació, sense resultats.
3. Reserva UOS:
Es confirma que no hi ha serveis mínims ni reserva (“retén”) de la Unitat Operativa de Serveis.
4. Temes pendents de reunions anteriors:
a) Recurs presentat per la qüestió dels dies d’assumptes propis i l’EBEP: La setmana que ve, els serveis jurídics d’UGT ja tindran preparat el contenciós. Se seguirà informant puntualment d’aquest tema.
b) Comissió paritària: Ja estan preparats per a penjar al bloc els resums de les dues darreres reunions de la comissió paritària.
c) Negociació jornada laboral de 35 hores: La policia ha calculat que, reduint la seva jornada a 37’5 hores setmanals, es pot mantenir el mateix quadrant actual. Es demanarà una reunió amb la Neus Bulbena i en Joan Bou per tal de parlar aquest tema el més aviat possible.
d) Tribunal Laboral de Catalunya: Encara no s’ha entrat la denúncia pendent sobre la convocatòria de places provisionals.
e) Retorn de persones en excedència: Encara no hi ha resposta a la instància presentada sobre aquest tema, demanant el posicionament de l’Ajuntament per escrit.
f) Reglament de formació: En Rafa ja ha aconseguit la darrera versió del reglament de formació. S’enviaran aquesta darrera versió i el text original presentat pel Comitè, per tal de poder fer comparacions i una nova proposta. Aquest tema, a partir d’ara, el portaran en Rafa i en Ricard.
g) Relació de Llocs de Treball: De moment se segueix avançant en la resolució de conflictes pendents amb els CPT i les fitxes i adscripcions que falten. És molt important tenir present que la gent que sigui adscrita a partir d’ara haurà de cobrar retroactivament amb el sou íntegre fins a la data d’aplicació de la reforma laboral.
h) Nòmines: Actualment, a les dietes que entren per nòmina se’ls treu l’IRPF. Això no hauria de ser així i, de fet, no és així en el cas de les dietes que no entren per nòmina. Les dietes haurien d’anar a part de les gratificacions, i no haurien d’estar subjectes a retencions. L’Edu farà la consulta a l’Àrea Econòmica. Si no s’aconsegueix informació, es presentarà per escrit via instància.
i) Rebaixa del 5% als complements: Hi ha complements del sou que en d’altres ajuntaments no han patit la rebaixa del 5% i, en canvi, a l’ajuntament de la Garriga, sí. Per exemple, les hores extres. L’Edu parlarà amb l’Àrea econòmica i, si es veu clar que l’ajuntament s’ha excedit en l’aplicació del decret, s’entrarà instància demanant que es facin efectius els imports que fins ara s’han estalviat.
5. Pagament diferencial IPC:
Es comenta una consulta realitzada al comitè sobre aquest tema, ja que hi ha la sospita que l’Ajuntament pretén no pagar el diferencial aquest any. Es decideix que s’entrarà una instància amb l’article del conveni que fa referència a aquest tema (la disposició addicional primera) demanant la data en què es farà efectiu el pagament enguany.
6. Consulta hores extres:
Es comenta la consulta realitzada al comitè sobre les hores extres. Es diu que cal repassar la llei de conciliació familiar, per tal de posar en evidència la incoherència de reduir jornada per a conciliar i alhora fer hores extres. De la mateixa manera, tampoc té sentit no tenir el 100% de la jornada laboral i fer hores extres.
7. Nou conveni:
Es va realitzar la reunió de constitució de la mesa de negociació. El regidor de RRHH va demanar que no es tingués en compte la plataforma de negociació presentada pel Comitè i que es negociés en base al conveni actual. El Comitè s’hi va negar i es va acabar acordant discutir a partir de la plataforma presentada.
S’han marcat tres reunions per fer abans d’acabar l’any: 9 i 23 de novembre i 21 de desembre. És possible que si es fa evident en aquestes reunions que l’Ajuntament no té voluntat d’avançar en la negociació, es deixi per a la propera legislatura.
Així mateix, l’Ajuntament va demanar que no es fes difusió de l’evolució de la negociació a través del bloc. El Comitpe va dir que sí que se’n faria, tal com ja s’ha informat.
Per la part política hi haurà els mateixos representants que a la comissió paritària.
El Comitè es reunirà abans del 9 de novembre, en reunió extraordinària per a concretar el punts irrenunciables en la negociació i els límits fins als quals es podria arribar en la resta.
8. Altres:
• Serveis que s’havien de traslladar al CAP vell: Es comenten les problemàtiques que es creen pel fet que al final no es traslladen els serveis que s’havien previst a l’edifici del CAP vell, ja que no s’hi realitzen les obres d’acondicionament.
La setmana que ve en Llucià entrarà una instància demanant què pensa fer l’Ajuntament amb aquests treballadors i treballadores –que en alguns casos treballen en espais amb greus deficiències-, i demanant una resposta per a la propera reunió de la comissió paritària.
divendres, 29 d’octubre del 2010
dilluns, 25 d’octubre del 2010
Resum de la reunió de la Comissió Paritària del 23-9-2010
Assistents per part de l’Ajuntament:
Joan Bou
Quim Fornés
Francesc Puigdomènech
Joaquim Rossell
Teresa Salvador
Assitents per part del Comitè:
Rafa Bernabé
Laia Vidal
Prèviament a començar els punts de l’ordre del dia de la reunió, l’ajuntament demana tractar el tema dels serveis mínims per a la vaga del dia 29 de setembre de 2010.
L’ajuntament presenta una proposta tipus de serveis mínims. Ens comenten que els
serveis mínims de l’EBM no depenen de nosaltres, però que se’ls hi comunicarà què
és el que han de fer i que voldrien que a l’àrea d’educació hi quedés algun conserge.
El comitè diu que no hi està d’acord i que, com a molt, podrien demanar que es
quedés el director del centre. A més, informa que tampoc està d’acord amb el punt en
què es diu que, com a mínim, ha de quedar una persona per àrea o servei. No és
raonable tenint en compte les característiques de l’ajuntament i a més, no s’entén per servei mínim totes les àrees o equipaments.
Tot i així, es comenta que segurament estaran coberts gairebé tots els serveis ja que hi ha força gent que ja ha manifestat que no farà vaga.
El comitè comenta que cap treballador ha de notificar amb anterioritat, si no vol, la seva decisió d’exercir el dret a vaga. L’ajuntament creu que sí que s’ha de fer.
Es modifica el punt en què diu que els coordinadors hauran de fer arribar a l’àrea de
RRHH el llistat de la gent que fa vaga i s’acorda que serà l’endemà de la vaga que els coordinadors ho notificaran.
Respecte al punt en què es diu que el dia 29 de setembre de 2010 no s’autoritzaran
permisos d’assumptes propis, el comitè diu que no hi està d’acord i que caldria afegir “excepte en casos autoritzats” . L’ajuntament diu que no, però que en cas que es produís alguna situació excepcional s’estudiaria el cas en concret.
S’acorden els següents serveis mínims:
2 persones a l’OAC.
Llar d’infants, una persona de l’equip directiu, un/a administratiu/va i el 25% de la plantilla
Retén de la U.O.S. que realitzen la funció d’atenció i gestió de trucades d’urgències i d’emergències: el servei habitual.
Serveis Socials, ajuda a domicili, s’han de prestar els serveis urgents, necessaris i inajornables.
S’aclareix que la sol•licitud de destinar a Càrites els diners que es van deixar de pagar als treballadors que van fer vaga el dia 08 de juny de 2010 la van fer els treballadors afectats i no pas el Comitè d’empresa. Se’ns informa que s’aprovarà en el Ple de setembre i que en cas que els treballadors que facin vaga el dia 29 de setembre vulguin fer el mateix caldrà que ho tornin a sol•licitar.
1. Aprovació, si escau, de l’acta del dia 8/07/2010.
El Comitè informa que no està d’acord amb el punt 6 de l’acta referent a ajuts per estudis en què es tracta el tema de pagar a un dels treballadors/es el salari mínim interprofessional i a l’altre la part proporcional del salari mínim interprofessional en relació al que se li paga al primer.
Es van donar dues converses creuades i una part de la comissió va entendre el que diu l’acta mentre que l’altre part va entendre que s’acordava pagar als dos treballadors/es el mateix.
Es discuteix aquest tema i finalment s’acorda que es rectificarà l’acord i que al treballador/a que només se li va pagar la part proporcional se li abonarà la diferència en relació al salari mínim interprofessional.
S’aprova l’acta del 8 de juliol de 2010 amb l’esmena indicada.
Pels futurs casos que es puguin donar s’estableix que, mentre no hi hagi un reglament de formació, només es concediran ajuts a la formació dels treballadors/es en els casos que no estigui recollit en el reglament d’indemnitzacions si es compleix algun dels requisits següents:
Que la formació estigui directament relacionada amb el lloc de treball de la persona.
Que sigui per una possible promoció i per tant ha de ser una titulació homologada.
En aquests casos l’ajut serà igual a l’import del salari mínim interprofessional i es donarà un únic cop per persona i titulació.
Qualsevol sol•licitud presentada es portarà a la comissió paritària per avaluar que es compleixen tots els requisits.
El comitè es compromet a presentar una proposta del reglament de formació a la comissió paritària abans del 31 de desembre de 2010.
2. Promoció de les auxiliars administratives.
El Joan Bou ens informa que cal tancar aquest tema com a molt tard la propera reunió per si cal tenir-ho en compte de cara al pressupost del 2011.
El comitè va fer arribar a RRHH un llistat de les auxiliars administratives amb una comparativa respecte a administratives. Això va ser el punt de partida per treballar i l’ajuntament poder presentar una proposta.
El Joan Bou ens explica que s’exclouen de la proposta de promoció les auxiliars administratives que es jubilen properament, les que estan interines perquè encara no tenen plaça en propietat i per tant no poden accedir a cap promoció i les que estan a l’OAC perquè ja estan cobrant per sobre de les auxiliars administratives. També ens comenten que han calculat que el cost de fer 8 promocions internes d’aquests llocs de treball és aproximadament de 40.000€ i que aquest proper any, amb la situació actual, no és viable.
El Comitè proposa que es faci una periodificació d’aquestes promocions en dos anys. Cal estudiar la promoció de les auxiliars administratives i fixar un calendari per tal de que es puguin fer totes les promocions.
El Joan Bou diu que ara ja tenen els càlculs, i per tant, ara cal començar a treballar en com s’ha de fer aquesta promoció. Cal veure quins llocs han de ser d’auxiliar administratiu/va i quins d’administratiu/va i llavors fer una proposta en funció de l’increment que suposi pel Capítol I i les jubilacions que s’han de cobrir.
S’acorda que l’ajuntament presentarà, per a la propera reunió, una proposta de la
periodicitat de les promocions internes en dos anys.
El Francesc Puigdomènech proposa que es faci un estudi de saturació del personal i veure realment si és necessari crear més llocs de treball o es pot reduir algun lloc.
El Quim Fornés diu que no està d’acord amb la reducció de la plantilla però sí amb la contenció i proposa que ens plantegem la multifuncionalitat dels tècnics.
El Joan Bou explica que ja fa temps, des de la reducció pressupostària, s’han reduït serveis i s’ha mirat de no crear noves places. A més, comenta que en la propera legislatura caldria plantejar agrupar àrees unipersonals per tal de compartir recursos i incrementar l’efectivitat.
3. Fixar calendari de reunions de la comissió.
El Joan Bou ens comenta que l’Oriol Ramon no té disponibilitat per assistir a les reunions en l’horari que tenim fixat per motius laborals. Es pregunta a tots els membres de la comissió si tenen disponibilitat per reunir-se les tardes que l’Oriol Ramon ha proposat però no hi ha unanimitat. Així doncs, vistes les dificultats que tots els membres de la comissió puguin assistir en l’horari proposat, el Joan Bou parlarà amb l’Oriol Ramon per si pot delegar en algú del seu grup que pugui assistir a aquestes reunions en horari de matí.
Es decideix que de moment només es fixarà una data per a la propera reunió a l’espera de que l’Oriol Ramon digui què vol fer. La propera reunió serà el dia 26 d’octubre de 2010 a les 12h.
4. Negociació de conveni/acord.
El Joan Bou ens comenta que aquest punt de l’ordre del dia era un tema polític i que, com que falta l’Oriol Ramon, ja es tractarà en un altre moment.
5. Informació i entrega del certificat de l’aprovació del Pla de Prevenció de Riscos laborals de l’Ajuntament de la Garriga.
L’ajuntament ens informa que a la JGL del 26 de juliol de 2010 es va aprovar el Pla de Prevenció de Riscos laborals de l’Ajuntament de la Garriga, junt amb la Política de Prevenció que s’ha fet arribar a tothom via c/e i que també es dona a les noves incorporacions amb la carpeta de presentació.
El Comitè proposa que tota la documentació es posi al públic per tal que tothom la pugui consultar. La tècnica de RRHH comenta que aquesta informació ja està a la xarxa i que tots els/les treballadors/es hi poden accedir. El comitè demana que s’afegeixi l’organigrama del comitè a la carpeta de presentació de les noves incorporacions i que també es pengi a la xarxa.
6. Distribució de les hores sindicals dels membres del Comitè i de la Junta de Personal.
El comitè explica que no ha tingut temps d’elaborar el document amb aquesta informació però que ho presentarà en breu a l’àrea de RRHH.
7. Protocol d’assetjament sexual.
L’ajuntament ens informa que s’ha enviat per mail una proposta de protocol i les accions dutes a terme a l’Ajuntament per a la prevenció i l’abordatge de l’assetjament sexual i l’assetjament per raó de sexe.
Caldrà que tots els membres de la comissió s’estudiïn aquests documents abans de la propera reunió i si tothom hi està d’acord, s’aprovarà per la JGL. La tècnica de polítiques d’igualtat assistirà a la propera reunió per tal de resoldre dubtes i comentar-ho.
8. Adscripcions pendents.
Se’ns informa que a l’últim Ple es va aprovar la fitxa de Mestres de taller, en breu, es faran les adscripcions corresponents.
Pel que fa a altres adscripcions pendents, el Joan Bou s’ha reunit amb el treballador/a afectat/da i han acordat que treballaran conjuntament la modificació de la fitxa, després ho passaran al regidor corresponent. Un cop definida la fitxa es reunirà l’òrgan tècnic de valoració, i si tothom hi està d’acord es farà la valoració del lloc de treball i finalment s’aprovarà pel Ple i es farà l’adscripció.
9. Altres.
A) Preparació per la Mitja Marató.
El Joan Bou exposa que des de l’àrea d’esports es vol oferir als ciutadans la possibilitat de fer la preparació per córrer la Mitja Marató. L’àrea d’esports proposa que la tècnica auxiliar d’esports sigui la persona encarregada de fer aquesta preparació i que se li pagui amb un complement puntual. Se’ns informa que una part del cost es recupera amb el que paga la gent per apuntar-se a l’entrenament i que si ho fem d’aquesta manera, surt més econòmic que contractar una empresa.
El comitè diu que en principi no hi veu cap inconvenient, però que caldria valorar de quant és el complement i per quantes hores.
S’acorda que l’ajuntament passarà un estudi econòmic.
B) Sistema de control de presència.
El Francesc Puigdomènech pregunta com està el tema del control de presència.
El Joan Bou comenta que actualment el sistema funciona, però que és molt més lent del què es preveia inicialment. Actualment encara s’estan introduint les dades dels horaris dels treballadors.
La tècnica de RRHH torna a explicar que calen moltes hores per posar en funcionament el programa i que actualment el departament de RRHH no ho pot assumir ja que hi ha dues persones amb reducció de jornada (suposa 100 hores menys de treball cada mes) però la feina no s’ha reduït proporcionalment. Exposa que si es vol posar en funcionament aquest sistema cal una persona que hi dediqui part de la seva jornada.
El Francesc Puigdomènech comenta que aquest tema s’està allargant molt i que caldria tancar-lo ben aviat. El Joan Bou explica que ja s’ha parlat de buscar una persona que pugui donar suport a l’àrea de RRHH i que paral•lelament s’està estudiant la possibilitat de posar en funcionament el “portal de l’empleat” que pot arribar a incorporar força part de gestió del control de presència i agilitzar el seu funcionament.
Joan Bou
Quim Fornés
Francesc Puigdomènech
Joaquim Rossell
Teresa Salvador
Assitents per part del Comitè:
Rafa Bernabé
Laia Vidal
Prèviament a començar els punts de l’ordre del dia de la reunió, l’ajuntament demana tractar el tema dels serveis mínims per a la vaga del dia 29 de setembre de 2010.
L’ajuntament presenta una proposta tipus de serveis mínims. Ens comenten que els
serveis mínims de l’EBM no depenen de nosaltres, però que se’ls hi comunicarà què
és el que han de fer i que voldrien que a l’àrea d’educació hi quedés algun conserge.
El comitè diu que no hi està d’acord i que, com a molt, podrien demanar que es
quedés el director del centre. A més, informa que tampoc està d’acord amb el punt en
què es diu que, com a mínim, ha de quedar una persona per àrea o servei. No és
raonable tenint en compte les característiques de l’ajuntament i a més, no s’entén per servei mínim totes les àrees o equipaments.
Tot i així, es comenta que segurament estaran coberts gairebé tots els serveis ja que hi ha força gent que ja ha manifestat que no farà vaga.
El comitè comenta que cap treballador ha de notificar amb anterioritat, si no vol, la seva decisió d’exercir el dret a vaga. L’ajuntament creu que sí que s’ha de fer.
Es modifica el punt en què diu que els coordinadors hauran de fer arribar a l’àrea de
RRHH el llistat de la gent que fa vaga i s’acorda que serà l’endemà de la vaga que els coordinadors ho notificaran.
Respecte al punt en què es diu que el dia 29 de setembre de 2010 no s’autoritzaran
permisos d’assumptes propis, el comitè diu que no hi està d’acord i que caldria afegir “excepte en casos autoritzats” . L’ajuntament diu que no, però que en cas que es produís alguna situació excepcional s’estudiaria el cas en concret.
S’acorden els següents serveis mínims:
2 persones a l’OAC.
Llar d’infants, una persona de l’equip directiu, un/a administratiu/va i el 25% de la plantilla
Retén de la U.O.S. que realitzen la funció d’atenció i gestió de trucades d’urgències i d’emergències: el servei habitual.
Serveis Socials, ajuda a domicili, s’han de prestar els serveis urgents, necessaris i inajornables.
S’aclareix que la sol•licitud de destinar a Càrites els diners que es van deixar de pagar als treballadors que van fer vaga el dia 08 de juny de 2010 la van fer els treballadors afectats i no pas el Comitè d’empresa. Se’ns informa que s’aprovarà en el Ple de setembre i que en cas que els treballadors que facin vaga el dia 29 de setembre vulguin fer el mateix caldrà que ho tornin a sol•licitar.
1. Aprovació, si escau, de l’acta del dia 8/07/2010.
El Comitè informa que no està d’acord amb el punt 6 de l’acta referent a ajuts per estudis en què es tracta el tema de pagar a un dels treballadors/es el salari mínim interprofessional i a l’altre la part proporcional del salari mínim interprofessional en relació al que se li paga al primer.
Es van donar dues converses creuades i una part de la comissió va entendre el que diu l’acta mentre que l’altre part va entendre que s’acordava pagar als dos treballadors/es el mateix.
Es discuteix aquest tema i finalment s’acorda que es rectificarà l’acord i que al treballador/a que només se li va pagar la part proporcional se li abonarà la diferència en relació al salari mínim interprofessional.
S’aprova l’acta del 8 de juliol de 2010 amb l’esmena indicada.
Pels futurs casos que es puguin donar s’estableix que, mentre no hi hagi un reglament de formació, només es concediran ajuts a la formació dels treballadors/es en els casos que no estigui recollit en el reglament d’indemnitzacions si es compleix algun dels requisits següents:
Que la formació estigui directament relacionada amb el lloc de treball de la persona.
Que sigui per una possible promoció i per tant ha de ser una titulació homologada.
En aquests casos l’ajut serà igual a l’import del salari mínim interprofessional i es donarà un únic cop per persona i titulació.
Qualsevol sol•licitud presentada es portarà a la comissió paritària per avaluar que es compleixen tots els requisits.
El comitè es compromet a presentar una proposta del reglament de formació a la comissió paritària abans del 31 de desembre de 2010.
2. Promoció de les auxiliars administratives.
El Joan Bou ens informa que cal tancar aquest tema com a molt tard la propera reunió per si cal tenir-ho en compte de cara al pressupost del 2011.
El comitè va fer arribar a RRHH un llistat de les auxiliars administratives amb una comparativa respecte a administratives. Això va ser el punt de partida per treballar i l’ajuntament poder presentar una proposta.
El Joan Bou ens explica que s’exclouen de la proposta de promoció les auxiliars administratives que es jubilen properament, les que estan interines perquè encara no tenen plaça en propietat i per tant no poden accedir a cap promoció i les que estan a l’OAC perquè ja estan cobrant per sobre de les auxiliars administratives. També ens comenten que han calculat que el cost de fer 8 promocions internes d’aquests llocs de treball és aproximadament de 40.000€ i que aquest proper any, amb la situació actual, no és viable.
El Comitè proposa que es faci una periodificació d’aquestes promocions en dos anys. Cal estudiar la promoció de les auxiliars administratives i fixar un calendari per tal de que es puguin fer totes les promocions.
El Joan Bou diu que ara ja tenen els càlculs, i per tant, ara cal començar a treballar en com s’ha de fer aquesta promoció. Cal veure quins llocs han de ser d’auxiliar administratiu/va i quins d’administratiu/va i llavors fer una proposta en funció de l’increment que suposi pel Capítol I i les jubilacions que s’han de cobrir.
S’acorda que l’ajuntament presentarà, per a la propera reunió, una proposta de la
periodicitat de les promocions internes en dos anys.
El Francesc Puigdomènech proposa que es faci un estudi de saturació del personal i veure realment si és necessari crear més llocs de treball o es pot reduir algun lloc.
El Quim Fornés diu que no està d’acord amb la reducció de la plantilla però sí amb la contenció i proposa que ens plantegem la multifuncionalitat dels tècnics.
El Joan Bou explica que ja fa temps, des de la reducció pressupostària, s’han reduït serveis i s’ha mirat de no crear noves places. A més, comenta que en la propera legislatura caldria plantejar agrupar àrees unipersonals per tal de compartir recursos i incrementar l’efectivitat.
3. Fixar calendari de reunions de la comissió.
El Joan Bou ens comenta que l’Oriol Ramon no té disponibilitat per assistir a les reunions en l’horari que tenim fixat per motius laborals. Es pregunta a tots els membres de la comissió si tenen disponibilitat per reunir-se les tardes que l’Oriol Ramon ha proposat però no hi ha unanimitat. Així doncs, vistes les dificultats que tots els membres de la comissió puguin assistir en l’horari proposat, el Joan Bou parlarà amb l’Oriol Ramon per si pot delegar en algú del seu grup que pugui assistir a aquestes reunions en horari de matí.
Es decideix que de moment només es fixarà una data per a la propera reunió a l’espera de que l’Oriol Ramon digui què vol fer. La propera reunió serà el dia 26 d’octubre de 2010 a les 12h.
4. Negociació de conveni/acord.
El Joan Bou ens comenta que aquest punt de l’ordre del dia era un tema polític i que, com que falta l’Oriol Ramon, ja es tractarà en un altre moment.
5. Informació i entrega del certificat de l’aprovació del Pla de Prevenció de Riscos laborals de l’Ajuntament de la Garriga.
L’ajuntament ens informa que a la JGL del 26 de juliol de 2010 es va aprovar el Pla de Prevenció de Riscos laborals de l’Ajuntament de la Garriga, junt amb la Política de Prevenció que s’ha fet arribar a tothom via c/e i que també es dona a les noves incorporacions amb la carpeta de presentació.
El Comitè proposa que tota la documentació es posi al públic per tal que tothom la pugui consultar. La tècnica de RRHH comenta que aquesta informació ja està a la xarxa i que tots els/les treballadors/es hi poden accedir. El comitè demana que s’afegeixi l’organigrama del comitè a la carpeta de presentació de les noves incorporacions i que també es pengi a la xarxa.
6. Distribució de les hores sindicals dels membres del Comitè i de la Junta de Personal.
El comitè explica que no ha tingut temps d’elaborar el document amb aquesta informació però que ho presentarà en breu a l’àrea de RRHH.
7. Protocol d’assetjament sexual.
L’ajuntament ens informa que s’ha enviat per mail una proposta de protocol i les accions dutes a terme a l’Ajuntament per a la prevenció i l’abordatge de l’assetjament sexual i l’assetjament per raó de sexe.
Caldrà que tots els membres de la comissió s’estudiïn aquests documents abans de la propera reunió i si tothom hi està d’acord, s’aprovarà per la JGL. La tècnica de polítiques d’igualtat assistirà a la propera reunió per tal de resoldre dubtes i comentar-ho.
8. Adscripcions pendents.
Se’ns informa que a l’últim Ple es va aprovar la fitxa de Mestres de taller, en breu, es faran les adscripcions corresponents.
Pel que fa a altres adscripcions pendents, el Joan Bou s’ha reunit amb el treballador/a afectat/da i han acordat que treballaran conjuntament la modificació de la fitxa, després ho passaran al regidor corresponent. Un cop definida la fitxa es reunirà l’òrgan tècnic de valoració, i si tothom hi està d’acord es farà la valoració del lloc de treball i finalment s’aprovarà pel Ple i es farà l’adscripció.
9. Altres.
A) Preparació per la Mitja Marató.
El Joan Bou exposa que des de l’àrea d’esports es vol oferir als ciutadans la possibilitat de fer la preparació per córrer la Mitja Marató. L’àrea d’esports proposa que la tècnica auxiliar d’esports sigui la persona encarregada de fer aquesta preparació i que se li pagui amb un complement puntual. Se’ns informa que una part del cost es recupera amb el que paga la gent per apuntar-se a l’entrenament i que si ho fem d’aquesta manera, surt més econòmic que contractar una empresa.
El comitè diu que en principi no hi veu cap inconvenient, però que caldria valorar de quant és el complement i per quantes hores.
S’acorda que l’ajuntament passarà un estudi econòmic.
B) Sistema de control de presència.
El Francesc Puigdomènech pregunta com està el tema del control de presència.
El Joan Bou comenta que actualment el sistema funciona, però que és molt més lent del què es preveia inicialment. Actualment encara s’estan introduint les dades dels horaris dels treballadors.
La tècnica de RRHH torna a explicar que calen moltes hores per posar en funcionament el programa i que actualment el departament de RRHH no ho pot assumir ja que hi ha dues persones amb reducció de jornada (suposa 100 hores menys de treball cada mes) però la feina no s’ha reduït proporcionalment. Exposa que si es vol posar en funcionament aquest sistema cal una persona que hi dediqui part de la seva jornada.
El Francesc Puigdomènech comenta que aquest tema s’està allargant molt i que caldria tancar-lo ben aviat. El Joan Bou explica que ja s’ha parlat de buscar una persona que pugui donar suport a l’àrea de RRHH i que paral•lelament s’està estudiant la possibilitat de posar en funcionament el “portal de l’empleat” que pot arribar a incorporar força part de gestió del control de presència i agilitzar el seu funcionament.
Resum de la reunió de la Comissió Paritària del 8-7-2010
Assistents per part de l’Ajuntament:
Joan Bou
Quim Fornés
Francesc Puigdomènech
Joaquim Rossell
Teresa Salvador
Assistents per part del Comitè:
Rafa Bernabé
Esther Campos
Eduard García
Laia Vidal
Abans de començar amb l’ordre del dia previst per a la reunió, el Comitè vol fer constar el problema de refrigeració que hi ha a l’edifici de Can Raspall i sol•licita que es solucioni el més aviat possible o es proporcioni als treballadors un lloc a la Casa Consistorial.
El Joan Bou es compromet a trucar a l’INCASÒL perquè ho solucionin tan aviat com sigui possible.
1. Aprovació, si s’escau, de l’acta de la sessió del dia 10/05/2010.
L’acta de la sessió del dia 10/05/2010 s’aprova per unanimitat.
Tot i així, el comitè vol fer constar que en el reglament de funcionament de la comissió paritària, que es va aprovar l’11 de gener de 2010, s’estableix que en el termini de 4 dies hàbils el secretari/a enviarà l’acta a tots els assistents per tal que la puguin revisar. En aquest cas, s’ha enviat gairebé dos mesos més tard.
2. Fixar data per a la Constitució de la Mesa de negociació del III Acord/Conveni i calendari de reunions.
El comitè manté la plataforma que va presentar i decideix tirar endavant la negociació del conveni.
El Joan Bou ens comenta que la proposta que ells presenten referent a la mesa de negociació és muntar dues comissions: una que vindrà a la mesa de negociació i l’altra formada pels regidors que formen part de la comissió paritària, en aquesta última es decidirà prèviament els acords que es porten a la mesa de negociació. A la Mesa, estarien el Quim Fornés i el Joan Bou ja que són regidors amb dedicació en horari laboral. Aquest sistema no afectarà la mesa, només el funcionament intern per part de l’ajuntament.
Les reunions per a la negociació del conveni es realitzaran dins de l’horari laboral.
El Francesc Puigdomènech pregunta si les decisions es prendran directament a la mesa o prèviament hi haurà d’haver un acord entre els membres de la comissió. El Joan Bou comenta que els acords es decidiran prèviament amb tots els regidors de la paritària.
El comitè diu que aquesta forma de treballar farà molt lent el procés de negociació i que en el traspàs d’una comissió a una altra es podria perdre informació. Així doncs, seria molt més adient que tots els membres de la comissió paritària per part de l’ajuntament estiguessin a la mesa de negociació. El Quim Fornés diu que la voluntat de l’ajuntament és que tots els membres del govern estiguin d’acord i que, governi qui governi, després de les eleccions es pugui seguir amb la negociació del conveni.
Per tal d’agilitzar el procés s’acorda que tots els membres polítics de la comissió paritària formaran part de la Mesa de Negociació.
L’ajuntament informa que ja hi ha una persona de la Diputació de Barcelona designada per assessorar aquesta negociació.
La tècnica de RRHH diu que enviarà per mail la data de la constitució de la mesa de negociació.
3. Adscripcions pendents.
El Joan Bou ens comunica que pel proper ple es volen passar tres fitxes:
S’ha redactat la fitxa de “mestre de taller” independentment de si treballen a l’EME o a a l’EMAD, ja que és la denominació que fa el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. S’ha fet un refós de les dues fitxes i s’han mantingut les condicions retributives del monitor de taller de l’EMAD, ja que eren les més beneficioses pel treballador.
La fitxa d’administratiu/a de serveis territorials ja estava aprovada, però ara es modifica per ajustar-la més a les tasques reals d’aquest lloc de treball. S’han tret tasques com per exemple el control de l’estació meteorològica, prevenció civil, etc. ja que aquestes tasques les desenvolupa una altra persona i per tant, cal passar pel Ple aquesta modificació.
S’ha creat la fitxa de tècnic/a de polítiques d’igualtat. La tècnica de RRHH ens informa que, segons el criteri de la Diputació de Barcelona, a aquesta plaça li correspon un CPT.
El comitè comenta que el conveni diu que si s’adscriu una persona a un lloc de treball amb una retribució inferior se li ha de mantenir la retribució que ja tenia. Per tant no hi ha d’haver CPT.
En Joan Bou comenta que també hi hauria la possibilitat de fer, com en altres casos, que mentre aquesta persona ocupi el lloc de treball de tècnic/a de polítiques d’igualtat percebi aquest sou i si en un futur, aquest lloc és ocupat per una altre, li correspongui el sou que estableix la valoració del lloc de treball.
El comitè també exposa que potser no és el més adequat passar una tècnica a ocupar aquest lloc de treball quan el gruix de la feina està a Serveis Socials o potser no cal crear aquest lloc de treball tant específic quan tens una tècnica que pot ser molt més polivalent.
El secretari diu que això depèn de l’organigrama i en el nostre cas, es consideren àrees separades. Per exemple, a la Diputació de Barcelona, es considera tot una sola àrea.
El Joan Bou comenta que potser seria interessant refondre la fitxa de tècnic/a mitjà/na de polítiques d’igualtat i la de treballador/a social ja que l’ajuntament està pensant en tornar a ajuntar les dues àrees.
S’acorda portar les dues primeres fitxes per plenari del mes de juliol i si no hi ha cap problema, també es portarà la de tècnic/a mitjà/na de polítiques d’igualtat.
El comitè insisteix en què s’ha d’aprovar la fitxa de Tècnic/a Auxiliar de SSTT. Recorda que en aquesta fitxa també hi ha un problema econòmic i que un cop adscrit se l’hi ha de pagar al treballador el que li pertoqui amb caràcter retroactiu.
La tècnica de RRHH comenta que el problema és que el treballador sol•licita que se l’adscrigui a un lloc de treball de tècnic auxiliar C1-15 i no al que està previst a la RLT que sigui de C1-14, això implica una diferència de sou no prevista.
El Comitè insisteix que s’ha de realitzar aquesta adscripció i si hi ha d’haver alguna modificació que es tracti a la comissió de l’Òrgan Tècnic de Valoració.
L’ajuntament ens informa que hi està treballant i es compromet a convocar una reunió la propera setmana amb la Neus Bulbena, el Joan Bou, la tècnica de RRHH i el treballador afectat per tal d’intentar solucionar aquest tema.
S’ha revisat la fitxa de l’auxiliar administrativa de SSTT adscrita a urbanisme que realitzava tasques tan d’aquesta àrea com de secretaria. Les tasques que actualment realitza en ambdues àrees són similars ja que les que es desenvolupen de l’àrea de secretaria estan directament relacionades amb l’àrea d’urbanisme (disciplina urbanística).
El secretari diu que és molt important definir les tasques que realitza l’auxiliar administratiu adscrit a urbanisme per evitar que facin tasques que no els pertoquen.
El Francesc Puigdomènech planteja que s’hauria de fer un estudi de saturació del personal i en funció del resultat distribuir de nou les tasques i equiparar els treballadors. En Joan Bou diu que això a l’administració pública és molt complicat de fer ja que el volum de feina depèn de la necessitat del moment.
El comitè comenta que això ens porta sempre al mateix lloc, si les fitxes dels treballadors de la mateixa categoria fossin més genèriques i hauria més mobilitat entre àrees i en cas de puntes de treball es podria moure als treballadors en funció de la necessitat.
4. Protocol d'assetjament sexual.
Tots els membres de la comissió paritària donen el seu vistiplau i s’aprova que el protocol d’assetjament sexual passi pel proper ple.
El comitè demana que es compleixi amb la ràtio del 2% de la plantilla amb discapacitats.
El Joan Bou comenta que amb l’empresa Vivers de Bell–Lloch ja complim, encara que no sigui una contractació directa. El secretari comenta que en els contractes socials es pot afavorir la contractació d’empreses que tenen aquest personal. El Quim Fornés diu que tot i així, estem discriminant un tipus d’incapacitació determinada (físics i sensorials) i que estaria bé tenir-ho en compte per futures contractacions.
La tècnica de RRHH ens informa que en una sessió de formació en la que va participar un Inspector de Treball es va dir que l’Administració està obligada a convocar aquest 2% de llocs de treball, però que si en la convocatòria guanya una persona no discapacitada, aquesta és la que aconseguirà el lloc de treball, si no, seria discriminació positiva.
El Quim Fornés proposa que es faci com a les convocatòries d’agent de policia, en les quals, a igual puntuació entre un home i una dona, s’afavoreix la contractació d’una dona, per afavorir que hi hagi dones policies. Ara es podria de fer una clàusula similar amb els discapacitats.
La tècnica de RRHH diu que això ja surt sempre a les bases generals: Base Segona punt 2.9)
“Les persones amb discapacitat en grau de minusvalidesa igual o superior al 33% que es presentin a un procés selectiu en què les característiques del lloc de treball no siguin incompatibles amb les funcions a desenvolupar, poden fer constar aquesta condició en el moment de presentació de la instància, aportant un certificat de l’autoritat competent que acrediti el grau de minusvalidesa. També s’haurà d’aportar un certificat subscrit per un equip multiprofessional que acrediti la compatibilitat amb les funcions a desenvolupar. La compatibilitat serà apreciada encara que siguin necessàries determinades adaptacions, perquè la persona afectada pugui exercir adequadament les seves funcions.
El grau de minusvalidesa operarà com a criteri diriment en cas d’empat en la puntuació a favor de la persona amb discapacitat”.
El que passa és que no se’n presenten. Alguna persona amb discapacitat física sí que s’ha presentat, però no ha guanyat...
5. Distribució de les hores sindicals dels membres del Comitè i de la Junta de Personal.
El Joan Bou comenta que ja va rebre la distribució de CCOO, però que faltava les d’UGT, i també volia aclarir si hi ha hagut algun canvi.
Els funcionaris que falten per passar, els d’UGT, tenen 15h mensuals cadascun.
El president del comitè informa que no hi ha cap modificació i que de moment es manté la distribució d’hores que es va presentar. Si hi ha cap modificació més endavant, es comunicarà a la tècnica de RRHH.
El Joan Bou demana al comitè que es faci un petit escrit on quedi reflectit quines són les hores que computen com a hores sindicals i quines no, i quina és la metodologia per comunicar el seu gaudi. No computen la comissió paritària, el comitè de seguretat i salut i totes les reunions que convoca l’ajuntament
També demana que es presenti la composició actualitzada del comitè d’empresa, és a dir, qui està a cada comissió.
El Francesc Puigdomènech pregunta com es controlen les hores sindicals que realitza cada treballador. El president del comitè explica que teòricament cada membre del comitè ha d’avisar al seu cap o regidor, però que aquest tema es podrà controlar fàcilment quan hi hagi el rellotge de fitxar. Cal establir com s’ha de notificar la realització de les hores sindicals.
6. Sol•licitud d’ajuts per estudis.
El Joan Bou ens comenta que tres treballadors han presentat instàncies sol•licitant ajut per estudis.
El problema és que el reglament d’indemnitzacions no preveu que es pagui formació universitària, només cursos. Així doncs, com que és una formació universitària i no està regulada pel reglament d’indemnitzacions, l’ajuntament proposa pagar una vegada el salari mínim interprofessional. S’ha comprovat que la partida de formació disposa de crèdit suficient.
S’accepta la proposta de l’ajuntament de pagar una vegada el salari mínim interprofessional a les dues treballadores que van sol•licitar l’ajut .
El tercer cas no cal tractar-lo ja que al final, el treballador no va realitzar el curs.
El Francesc Puigdomènech comenta que és molt important fer el reglament de formació.
El comitè diu que hi ha una proposta de reglament i que en aquest es diu que una persona no pot sumar cursos any rere any i que la formació ha d’estar relacionada amb el lloc de treball o amb una perspectiva de futur dins de l’ajuntament.
El Quim Fornés comenta que hi ha dos temes a tenir en compte: un és que la formació hauria d’estar directament relacionada amb el lloc de treball i l’altre que caldria fer una bossa per estudis per a la millora i/o promoció laboral.
El comitè comenta que podria ser una bona opció i que hi ha altres ajuntaments que tenen aquesta bossa per estudis i posen clàusules que estableixen que si plegues abans de dos anys has de retornar el crèdit.
Tant per part del comitè, com de l’ajuntament, s’intentarà accelerar el procediment per elaborar el reglament de formació.
7. Temes pendents de reunions anteriors:
A) Bossa d’hores extres comuna.
L’àrea de RRHH ens fa arribar el llistat de les hores extres que es van pagar al 2009 i les que s’han pagat fins a juny de 2010.
Bossa d’hores extres comuna exercici 2009:
CULTURA: REIS, CARNESTOLTES, CORPUS, FESTA MAJOR, NADAL
JOVENTUT: CAP D'ANY 2008, CONCERTS
ESPORTS: NADAL, CAP D'ANY 2008, CONCERTS
U.O.S.: REIS, CORPUS, NADAL, CAP D'ANY 2008, CONCERTS
EDUCACIÓ: NADAL
PARTICIPACIÓ: REIS, CARNESTOLTES
TURISME: CORPUS
Bossa d’hores extres comuna exercici 2010 (pagat fins a juny)
CULTURA: REIS, CARNESTOLTES, CORPUS, NADAL
JOVENTUT: CAP D'ANY 2009
ESPORTS: NADAL, CAP D'ANY 2009
U.O.S.: REIS, CARNESTOLTES, CORPUS, NADAL, CAP D'ANY 2009
EDUCACIÓ: NADAL
PARTICIPACIÓ: REIS, CARNESTOLTES
TURISME: CORPUS
El Quim Fornés comenta que les auxiliars de l’OAC van fer hores per Corpus i per la Fira de Turisme, però que és un cas puntual ja que la tècnica de Turisme està de baixa per IT.
El comitè pregunta si l’àrea d’esports tenen la seva pròpia bossa d’hores extra. El senyor Bou comenta que les hores que realitza aquesta àrea no es poden controlar ja que hi ha hagut una baixa molt llarga i també un parell de baixes d’IT que s’han cobert amb hores extres i això ha desmuntat la previsió que hi havia.
B) Promoció de les auxiliars administratives.
Aquest punt es deixa per la propera reunió ja que no hi ha temps per parlar-ne. Es decideix que aquest tema es tractarà al principi de la propera reunió perquè no torni a quedar pendent.
Joan Bou
Quim Fornés
Francesc Puigdomènech
Joaquim Rossell
Teresa Salvador
Assistents per part del Comitè:
Rafa Bernabé
Esther Campos
Eduard García
Laia Vidal
Abans de començar amb l’ordre del dia previst per a la reunió, el Comitè vol fer constar el problema de refrigeració que hi ha a l’edifici de Can Raspall i sol•licita que es solucioni el més aviat possible o es proporcioni als treballadors un lloc a la Casa Consistorial.
El Joan Bou es compromet a trucar a l’INCASÒL perquè ho solucionin tan aviat com sigui possible.
1. Aprovació, si s’escau, de l’acta de la sessió del dia 10/05/2010.
L’acta de la sessió del dia 10/05/2010 s’aprova per unanimitat.
Tot i així, el comitè vol fer constar que en el reglament de funcionament de la comissió paritària, que es va aprovar l’11 de gener de 2010, s’estableix que en el termini de 4 dies hàbils el secretari/a enviarà l’acta a tots els assistents per tal que la puguin revisar. En aquest cas, s’ha enviat gairebé dos mesos més tard.
2. Fixar data per a la Constitució de la Mesa de negociació del III Acord/Conveni i calendari de reunions.
El comitè manté la plataforma que va presentar i decideix tirar endavant la negociació del conveni.
El Joan Bou ens comenta que la proposta que ells presenten referent a la mesa de negociació és muntar dues comissions: una que vindrà a la mesa de negociació i l’altra formada pels regidors que formen part de la comissió paritària, en aquesta última es decidirà prèviament els acords que es porten a la mesa de negociació. A la Mesa, estarien el Quim Fornés i el Joan Bou ja que són regidors amb dedicació en horari laboral. Aquest sistema no afectarà la mesa, només el funcionament intern per part de l’ajuntament.
Les reunions per a la negociació del conveni es realitzaran dins de l’horari laboral.
El Francesc Puigdomènech pregunta si les decisions es prendran directament a la mesa o prèviament hi haurà d’haver un acord entre els membres de la comissió. El Joan Bou comenta que els acords es decidiran prèviament amb tots els regidors de la paritària.
El comitè diu que aquesta forma de treballar farà molt lent el procés de negociació i que en el traspàs d’una comissió a una altra es podria perdre informació. Així doncs, seria molt més adient que tots els membres de la comissió paritària per part de l’ajuntament estiguessin a la mesa de negociació. El Quim Fornés diu que la voluntat de l’ajuntament és que tots els membres del govern estiguin d’acord i que, governi qui governi, després de les eleccions es pugui seguir amb la negociació del conveni.
Per tal d’agilitzar el procés s’acorda que tots els membres polítics de la comissió paritària formaran part de la Mesa de Negociació.
L’ajuntament informa que ja hi ha una persona de la Diputació de Barcelona designada per assessorar aquesta negociació.
La tècnica de RRHH diu que enviarà per mail la data de la constitució de la mesa de negociació.
3. Adscripcions pendents.
El Joan Bou ens comunica que pel proper ple es volen passar tres fitxes:
S’ha redactat la fitxa de “mestre de taller” independentment de si treballen a l’EME o a a l’EMAD, ja que és la denominació que fa el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. S’ha fet un refós de les dues fitxes i s’han mantingut les condicions retributives del monitor de taller de l’EMAD, ja que eren les més beneficioses pel treballador.
La fitxa d’administratiu/a de serveis territorials ja estava aprovada, però ara es modifica per ajustar-la més a les tasques reals d’aquest lloc de treball. S’han tret tasques com per exemple el control de l’estació meteorològica, prevenció civil, etc. ja que aquestes tasques les desenvolupa una altra persona i per tant, cal passar pel Ple aquesta modificació.
S’ha creat la fitxa de tècnic/a de polítiques d’igualtat. La tècnica de RRHH ens informa que, segons el criteri de la Diputació de Barcelona, a aquesta plaça li correspon un CPT.
El comitè comenta que el conveni diu que si s’adscriu una persona a un lloc de treball amb una retribució inferior se li ha de mantenir la retribució que ja tenia. Per tant no hi ha d’haver CPT.
En Joan Bou comenta que també hi hauria la possibilitat de fer, com en altres casos, que mentre aquesta persona ocupi el lloc de treball de tècnic/a de polítiques d’igualtat percebi aquest sou i si en un futur, aquest lloc és ocupat per una altre, li correspongui el sou que estableix la valoració del lloc de treball.
El comitè també exposa que potser no és el més adequat passar una tècnica a ocupar aquest lloc de treball quan el gruix de la feina està a Serveis Socials o potser no cal crear aquest lloc de treball tant específic quan tens una tècnica que pot ser molt més polivalent.
El secretari diu que això depèn de l’organigrama i en el nostre cas, es consideren àrees separades. Per exemple, a la Diputació de Barcelona, es considera tot una sola àrea.
El Joan Bou comenta que potser seria interessant refondre la fitxa de tècnic/a mitjà/na de polítiques d’igualtat i la de treballador/a social ja que l’ajuntament està pensant en tornar a ajuntar les dues àrees.
S’acorda portar les dues primeres fitxes per plenari del mes de juliol i si no hi ha cap problema, també es portarà la de tècnic/a mitjà/na de polítiques d’igualtat.
El comitè insisteix en què s’ha d’aprovar la fitxa de Tècnic/a Auxiliar de SSTT. Recorda que en aquesta fitxa també hi ha un problema econòmic i que un cop adscrit se l’hi ha de pagar al treballador el que li pertoqui amb caràcter retroactiu.
La tècnica de RRHH comenta que el problema és que el treballador sol•licita que se l’adscrigui a un lloc de treball de tècnic auxiliar C1-15 i no al que està previst a la RLT que sigui de C1-14, això implica una diferència de sou no prevista.
El Comitè insisteix que s’ha de realitzar aquesta adscripció i si hi ha d’haver alguna modificació que es tracti a la comissió de l’Òrgan Tècnic de Valoració.
L’ajuntament ens informa que hi està treballant i es compromet a convocar una reunió la propera setmana amb la Neus Bulbena, el Joan Bou, la tècnica de RRHH i el treballador afectat per tal d’intentar solucionar aquest tema.
S’ha revisat la fitxa de l’auxiliar administrativa de SSTT adscrita a urbanisme que realitzava tasques tan d’aquesta àrea com de secretaria. Les tasques que actualment realitza en ambdues àrees són similars ja que les que es desenvolupen de l’àrea de secretaria estan directament relacionades amb l’àrea d’urbanisme (disciplina urbanística).
El secretari diu que és molt important definir les tasques que realitza l’auxiliar administratiu adscrit a urbanisme per evitar que facin tasques que no els pertoquen.
El Francesc Puigdomènech planteja que s’hauria de fer un estudi de saturació del personal i en funció del resultat distribuir de nou les tasques i equiparar els treballadors. En Joan Bou diu que això a l’administració pública és molt complicat de fer ja que el volum de feina depèn de la necessitat del moment.
El comitè comenta que això ens porta sempre al mateix lloc, si les fitxes dels treballadors de la mateixa categoria fossin més genèriques i hauria més mobilitat entre àrees i en cas de puntes de treball es podria moure als treballadors en funció de la necessitat.
4. Protocol d'assetjament sexual.
Tots els membres de la comissió paritària donen el seu vistiplau i s’aprova que el protocol d’assetjament sexual passi pel proper ple.
El comitè demana que es compleixi amb la ràtio del 2% de la plantilla amb discapacitats.
El Joan Bou comenta que amb l’empresa Vivers de Bell–Lloch ja complim, encara que no sigui una contractació directa. El secretari comenta que en els contractes socials es pot afavorir la contractació d’empreses que tenen aquest personal. El Quim Fornés diu que tot i així, estem discriminant un tipus d’incapacitació determinada (físics i sensorials) i que estaria bé tenir-ho en compte per futures contractacions.
La tècnica de RRHH ens informa que en una sessió de formació en la que va participar un Inspector de Treball es va dir que l’Administració està obligada a convocar aquest 2% de llocs de treball, però que si en la convocatòria guanya una persona no discapacitada, aquesta és la que aconseguirà el lloc de treball, si no, seria discriminació positiva.
El Quim Fornés proposa que es faci com a les convocatòries d’agent de policia, en les quals, a igual puntuació entre un home i una dona, s’afavoreix la contractació d’una dona, per afavorir que hi hagi dones policies. Ara es podria de fer una clàusula similar amb els discapacitats.
La tècnica de RRHH diu que això ja surt sempre a les bases generals: Base Segona punt 2.9)
“Les persones amb discapacitat en grau de minusvalidesa igual o superior al 33% que es presentin a un procés selectiu en què les característiques del lloc de treball no siguin incompatibles amb les funcions a desenvolupar, poden fer constar aquesta condició en el moment de presentació de la instància, aportant un certificat de l’autoritat competent que acrediti el grau de minusvalidesa. També s’haurà d’aportar un certificat subscrit per un equip multiprofessional que acrediti la compatibilitat amb les funcions a desenvolupar. La compatibilitat serà apreciada encara que siguin necessàries determinades adaptacions, perquè la persona afectada pugui exercir adequadament les seves funcions.
El grau de minusvalidesa operarà com a criteri diriment en cas d’empat en la puntuació a favor de la persona amb discapacitat”.
El que passa és que no se’n presenten. Alguna persona amb discapacitat física sí que s’ha presentat, però no ha guanyat...
5. Distribució de les hores sindicals dels membres del Comitè i de la Junta de Personal.
El Joan Bou comenta que ja va rebre la distribució de CCOO, però que faltava les d’UGT, i també volia aclarir si hi ha hagut algun canvi.
Els funcionaris que falten per passar, els d’UGT, tenen 15h mensuals cadascun.
El president del comitè informa que no hi ha cap modificació i que de moment es manté la distribució d’hores que es va presentar. Si hi ha cap modificació més endavant, es comunicarà a la tècnica de RRHH.
El Joan Bou demana al comitè que es faci un petit escrit on quedi reflectit quines són les hores que computen com a hores sindicals i quines no, i quina és la metodologia per comunicar el seu gaudi. No computen la comissió paritària, el comitè de seguretat i salut i totes les reunions que convoca l’ajuntament
També demana que es presenti la composició actualitzada del comitè d’empresa, és a dir, qui està a cada comissió.
El Francesc Puigdomènech pregunta com es controlen les hores sindicals que realitza cada treballador. El president del comitè explica que teòricament cada membre del comitè ha d’avisar al seu cap o regidor, però que aquest tema es podrà controlar fàcilment quan hi hagi el rellotge de fitxar. Cal establir com s’ha de notificar la realització de les hores sindicals.
6. Sol•licitud d’ajuts per estudis.
El Joan Bou ens comenta que tres treballadors han presentat instàncies sol•licitant ajut per estudis.
El problema és que el reglament d’indemnitzacions no preveu que es pagui formació universitària, només cursos. Així doncs, com que és una formació universitària i no està regulada pel reglament d’indemnitzacions, l’ajuntament proposa pagar una vegada el salari mínim interprofessional. S’ha comprovat que la partida de formació disposa de crèdit suficient.
S’accepta la proposta de l’ajuntament de pagar una vegada el salari mínim interprofessional a les dues treballadores que van sol•licitar l’ajut .
El tercer cas no cal tractar-lo ja que al final, el treballador no va realitzar el curs.
El Francesc Puigdomènech comenta que és molt important fer el reglament de formació.
El comitè diu que hi ha una proposta de reglament i que en aquest es diu que una persona no pot sumar cursos any rere any i que la formació ha d’estar relacionada amb el lloc de treball o amb una perspectiva de futur dins de l’ajuntament.
El Quim Fornés comenta que hi ha dos temes a tenir en compte: un és que la formació hauria d’estar directament relacionada amb el lloc de treball i l’altre que caldria fer una bossa per estudis per a la millora i/o promoció laboral.
El comitè comenta que podria ser una bona opció i que hi ha altres ajuntaments que tenen aquesta bossa per estudis i posen clàusules que estableixen que si plegues abans de dos anys has de retornar el crèdit.
Tant per part del comitè, com de l’ajuntament, s’intentarà accelerar el procediment per elaborar el reglament de formació.
7. Temes pendents de reunions anteriors:
A) Bossa d’hores extres comuna.
L’àrea de RRHH ens fa arribar el llistat de les hores extres que es van pagar al 2009 i les que s’han pagat fins a juny de 2010.
Bossa d’hores extres comuna exercici 2009:
CULTURA: REIS, CARNESTOLTES, CORPUS, FESTA MAJOR, NADAL
JOVENTUT: CAP D'ANY 2008, CONCERTS
ESPORTS: NADAL, CAP D'ANY 2008, CONCERTS
U.O.S.: REIS, CORPUS, NADAL, CAP D'ANY 2008, CONCERTS
EDUCACIÓ: NADAL
PARTICIPACIÓ: REIS, CARNESTOLTES
TURISME: CORPUS
Bossa d’hores extres comuna exercici 2010 (pagat fins a juny)
CULTURA: REIS, CARNESTOLTES, CORPUS, NADAL
JOVENTUT: CAP D'ANY 2009
ESPORTS: NADAL, CAP D'ANY 2009
U.O.S.: REIS, CARNESTOLTES, CORPUS, NADAL, CAP D'ANY 2009
EDUCACIÓ: NADAL
PARTICIPACIÓ: REIS, CARNESTOLTES
TURISME: CORPUS
El Quim Fornés comenta que les auxiliars de l’OAC van fer hores per Corpus i per la Fira de Turisme, però que és un cas puntual ja que la tècnica de Turisme està de baixa per IT.
El comitè pregunta si l’àrea d’esports tenen la seva pròpia bossa d’hores extra. El senyor Bou comenta que les hores que realitza aquesta àrea no es poden controlar ja que hi ha hagut una baixa molt llarga i també un parell de baixes d’IT que s’han cobert amb hores extres i això ha desmuntat la previsió que hi havia.
B) Promoció de les auxiliars administratives.
Aquest punt es deixa per la propera reunió ja que no hi ha temps per parlar-ne. Es decideix que aquest tema es tractarà al principi de la propera reunió perquè no torni a quedar pendent.
dilluns, 26 de juliol del 2010
Instàncies temperatura Can Raspall
Aquí teniu les dues instàncies presentades en relació als problemes de temperatura a Can raspall. La primera, signada pels treballadors i treballadores de l'equipament, i la segona per un delegat de prevenció de riscos laborals.
Sortosament, la pressió realitzada ha fet efecte i des de dimecres 21 de juliol s'han instal·lat aparells d'aire condicionat a l'edifici.
Sortosament, la pressió realitzada ha fet efecte i des de dimecres 21 de juliol s'han instal·lat aparells d'aire condicionat a l'edifici.
Acta de la reunió ordinària del Comitè Unitari del 16-07-10
Dia: 16 de juliol de 2010
Hora: 13:00 h
Lloc: Local del Comitè, Can Mora
Amb l’assistència de Llucià Miras, Enric Costa, Esther Campos, Paula Trallero, Laia Vidal, Ricard Andrés i Marta Romo.
Es reuneix el Comitè Unitari per tractar l’ordre del dia següent:
1. Aprovació acta anterior
2. Temperatura Can Raspall
3. Plataforma per a la negociació del conveni. Punts irrenunciables.
4. Comissió paritària
5. Treballs previs i negociació jornada laboral 35 h/setmanals
6. Activació denúncies per part del comitè.
7. Estat dels acords de la reunió del 14 de maig
8. Altres
Després de discutir-ho, es prenen els acords següents:
1. Aprovació acta anterior:
S’aproven per unanimitat dels assistents les actes de les reunions del Comitè Unitari dels dies 14 de maig i 14 de juny de 2010.
2. Temperatura Can Raspall:
El dimarts 13 de juliol els treballadors i treballadores de Can Raspall han entrat una instància a l’Ajuntament reclamant solucions d’urgència als problemes de climatització de l’edifici i també, en la major brevetat possible, la solució definitiva per a garantir la refrigeració dels despatxos.
Amb les obres de Can Raspall no es van instal•lar els elements necessaris per a refrigerar l’edifici en èpoques de calor. L’any 2009 es va fer una solució d’emergència que va més o menys funcionar perquè les temperatures estiuenques van ser suaus. Enguany, i després de reclamar per diverses vies una solució i arribar a temperatures de més de 30 ºC als despatxos, es va optar per la via oficial.
A la instància es donaven dos dies per a adoptar les mesures provisionals. Com que no s’ha realitzat res, es decideix que la comissió de comunicació prepararà una instància que entraran els delegats de prevenció de riscos laborals dilluns 19 a primera hora, dient que a partir d’aquest dia, en el moment que se superin els 27ºC s’aturarà l’activitat laboral a l’edifici, per tal de forçar una solució. Es tindrà en compte també l’article 26 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, de protecció de la maternitat, ja que la situació és especialment de risc en aquests casos.
Es penjaran les instàncies també al bloc.
3. Plataforma per a la negociació del conveni. Punts irrenunciables:
El dia 20 de juliol hi ha la reunió per a constituir la taula de negociació. En principi hi aniran l’Esther, la Laia, en Rafa i en Juanma, i en la mesura del possible, en Jordi Vilar, com a delegat sindical.
S’intentarà que la primera reunió es faci a finals de setembre, demanera que a principis de mes, amb més quòrum, es puguin definir els mínims als quals no renunciarem.
4. Comissió paritària:
S’explica i es comenta la reunió de la comissió del dia 8 de juliol.
Entre d’altres coses, es constata que dos dels compromisos adquirits en aquesta reunió ja s’han incomplert per part de l’Ajuntament: la reunió amb les persones que encara no tenen l’adscripció al lloc de treball feta i la comunicació del pagament de dos cursos de formació a dues treballadores que ho havien sol•licitat mesos enrere. Dilluns 19 es presentarà una instància per a cada tema i es penjaran al bloc.
5. Treballs previs i negociació jornada laboral 35 h/setmanals:
En Ricard Andrés comunica que el personal de l’EMAD, l’EME i l’EMM considera les 35 hores com a tema prioritari.
Amb el càlcul que han realitzat, si s’apliquessin les 35 hores com a jornada setmanal, a l’EMAD caldria un professor i mmig més, i a l’EMM, dos.
A banda, cal tenir en compte que el Departament d’Educació diu que cada professor hauria de fer un màxim de 18 hores lectives setmanals, i que actualment a la Garriga se’n estan fent entre 20 i 21.
Pel que fa a Esports, s’ha calculat que amb les 35 hores es necessitaria mitja jornada més de consergeria.
La Policia, per la seva banda, encara no hja pogut realitzar el càlcul.
Es comenta que caldria tenir el càlcul de la Policia fet abans de setembre, per poder-nos reunir amb l’alcaldessa a principis d’aquell mes i començar a negociar per tal d’aconseguir la reducció de la jornada de cara a l’any 2011.
6. Activació denúncies per part del comitè:
Es torna a recordar que cal que, a partir d’ara, cada vegada que hi hagi queixes, incompliments, reclamacions, etc... cal realitzar immediatament i en primer lloc una instància que, sempre que sigui possible, haurà de ser penjada al bloc, per tal de poder fer el màxim de pressió per a acomplir les demandes del Comitè i del personal.
7. Estat dels acords de la reunió del 14 de maig:
Hi ha una sèrie d’acords presos a la reunió del 14 de maig que encara no s’han dut a terme:
• Denúncies contractacions d’urgència des d’1 de gener de 2005: L’Enric es disculpa per no haver-ho fet encara. S’intentarà deixar preparat per a presentar la denúncia a principis de setembre.
• Denúncia qüestió EBEP + dies de vacances extra: S’estava esperant la resposta dels serveis jurídics d’UGT per tal de continuar endavant la denúncia. Cal que l’Edu en faci el seguiment.
• Es demanarà per escrit a RRHH el posicionament de l’Ajuntament respecte del retorn de persones en excedència, sobre quan i com poden demanar el reingrés: La Marta entrarà el dilluns 19 la instància amb aquesta demanda.
8. Altres:
-Reglament de formació: És molt important desencallar aquest tema ja i que, d’una vegada, comptem amb un reglament de formació aprovat i amb cara i ulls. És molt important que a la propera reunió, al mes de setembre, hi assisteixi l’Antònia, que ha estat portant darrerament les negociacions. Abans, caldrà que ens envïi còpia de la proposta de text presentada pel Comitè i del text actual, amb les modificacions que hi ha anat introduint en les reunions amb l’alcaldessa.
-Local del comitè: Es comenta que al local que s’havia ofert al Comitè a l’edifici principal de l’Ajuntament, ara hi ha instal•lat un despatx per a VOTV. El comitè, en el seu moment, havia demanat a l’ajuntament altres opcions de local, ja que l’ofert era molt petit. No s’ha ofert, però cap altra opció i s’hi ha col•locat VOTV sense dir res al Comitè.
Hora: 13:00 h
Lloc: Local del Comitè, Can Mora
Amb l’assistència de Llucià Miras, Enric Costa, Esther Campos, Paula Trallero, Laia Vidal, Ricard Andrés i Marta Romo.
Es reuneix el Comitè Unitari per tractar l’ordre del dia següent:
1. Aprovació acta anterior
2. Temperatura Can Raspall
3. Plataforma per a la negociació del conveni. Punts irrenunciables.
4. Comissió paritària
5. Treballs previs i negociació jornada laboral 35 h/setmanals
6. Activació denúncies per part del comitè.
7. Estat dels acords de la reunió del 14 de maig
8. Altres
Després de discutir-ho, es prenen els acords següents:
1. Aprovació acta anterior:
S’aproven per unanimitat dels assistents les actes de les reunions del Comitè Unitari dels dies 14 de maig i 14 de juny de 2010.
2. Temperatura Can Raspall:
El dimarts 13 de juliol els treballadors i treballadores de Can Raspall han entrat una instància a l’Ajuntament reclamant solucions d’urgència als problemes de climatització de l’edifici i també, en la major brevetat possible, la solució definitiva per a garantir la refrigeració dels despatxos.
Amb les obres de Can Raspall no es van instal•lar els elements necessaris per a refrigerar l’edifici en èpoques de calor. L’any 2009 es va fer una solució d’emergència que va més o menys funcionar perquè les temperatures estiuenques van ser suaus. Enguany, i després de reclamar per diverses vies una solució i arribar a temperatures de més de 30 ºC als despatxos, es va optar per la via oficial.
A la instància es donaven dos dies per a adoptar les mesures provisionals. Com que no s’ha realitzat res, es decideix que la comissió de comunicació prepararà una instància que entraran els delegats de prevenció de riscos laborals dilluns 19 a primera hora, dient que a partir d’aquest dia, en el moment que se superin els 27ºC s’aturarà l’activitat laboral a l’edifici, per tal de forçar una solució. Es tindrà en compte també l’article 26 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, de protecció de la maternitat, ja que la situació és especialment de risc en aquests casos.
Es penjaran les instàncies també al bloc.
3. Plataforma per a la negociació del conveni. Punts irrenunciables:
El dia 20 de juliol hi ha la reunió per a constituir la taula de negociació. En principi hi aniran l’Esther, la Laia, en Rafa i en Juanma, i en la mesura del possible, en Jordi Vilar, com a delegat sindical.
S’intentarà que la primera reunió es faci a finals de setembre, demanera que a principis de mes, amb més quòrum, es puguin definir els mínims als quals no renunciarem.
4. Comissió paritària:
S’explica i es comenta la reunió de la comissió del dia 8 de juliol.
Entre d’altres coses, es constata que dos dels compromisos adquirits en aquesta reunió ja s’han incomplert per part de l’Ajuntament: la reunió amb les persones que encara no tenen l’adscripció al lloc de treball feta i la comunicació del pagament de dos cursos de formació a dues treballadores que ho havien sol•licitat mesos enrere. Dilluns 19 es presentarà una instància per a cada tema i es penjaran al bloc.
5. Treballs previs i negociació jornada laboral 35 h/setmanals:
En Ricard Andrés comunica que el personal de l’EMAD, l’EME i l’EMM considera les 35 hores com a tema prioritari.
Amb el càlcul que han realitzat, si s’apliquessin les 35 hores com a jornada setmanal, a l’EMAD caldria un professor i mmig més, i a l’EMM, dos.
A banda, cal tenir en compte que el Departament d’Educació diu que cada professor hauria de fer un màxim de 18 hores lectives setmanals, i que actualment a la Garriga se’n estan fent entre 20 i 21.
Pel que fa a Esports, s’ha calculat que amb les 35 hores es necessitaria mitja jornada més de consergeria.
La Policia, per la seva banda, encara no hja pogut realitzar el càlcul.
Es comenta que caldria tenir el càlcul de la Policia fet abans de setembre, per poder-nos reunir amb l’alcaldessa a principis d’aquell mes i començar a negociar per tal d’aconseguir la reducció de la jornada de cara a l’any 2011.
6. Activació denúncies per part del comitè:
Es torna a recordar que cal que, a partir d’ara, cada vegada que hi hagi queixes, incompliments, reclamacions, etc... cal realitzar immediatament i en primer lloc una instància que, sempre que sigui possible, haurà de ser penjada al bloc, per tal de poder fer el màxim de pressió per a acomplir les demandes del Comitè i del personal.
7. Estat dels acords de la reunió del 14 de maig:
Hi ha una sèrie d’acords presos a la reunió del 14 de maig que encara no s’han dut a terme:
• Denúncies contractacions d’urgència des d’1 de gener de 2005: L’Enric es disculpa per no haver-ho fet encara. S’intentarà deixar preparat per a presentar la denúncia a principis de setembre.
• Denúncia qüestió EBEP + dies de vacances extra: S’estava esperant la resposta dels serveis jurídics d’UGT per tal de continuar endavant la denúncia. Cal que l’Edu en faci el seguiment.
• Es demanarà per escrit a RRHH el posicionament de l’Ajuntament respecte del retorn de persones en excedència, sobre quan i com poden demanar el reingrés: La Marta entrarà el dilluns 19 la instància amb aquesta demanda.
8. Altres:
-Reglament de formació: És molt important desencallar aquest tema ja i que, d’una vegada, comptem amb un reglament de formació aprovat i amb cara i ulls. És molt important que a la propera reunió, al mes de setembre, hi assisteixi l’Antònia, que ha estat portant darrerament les negociacions. Abans, caldrà que ens envïi còpia de la proposta de text presentada pel Comitè i del text actual, amb les modificacions que hi ha anat introduint en les reunions amb l’alcaldessa.
-Local del comitè: Es comenta que al local que s’havia ofert al Comitè a l’edifici principal de l’Ajuntament, ara hi ha instal•lat un despatx per a VOTV. El comitè, en el seu moment, havia demanat a l’ajuntament altres opcions de local, ja que l’ofert era molt petit. No s’ha ofert, però cap altra opció i s’hi ha col•locat VOTV sense dir res al Comitè.
dimecres, 30 de juny del 2010
Acta de la reunió extraordinària del Comitè Unitari del 14-06-10
Dia: 14 de juny de 2010
Hora: 13:00 h
Lloc: Local del Comitè, Can Mora
Amb l’assistència de Rafa Bernabé, Juanma García, Enric Costa, Laia Vidal, Esther Campos, Edu Garcia, Jordi Batllori, Joan Carles Cruz, Ricard Andrés i Marta Romo.
Es reuneix el Comitè Unitari per tractar l’ordre del dia següent:
1. Analitzar les mobilitzacions a l’entorn de la retallada de salaris.
2. Accions a emprendre per a intentar minimitzar les retallades.
3. Altres
Després de discutir-ho, es prenen els acords següents:
1. Analitzar les mobilitzacions a l’entorn de la retallada de salaris:
Es comenten les mobilitzacions que treballadors i treballadores de l’Ajuntament, entre els quals algunes persones membres del Comitè, han dut a terme en els darrers dies a la Garriga, en els diversos centres de treball, per a denunciar la injustícia de les retallades salarials al sector públic i per a reclamar gestos i accions de l’equip de govern en el sentit de buscar formes alternatives per a compensar-les. Es parla de les pancartes penjades als centres de treball i dels comentaris que, des de l’equip de govern, s’han fet al respecte.
Pel que fa a les mobilitzacions, doncs, es conclou que és positiu que el personal s’hagi mobilitzat, de diverses maneres, per a defensar els seus drets. Per aquest motiu, és important que es pugui aprofitar aquesta inèrcia i que la mobilització no es quedi en un foc d’encenalls puntual, sinó que es mantingui permanentment informat el col•lectiu, per tal que la pressió i la informació siguin el més efectives possibles.
2. Accions a emprendre per a intentar minimitzar les retallades:
Pel que fa a les possibilitats que té l’Ajuntament de prendre alguna mesura econòmica per a compensar les retallades enguany, s’ha parlat amb la interventora, que ha confirmat que, econòmicament, no hi ha res a fer. Caldrà tornar-hi a parlar per a avaluar què es pot fer de cara a l’any 2011.
Així mateix, es parla de la possibilitat d’aplicació de la jornada laboral de 35 hores setmanals. Si hi hagués voluntat real d’aplicar-les, no caldria esperar a la negociació del conveni, sinó que es podria fer amb un acord de la comissió paritària que, a posteriori, s’adscriuria al nou conveni. Des del Comitè es farà, de manera immediata, un petit estudi econòmic per tal d’avaluar l’impacte econòmic que tindria aquesta aplicació en els tres col•lectius en aquest sentit més problemàtics: policia, consergeries i educació. Durant aquesta setmana caldria tenir fetes aquestes valoracions, per després realitzar la reunió amb la interventora i valorar-ho conjuntament.
En el mateix ordre de coses, també caldria saber el que deixarà de pagar l’ajuntament en amortització de préstecs gràcies a aquest decret. Són diners que ja tenia previst gastar-se i que finalment es podrà estalviar.
3. Altres:
Es comenta que és molt important, per tal de mantenir aquesta informació contínua per al personal i realitzar una pressió el més efectiva possible sobre l’equip de govern en aquells temes que ens interessen, és molt important que a partir d’aquest moment s’entrin per escrit i de manera oficial –via instància- totes les queixes i peticions que sorgeixin dels treballadors/es i arribin a mans del Comitè. Cal, en aquest sentit, no deixar-ne passar ni una. De la mateixa manera, tan bon punt s’entrin oficialment, es penjaran també al bloc, perquè tothom en pugui estar al cas. Es podrà, així, fer un millor seguiment dels passos de l’equip de govern i veure si realment existeix aquesta voluntat que han manifestat d’estar més disposats a atendre les peticions del personal.
Les tasques més importants a realitzar per part del comitè en les properes setmanes, són les següents:
a) Treball previ a l’inici de la negociació del conveni, que es tractarà en la seva totalitat, però del qual s’han de tenir molt clars tots aquells punts sobre els quals no es pot renunciar.
b) En relació a les retallades de salaris i a d’altres possibles atacs a les condicions de treball, iniciar immediatament la negociació per tal d’aconseguir les 35 hores setmanals i d’altres possibles millores.
c) Iniciar la denúncia i/o entrada via instància oficial i al bloc de totes les queixes, propostes, qüestions, etc...
Hora: 13:00 h
Lloc: Local del Comitè, Can Mora
Amb l’assistència de Rafa Bernabé, Juanma García, Enric Costa, Laia Vidal, Esther Campos, Edu Garcia, Jordi Batllori, Joan Carles Cruz, Ricard Andrés i Marta Romo.
Es reuneix el Comitè Unitari per tractar l’ordre del dia següent:
1. Analitzar les mobilitzacions a l’entorn de la retallada de salaris.
2. Accions a emprendre per a intentar minimitzar les retallades.
3. Altres
Després de discutir-ho, es prenen els acords següents:
1. Analitzar les mobilitzacions a l’entorn de la retallada de salaris:
Es comenten les mobilitzacions que treballadors i treballadores de l’Ajuntament, entre els quals algunes persones membres del Comitè, han dut a terme en els darrers dies a la Garriga, en els diversos centres de treball, per a denunciar la injustícia de les retallades salarials al sector públic i per a reclamar gestos i accions de l’equip de govern en el sentit de buscar formes alternatives per a compensar-les. Es parla de les pancartes penjades als centres de treball i dels comentaris que, des de l’equip de govern, s’han fet al respecte.
Pel que fa a les mobilitzacions, doncs, es conclou que és positiu que el personal s’hagi mobilitzat, de diverses maneres, per a defensar els seus drets. Per aquest motiu, és important que es pugui aprofitar aquesta inèrcia i que la mobilització no es quedi en un foc d’encenalls puntual, sinó que es mantingui permanentment informat el col•lectiu, per tal que la pressió i la informació siguin el més efectives possibles.
2. Accions a emprendre per a intentar minimitzar les retallades:
Pel que fa a les possibilitats que té l’Ajuntament de prendre alguna mesura econòmica per a compensar les retallades enguany, s’ha parlat amb la interventora, que ha confirmat que, econòmicament, no hi ha res a fer. Caldrà tornar-hi a parlar per a avaluar què es pot fer de cara a l’any 2011.
Així mateix, es parla de la possibilitat d’aplicació de la jornada laboral de 35 hores setmanals. Si hi hagués voluntat real d’aplicar-les, no caldria esperar a la negociació del conveni, sinó que es podria fer amb un acord de la comissió paritària que, a posteriori, s’adscriuria al nou conveni. Des del Comitè es farà, de manera immediata, un petit estudi econòmic per tal d’avaluar l’impacte econòmic que tindria aquesta aplicació en els tres col•lectius en aquest sentit més problemàtics: policia, consergeries i educació. Durant aquesta setmana caldria tenir fetes aquestes valoracions, per després realitzar la reunió amb la interventora i valorar-ho conjuntament.
En el mateix ordre de coses, també caldria saber el que deixarà de pagar l’ajuntament en amortització de préstecs gràcies a aquest decret. Són diners que ja tenia previst gastar-se i que finalment es podrà estalviar.
3. Altres:
Es comenta que és molt important, per tal de mantenir aquesta informació contínua per al personal i realitzar una pressió el més efectiva possible sobre l’equip de govern en aquells temes que ens interessen, és molt important que a partir d’aquest moment s’entrin per escrit i de manera oficial –via instància- totes les queixes i peticions que sorgeixin dels treballadors/es i arribin a mans del Comitè. Cal, en aquest sentit, no deixar-ne passar ni una. De la mateixa manera, tan bon punt s’entrin oficialment, es penjaran també al bloc, perquè tothom en pugui estar al cas. Es podrà, així, fer un millor seguiment dels passos de l’equip de govern i veure si realment existeix aquesta voluntat que han manifestat d’estar més disposats a atendre les peticions del personal.
Les tasques més importants a realitzar per part del comitè en les properes setmanes, són les següents:
a) Treball previ a l’inici de la negociació del conveni, que es tractarà en la seva totalitat, però del qual s’han de tenir molt clars tots aquells punts sobre els quals no es pot renunciar.
b) En relació a les retallades de salaris i a d’altres possibles atacs a les condicions de treball, iniciar immediatament la negociació per tal d’aconseguir les 35 hores setmanals i d’altres possibles millores.
c) Iniciar la denúncia i/o entrada via instància oficial i al bloc de totes les queixes, propostes, qüestions, etc...
dimarts, 22 de juny del 2010
dimarts, 8 de juny del 2010
Comunicat Escola Municipal de Música
ELS PROFESSORS I EL PERSONAL DE L’ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA JOSEP AYMERICH DE LA GARRIGA, davant de la convocatòria de VAGA pel dia 8 de JUNY de 2010,
en protesta per la important reducció de sous que ens serà aplicada,
VOLEM COMUNICAR:
Que, reunits en assemblea, hem pres la decisió de NO realitzar l’aturada prevista pel dia d’avui, principalment perquè entenem que parar les classes afectaria de manera notable els alumnes i les famílies. L’Escola, per tant, funcionarà amb total normalitat.
Que, com la majoria de treballadors de l’Ajuntament de la Garriga, els professors i el personal de l’Escola Municipal de Música no som pas funcionaris sinó personal laboral de l’administració pública. Volem descartar, per tant, la falsa idea creada en el sentit que poguem gaudir d’uns certs “privilegis”; ans al contrari, ens trobem i ens sentim immersos en una situació d’evident vulnerabilitat. D’altra banda, l’any 2007 l’Ajuntament de la Garriga va efectuar un estudi-relació dels seus llocs de treball, a partir del qual varen quedar estipulats els sous dels professors de l’Escola Municipal de Música, en una quantitat molt inferior al sou d’un professor d’Educació Primària.
Que tots nosaltres ens sentim profundament dolguts i indignats per la injusta retallada de sous a la que ens veiem sotmesos, i per aquest motiu expressem públicament que ens sembla totalment inacceptable que la dolentíssima gestió del govern i de l’administració pública –a la que s’ha arribat degut a una nefasta actuació anterior-, hagi de ser solventada amb la contundent reducció dels nostres sous. Veiem com un important contrasentit aquesta mesura, quan en definitiva els treballadors de l’administració pública també mantenim el país en funcionament i en progrés.
Que, no obstant la decisió que hem pres pel dia d’avui, no descartem realitzar d’altres aturades més endavant.
Que malgrat el profund malestar que sentim, les mesures de protesta que poguem prendre en cap cas aniran en detriment de la qualitat i el bon treball que caracteritza l’Escola Municipal de Música Josep Aymerich de la Garriga.
Moltes gràcies per la vostra atenció.
La Garriga, a 8 de juny de 2010
en protesta per la important reducció de sous que ens serà aplicada,
VOLEM COMUNICAR:
Que, reunits en assemblea, hem pres la decisió de NO realitzar l’aturada prevista pel dia d’avui, principalment perquè entenem que parar les classes afectaria de manera notable els alumnes i les famílies. L’Escola, per tant, funcionarà amb total normalitat.
Que, com la majoria de treballadors de l’Ajuntament de la Garriga, els professors i el personal de l’Escola Municipal de Música no som pas funcionaris sinó personal laboral de l’administració pública. Volem descartar, per tant, la falsa idea creada en el sentit que poguem gaudir d’uns certs “privilegis”; ans al contrari, ens trobem i ens sentim immersos en una situació d’evident vulnerabilitat. D’altra banda, l’any 2007 l’Ajuntament de la Garriga va efectuar un estudi-relació dels seus llocs de treball, a partir del qual varen quedar estipulats els sous dels professors de l’Escola Municipal de Música, en una quantitat molt inferior al sou d’un professor d’Educació Primària.
Que tots nosaltres ens sentim profundament dolguts i indignats per la injusta retallada de sous a la que ens veiem sotmesos, i per aquest motiu expressem públicament que ens sembla totalment inacceptable que la dolentíssima gestió del govern i de l’administració pública –a la que s’ha arribat degut a una nefasta actuació anterior-, hagi de ser solventada amb la contundent reducció dels nostres sous. Veiem com un important contrasentit aquesta mesura, quan en definitiva els treballadors de l’administració pública també mantenim el país en funcionament i en progrés.
Que, no obstant la decisió que hem pres pel dia d’avui, no descartem realitzar d’altres aturades més endavant.
Que malgrat el profund malestar que sentim, les mesures de protesta que poguem prendre en cap cas aniran en detriment de la qualitat i el bon treball que caracteritza l’Escola Municipal de Música Josep Aymerich de la Garriga.
Moltes gràcies per la vostra atenció.
La Garriga, a 8 de juny de 2010
Imatges i noves convocatòries
Us adjuntem imatges de les accions dutes a terme avui 8 de juny de 2010 pels treballadors i treballadores de l'Ajuntament de la Garriga.
Tot esperant la convocatòria d'una reunió informativa per part de l'equip de govern per al dijous 10, es convoquen dues aturades de 15 minuts de durada a la Plaça de l'església els propers dos dies:
-Dimecres 9 de juny, a les 12:00 h. Concentració de 15 minuts dels treballadors i treballadores de l'Ajuntament de la Garriga a la Plaça de l'església.
-Dijous 10 de juny, a les 12:00 h. Concentració de 15 minuts dels treballadors i treballadores de l'Ajuntament de la Garriga a la Plaça de l'església.
Es convida totes les persones afectades per les retallades socials (pensionistes, presones i familiars de persones dependents, embarassades, etc...) a participar de les aturades.
Tot esperant la convocatòria d'una reunió informativa per part de l'equip de govern per al dijous 10, es convoquen dues aturades de 15 minuts de durada a la Plaça de l'església els propers dos dies:
-Dimecres 9 de juny, a les 12:00 h. Concentració de 15 minuts dels treballadors i treballadores de l'Ajuntament de la Garriga a la Plaça de l'església.
-Dijous 10 de juny, a les 12:00 h. Concentració de 15 minuts dels treballadors i treballadores de l'Ajuntament de la Garriga a la Plaça de l'església.
Es convida totes les persones afectades per les retallades socials (pensionistes, presones i familiars de persones dependents, embarassades, etc...) a participar de les aturades.
dilluns, 7 de juny del 2010
8 de juny: Lluitem pels nostres drets!
Els treballadors/es públics, som això, treballadors i treballadores, percebem una renda del treball, paguem impostos, tenim crèdits demanats, paguem hipoteca, tenim fills i filles, potser familiars malalts que al nostre càrrec...
El personal públic pot ser funcionari, pot ser personal laboral al qual es pot acomiadar en qualsevol moment, pot tenir un contracte temporal...
Hi ha molt personal públic mileurista.
Hi ha moltes circumstàncies diferents en el sector públic.
Avui és el/la treballador/a públic/a a qui ataca el govern. I demà? Pots ser tu.
NO deixem que la demagògia política ens enfronti, tots som treballadors/es, qui té realment la culpa del que passa?
DESPESA MILITAR ESPANYOLA: 8.301 MILIONS DE PTA. CADA DIA.
EL SECTOR PÚBLIC EN TÉ LA CULPA?
FRAU FISCAL A L’ESTAT ESPANYOL: 80.000 MILIONS D’€ ANUALS.
LES PENSIONS EN TENEN LA CULPA?
2 BILIONS 800.000 MILIONS D’€ PER BANCS I CAIXES DES DE FINALS DE 2008.
LES PERSONES DEPENDENTS EN TENEN LA CULPA?
Perquè sempre acabem pagant els/les mateixos/es? Què hi ha al darrere?
Treballadors i treballadores de l’Ajuntament de la Garriga
El personal públic pot ser funcionari, pot ser personal laboral al qual es pot acomiadar en qualsevol moment, pot tenir un contracte temporal...
Hi ha molt personal públic mileurista.
Hi ha moltes circumstàncies diferents en el sector públic.
Avui és el/la treballador/a públic/a a qui ataca el govern. I demà? Pots ser tu.
NO deixem que la demagògia política ens enfronti, tots som treballadors/es, qui té realment la culpa del que passa?
DESPESA MILITAR ESPANYOLA: 8.301 MILIONS DE PTA. CADA DIA.
EL SECTOR PÚBLIC EN TÉ LA CULPA?
FRAU FISCAL A L’ESTAT ESPANYOL: 80.000 MILIONS D’€ ANUALS.
LES PENSIONS EN TENEN LA CULPA?
2 BILIONS 800.000 MILIONS D’€ PER BANCS I CAIXES DES DE FINALS DE 2008.
LES PERSONES DEPENDENTS EN TENEN LA CULPA?
Perquè sempre acabem pagant els/les mateixos/es? Què hi ha al darrere?
Treballadors i treballadores de l’Ajuntament de la Garriga
Més documents per a entendre de què va tot plegat, on són els problemes reals, qui ha provocat el que ara paguem, entre d'altres, el personal públic:
Vídeo "¿Quién maneja todo esto?"
La globalització
La despesa militar
La Unió Europea
Vídeo "¿Quién maneja todo esto?"
La globalització
La despesa militar
La Unió Europea
En defensa dels serveis públics i desemmasacarant la farsa
Aquí sota, un fragment molt il·lustatiu d'una entrevista a l'Arcadi Oliveres. Val realment la pena. I el link a un vídeo de l'entrevista:
http://www.forumsocialdemallorca.org/spip.php?article282
Dia 3 d’abril de 2009, gairebé tots els mitjans d’arreu del món es fan ressò de les veus que alcen, força cridaneres a Londres, els representants del G-20: contra els paradisos fiscals!
Unes setmanes abans, al III Fòrum Social de Mallorca, celebrat a Palma, i dedicat a la recuperació i defensa dels serveis públics, es podia sentir una altra veu, força assenyada, enèrgica i clara, la de l’economista Arcadi Oliveres, qui precisament feia al·lusió directa als PARADISOS FISCALS.
Amb unes explicacions tan clares i nítides com la reflectida en aquest fragment de la transcripció literal d’un bocí de la seva intervenció.
“Què hauríem de fer, perquè els serveis públics fossin de debò serveis públics?
Doncs jo entenc que lo més important de tot, i penso que tots en aquests moments hi estarem d’acord, és trobar-hi finançament. Si no hi trobam finançament difícilment podrem oferir garanties de serveis públics.
I els finançaments d’on venen?
Doncs els finançaments venen dels diners de l’Estat. I malauradament els diners de l’Estat, l’Estat a vegades no els té.
I per què no els té?
Doncs, en primer lloc, perquè es comet enorme frau. Molt del frau fiscal que es comet són diners que s’acaben amagant en paradisos fiscals!
Hi ha un premi Nobel d’Economia, un senyor que surt bastant pels diaris, es diu Stilich es va proposar treballar contra els paradisos fiscals. I en un moment determinat va visitar el que aleshores era el ministre d’Hisenda del primer govern d’en Bush.
En Bush va tenir dos ministres d’Hisenda, aquest últim que és el que li ha tocat la crisi, que es deia Ferguson, i el primer que no li havia tocat la crisi, el senyor estava sòlid, 120 quilos, es deia O’Neil. I aquest, l’Stilich va anar a veure l’O’Neil, i li va dir:
“Escolti senyor O’Neil, vostè és el ministre d’Hisenda d’Estats Units, deu estar preocupat pels pressuposts del seu país, sempre li falten... li proposo que vostè faci un acte de persecució de totes aquelles fortunes que estan a les illes Caiman, i que estan a les Bahames, i que estan a les Seychelles, i que estan no sé on, perquè si vostè és capaç d’aconseguir aquestes fortunes el pressupost nordamericà estarà millor i vostè podrà emprendre més serveis socials i més serveis públics”.
I aquest O’Neil li va contestar al senyor Stilich:
“Senyor Stilich desenganyi’s, jo això no ho faré mai de mai; tota la meva fortuna està amagada en un paradís fiscal”.
Quan el propi ministre de Finances d’Estats Units contesta amb aquesta manera tan tranquil·la una situació, vol dir que és difícil perseguir els paradisos fiscals!
Però atenció, està estudiat que els paradisos fiscals, si fossin capaços de tornar el diner amagat, no prendre’l a la gent, no, senzillament traure els diners dels paradisos fiscals, portar-los a nom de les mateixes propietats, però portar-los al seu país d’origen, allí que es posessin en el banc que els rendís un 4%, que és un percentatge més o menys de promig, i que d’aquest 4% paguessin el 30% de l’impost de la renda que han de pagar...
Si es fes això, s’obtindrien a l’any 200 mil milions de dòlars: tres vegades més del que es destina cada any a l’ajuda al desenvolupament!
És a dir que, buscant els paradisos fiscals, podríem multiplicar per quatre l’ajuda al desenvolupament!
No hi ha cap voluntat de fer-ho!
Però no es tracta només d’anar a buscar els diners a fora, en els paradisos fiscals. També hem de buscar els diners del frau fiscal a dintre.
Allà a Barcelona tenim una universitat que es diu Pompeu Fabra que just el mes de desembre va publicar un estudi d’un professor, Vicenç Navarro, que explicava que segons les seves estimacions el frau fiscal a Espanya assolia els 80.000 milions d’euros a l’any.
A veure, 80 mil milions d’euros a l’any és exactament la mateixa quantitat que el govern espanyol destina a les pensions! És a dir, que si eradiquéssim el frau fiscal, doblaríem les pensions, per entendre’ns, perquè és exactament la mateixa quantitat.
Però hi ha voluntat política d’eradicar el frau fiscal per anar a buscar i protegir les pensions?
Cap ni una, cap ni una. Cap ni una. I posaré una petita mostra.
Fa uns mesos una jutgessa de Madrid, de la Audiència Nacional que es diu Teresa Palacios, va cridar a declarar un personatge bastant conegut, que es diu Emilio Botín, i li va dir:
“Senyor Botín, acabo de veure que vostè com a president del Banc de Santander ha comès un frau fiscal considerable i li demano que vingui aquí a declarar; però, per si de cas, porti a la butxaca l’impost presumptament evadit, perquè si no veig clara la cosa, el deixaré tornar a casa seva, però els diners es quedaran aquí”.
En Botín va preguntar: “I quant haig de portar?”
I li va dir una quantitat amb euros -que no sé per què vaig transformar en pessetes i que van resultar esser 26.000 milions de pessetes-.
Molt bé, en Botín se’n va anar a declarar a la Audiencia Nacional i, com que no li cabien a la butxaca, va agafar una furgoneta blindada del Banc de Santander, la va emplenar amb els vint-i-sis mil milions i, mentre ell declarava al segon pis, la furgoneta donava voltes a la planta baixa.
Cosa de la qual ens il·lustrava el diari l’endemà. Perquè el diari de l’endemà deia: “Ayer hubo un botín dentro y otro fuera de la Audiencia Nacional”, per explicar la situació del dia abans. Molt bé.
Finalment la jutgessa li va dir: “Miri, senyor Botín, si vol se’n vagi cap a casa seva, però els vint-i-sis mil milions que es quedin aquí fins que no es resolgui definitivament el cas”.
En Botín va deixar els 26.000 milions.
Però com que òbviament la jutgessa no els volia tenir al calaix, perquè això més aviat era perillós, què va fer? Els va dur a corre-cuita al compte corrent del Jutjat, obert en el Banco Español de Crédito, filial del Banco de Santander, presidit per una senyora que es diu Ana Patricia Botín, filla de l’anterior...
Bé aquesta és una mica la situació. I quan els periodistes se’n van anar a veure un senyor que es diu Pedro Solbes i li van dir: “Senyor Solbes, vostè és el responsable de les finances del país. Suposam que perseguirà el senyor Botín que diu la jutgessa que li ha birlat 26.000 milions”; en Solbes, com si l’estiguessin cremant, diu “Jo, contra el Botín, si no hi tinc res, si és una persona honorable, si és bon amic, si és una persona entranyable”, no sé què quantes coses més.
Per què? Doncs, home, jo no sé si en Solbes és o no és amic d’en Botín. Tampoc m’interessa gaire. Però el que és evident és que en Solbes, com a responsable econòmic del seu partit, i tots els responsables econòmics de tots els partits saben que un cop almenys cada quatre anys han d’anar a parar la mà al Santander i al Bilbao i a la Caixa i a no ser qui més per demanar el finançament per a les seves futures eleccions.
I en Solbes deu conèixer bé una dita castellana que diu “nunca muerdas la mano del que te da de comer”. Amb lo qual és evident que en Solbes no està disposat a “morder la mano del que le dará de comer”. I, per tant, no representa els interessos dels ciutadans de l’Estat. En el millor dels casos representa els interessos del seu partit, i para de comptar.
Amb lo qual serà molt difícil arribar a aconseguir aquests 80.000 milions que anirien tan bé per cobrir les necessitats...”
(Arcadi Oliveres i Boadella, a la xerrada-col·loqui realitzada a Palma, al III Fòrum Social de Mallorca, dia 13 de març de 2009)
http://www.forumsocialdemallorca.org/spip.php?article282
Dia 3 d’abril de 2009, gairebé tots els mitjans d’arreu del món es fan ressò de les veus que alcen, força cridaneres a Londres, els representants del G-20: contra els paradisos fiscals!
Unes setmanes abans, al III Fòrum Social de Mallorca, celebrat a Palma, i dedicat a la recuperació i defensa dels serveis públics, es podia sentir una altra veu, força assenyada, enèrgica i clara, la de l’economista Arcadi Oliveres, qui precisament feia al·lusió directa als PARADISOS FISCALS.
Amb unes explicacions tan clares i nítides com la reflectida en aquest fragment de la transcripció literal d’un bocí de la seva intervenció.
“Què hauríem de fer, perquè els serveis públics fossin de debò serveis públics?
Doncs jo entenc que lo més important de tot, i penso que tots en aquests moments hi estarem d’acord, és trobar-hi finançament. Si no hi trobam finançament difícilment podrem oferir garanties de serveis públics.
I els finançaments d’on venen?
Doncs els finançaments venen dels diners de l’Estat. I malauradament els diners de l’Estat, l’Estat a vegades no els té.
I per què no els té?
Doncs, en primer lloc, perquè es comet enorme frau. Molt del frau fiscal que es comet són diners que s’acaben amagant en paradisos fiscals!
Hi ha un premi Nobel d’Economia, un senyor que surt bastant pels diaris, es diu Stilich es va proposar treballar contra els paradisos fiscals. I en un moment determinat va visitar el que aleshores era el ministre d’Hisenda del primer govern d’en Bush.
En Bush va tenir dos ministres d’Hisenda, aquest últim que és el que li ha tocat la crisi, que es deia Ferguson, i el primer que no li havia tocat la crisi, el senyor estava sòlid, 120 quilos, es deia O’Neil. I aquest, l’Stilich va anar a veure l’O’Neil, i li va dir:
“Escolti senyor O’Neil, vostè és el ministre d’Hisenda d’Estats Units, deu estar preocupat pels pressuposts del seu país, sempre li falten... li proposo que vostè faci un acte de persecució de totes aquelles fortunes que estan a les illes Caiman, i que estan a les Bahames, i que estan a les Seychelles, i que estan no sé on, perquè si vostè és capaç d’aconseguir aquestes fortunes el pressupost nordamericà estarà millor i vostè podrà emprendre més serveis socials i més serveis públics”.
I aquest O’Neil li va contestar al senyor Stilich:
“Senyor Stilich desenganyi’s, jo això no ho faré mai de mai; tota la meva fortuna està amagada en un paradís fiscal”.
Quan el propi ministre de Finances d’Estats Units contesta amb aquesta manera tan tranquil·la una situació, vol dir que és difícil perseguir els paradisos fiscals!
Però atenció, està estudiat que els paradisos fiscals, si fossin capaços de tornar el diner amagat, no prendre’l a la gent, no, senzillament traure els diners dels paradisos fiscals, portar-los a nom de les mateixes propietats, però portar-los al seu país d’origen, allí que es posessin en el banc que els rendís un 4%, que és un percentatge més o menys de promig, i que d’aquest 4% paguessin el 30% de l’impost de la renda que han de pagar...
Si es fes això, s’obtindrien a l’any 200 mil milions de dòlars: tres vegades més del que es destina cada any a l’ajuda al desenvolupament!
És a dir que, buscant els paradisos fiscals, podríem multiplicar per quatre l’ajuda al desenvolupament!
No hi ha cap voluntat de fer-ho!
Però no es tracta només d’anar a buscar els diners a fora, en els paradisos fiscals. També hem de buscar els diners del frau fiscal a dintre.
Allà a Barcelona tenim una universitat que es diu Pompeu Fabra que just el mes de desembre va publicar un estudi d’un professor, Vicenç Navarro, que explicava que segons les seves estimacions el frau fiscal a Espanya assolia els 80.000 milions d’euros a l’any.
A veure, 80 mil milions d’euros a l’any és exactament la mateixa quantitat que el govern espanyol destina a les pensions! És a dir, que si eradiquéssim el frau fiscal, doblaríem les pensions, per entendre’ns, perquè és exactament la mateixa quantitat.
Però hi ha voluntat política d’eradicar el frau fiscal per anar a buscar i protegir les pensions?
Cap ni una, cap ni una. Cap ni una. I posaré una petita mostra.
Fa uns mesos una jutgessa de Madrid, de la Audiència Nacional que es diu Teresa Palacios, va cridar a declarar un personatge bastant conegut, que es diu Emilio Botín, i li va dir:
“Senyor Botín, acabo de veure que vostè com a president del Banc de Santander ha comès un frau fiscal considerable i li demano que vingui aquí a declarar; però, per si de cas, porti a la butxaca l’impost presumptament evadit, perquè si no veig clara la cosa, el deixaré tornar a casa seva, però els diners es quedaran aquí”.
En Botín va preguntar: “I quant haig de portar?”
I li va dir una quantitat amb euros -que no sé per què vaig transformar en pessetes i que van resultar esser 26.000 milions de pessetes-.
Molt bé, en Botín se’n va anar a declarar a la Audiencia Nacional i, com que no li cabien a la butxaca, va agafar una furgoneta blindada del Banc de Santander, la va emplenar amb els vint-i-sis mil milions i, mentre ell declarava al segon pis, la furgoneta donava voltes a la planta baixa.
Cosa de la qual ens il·lustrava el diari l’endemà. Perquè el diari de l’endemà deia: “Ayer hubo un botín dentro y otro fuera de la Audiencia Nacional”, per explicar la situació del dia abans. Molt bé.
Finalment la jutgessa li va dir: “Miri, senyor Botín, si vol se’n vagi cap a casa seva, però els vint-i-sis mil milions que es quedin aquí fins que no es resolgui definitivament el cas”.
En Botín va deixar els 26.000 milions.
Però com que òbviament la jutgessa no els volia tenir al calaix, perquè això més aviat era perillós, què va fer? Els va dur a corre-cuita al compte corrent del Jutjat, obert en el Banco Español de Crédito, filial del Banco de Santander, presidit per una senyora que es diu Ana Patricia Botín, filla de l’anterior...
Bé aquesta és una mica la situació. I quan els periodistes se’n van anar a veure un senyor que es diu Pedro Solbes i li van dir: “Senyor Solbes, vostè és el responsable de les finances del país. Suposam que perseguirà el senyor Botín que diu la jutgessa que li ha birlat 26.000 milions”; en Solbes, com si l’estiguessin cremant, diu “Jo, contra el Botín, si no hi tinc res, si és una persona honorable, si és bon amic, si és una persona entranyable”, no sé què quantes coses més.
Per què? Doncs, home, jo no sé si en Solbes és o no és amic d’en Botín. Tampoc m’interessa gaire. Però el que és evident és que en Solbes, com a responsable econòmic del seu partit, i tots els responsables econòmics de tots els partits saben que un cop almenys cada quatre anys han d’anar a parar la mà al Santander i al Bilbao i a la Caixa i a no ser qui més per demanar el finançament per a les seves futures eleccions.
I en Solbes deu conèixer bé una dita castellana que diu “nunca muerdas la mano del que te da de comer”. Amb lo qual és evident que en Solbes no està disposat a “morder la mano del que le dará de comer”. I, per tant, no representa els interessos dels ciutadans de l’Estat. En el millor dels casos representa els interessos del seu partit, i para de comptar.
Amb lo qual serà molt difícil arribar a aconseguir aquests 80.000 milions que anirien tan bé per cobrir les necessitats...”
(Arcadi Oliveres i Boadella, a la xerrada-col·loqui realitzada a Palma, al III Fòrum Social de Mallorca, dia 13 de març de 2009)
Accions 8 de juny. Convocatòria
Concretem les convocatòries de les accions a la Garriga per demà dimarts 8 de juny:
• A les 10:00 h a la Plaça de l’Església, mentre esmorzem:
-Preparació de pancartes per penjar als edificis municipals. De moment tenim 4 pancartes. Si algú té alguna altra pancarta que es pugui reaprofitar o algun altre material (tipus llençol o el que us sembli), que el porti també. Nosaltres comprarem sprays i els portarem per a preparar-les.
-Preparació slògans i textos per a fer cartells. Després, cadascú es podrà imprimir els cartells en DIN A3 i penjar-los als despatxos, passadissos, etc… del seu lloc de treball.
-Preparació flyers per a repartir a la concentració de les 12 h.
• A les 12:00 h a la Plaça de l’Església:
-Concentració en contra de les retallades socials del Govern a través del “decretazo” i a favor dels serveis públics. Repartiment d’informació als i les vianants.
Qui baixi a la manifestació de Barcelona:
• A les 10:30 h a l’estació de tren.
Sobretot, feu córrer la informació i feu-la arribar a totes aquelles persones que sabeu que no tenen accés a internet.
• A les 10:00 h a la Plaça de l’Església, mentre esmorzem:
-Preparació de pancartes per penjar als edificis municipals. De moment tenim 4 pancartes. Si algú té alguna altra pancarta que es pugui reaprofitar o algun altre material (tipus llençol o el que us sembli), que el porti també. Nosaltres comprarem sprays i els portarem per a preparar-les.
-Preparació slògans i textos per a fer cartells. Després, cadascú es podrà imprimir els cartells en DIN A3 i penjar-los als despatxos, passadissos, etc… del seu lloc de treball.
-Preparació flyers per a repartir a la concentració de les 12 h.
• A les 12:00 h a la Plaça de l’Església:
-Concentració en contra de les retallades socials del Govern a través del “decretazo” i a favor dels serveis públics. Repartiment d’informació als i les vianants.
Qui baixi a la manifestació de Barcelona:
• A les 10:30 h a l’estació de tren.
Sobretot, feu córrer la informació i feu-la arribar a totes aquelles persones que sabeu que no tenen accés a internet.
DECLARACIÓN DE PROFESORES UNIVERSITARIOS FRENTE A LA CRISIS
Los profesores y profesoras universitarios que firmamos esta declaración lo hacemos porque tenemos la convicción de que la interpretación que se hace de la crisis y las medidas que se están tomando ante la grave situación que estamos viviendo no son las adecuadas para hacerle frente respetando principios elementales de la democracia y la justicia social.
Queremos que la ciudadanía entienda que esta crisis no es simplemente un hecho circunstancial, sino la expresión de un modo de vida y de organización de todo el sistema social y económico que es material y humanamente insostenible.
La crisis la ha provocado un sistema financiero concebido y regulado para que la principal fuente de beneficio de la banca y los poderes financieros sea la especulación. Por eso será imposible salir de la crisis como se quiere salir: sin cambiar las reglas del sistema financiero, sin acabar con los paraísos fiscales, sin vigilar y controlar a la bancos y dejando que sigan siendo ellos quienes impongan el modo de funcionar de la economía mundial. No podemos consentir que la ciudadanía que nada ha tenido que ver pague los platos rotos por los bancos.
La crisis ha tenido un efecto especialmente grave en nuestro país porque los gobiernos consolidaron en los últimos años un modelo económico basado en la construcción, en la explotación masiva e irracional de los recursos naturales y en la desigualdad y muy dependiente de los designios de las grandes corporaciones y burocracias europeas. No podremos salir de la crisis si se sigue incentivando el mismo tipo de actividad económica.
También estamos comprobando que la crisis hace evidente la fragilidad de nuestra democracia porque en lugar de la deliberación predomina la imposición y porque los poderes financieros y económicos se imponen continuamente a las instituciones representativas. Ceder a la extorsión de "los mercados" es debilitar aún más la democracia y así solo se saldrá de la crisis con menos bienestar y justicia.
Se quiere hacer creer a la ciudadanía que las medidas que se están adoptando son las únicas posibles pero la experiencia de otros países nos permite afirmar que eso no es verdad y que cuando se adoptan solo conducen, como acaba de decir el premio Nobel de Economía Joseph Stiglitz, "al desastre". Sabemos, por el contrario, que hay otras salidas a la crisis mucho más eficaces y favorables para el bienestar.
El conocimiento de lo que está ocurriendo y el sentido común nos dicen que lo primero y principal es devolver el crédito a empresas y familias y que para ello es necesario que el Estado disponga de fuentes seguras de financiación. Es inmoral e inaceptable que el dinero que los poderes públicos dan a los bancos al 1% para que financien a la economía solo lo utilicen para comprar deuda pública al 5 o incluso al 10% o para seguir especulando. Por eso defendemos la banca pública que la crisis ha demostrado que es más necesaria que nunca.
Sabemos que la reforma laboral que se prepara solo con el propósito principal de debilitar el poder de negociación de los trabajadores no es lo que se necesita para crear empleo. Tratar de salir de la crisis reduciendo los salarios y las rentas de la mayoría de la población es como querer salir del hoyo tirándose de los pelos. Son esas rentas quienes mantienen el gasto que permite que la economía se mantenga en pie, de modo que reducirlas para aumentar los beneficios de los bancos y las grandes empresas (que en el primer trimestre de 2010 han aumentado un 25%) es la antesala de una larga y dolorosa depresión económica.
Sabemos que los recortes de gasto público que se proponen no son los más eficaces ni los más justos y que, en todo caso, hay otros que se podrían haber recortado primero, como los militares. Y sabemos que existen otros mecanismos de obtención de ingresos cuya carga no recae sobre los más desfavorecidos sino sobre aquellos que provocaron la crisis, o sobre los que disfrutan de ingresos o riqueza muy superiores a la mayoría de la población.
Quienes conocemos cómo funciona esta sociedad, la historia y la naturaleza de los auténticos poderes que toman las decisiones somos conscientes de la dificultad de tomar hoy día medidas diferentes a las que proponen la patronal y los grandes financieros. Pero la experiencia también nos enseña que cuando la ciudadanía se empodera y conoce bien lo que pasa a su alrededor es capaz de influir y de torcer las decisiones que le obligan a ir por los caminos que no desea transitar.
Por ello reclamamos también más debate y diálogo social para que la ciudadanía sepa lo que pasa, para que disponga de información plural y pueda optar y decidir con fundamento. Reclamamos, por tanto, que los medios de comunicación públicos cumplan con la tarea a la que están llamados y abran urgentemente debates sobre la crisis en los que no se difundan siempre las mismas ideas de quienes detentan el poder sino las diferentes concepciones y propuestas sobre lo que está ocurriendo y sobre la mejor forma de hacerle frente.
Con este convencimiento, nos comprometemos a contribuir con nuestra actividad universitaria para que la sociedad tome conciencia de que las medidas que se están adoptando NO PERMITIRÁN RESOLVER LA CRISIS porque solo se encaminan a facilitar que los de por sí más privilegiados obtengan más cómodamente sus enormes beneficios. Y, sobre todo, a aportar y difundir esas OTRAS FORMAS DE HACER FRENTE A LA CRISIS que respetan el bienestar y la justicia y que además son mucho más eficaces para combatir sus efectos tan negativas sobre la población más desfavorecida.
Como muestra de este compromiso suscribimos esta declaración que haremos pública próximamente para mostrar nuestro rechazo a las medidas que se vienen adoptando.
Sevilla, mayo de 2010
Queremos que la ciudadanía entienda que esta crisis no es simplemente un hecho circunstancial, sino la expresión de un modo de vida y de organización de todo el sistema social y económico que es material y humanamente insostenible.
La crisis la ha provocado un sistema financiero concebido y regulado para que la principal fuente de beneficio de la banca y los poderes financieros sea la especulación. Por eso será imposible salir de la crisis como se quiere salir: sin cambiar las reglas del sistema financiero, sin acabar con los paraísos fiscales, sin vigilar y controlar a la bancos y dejando que sigan siendo ellos quienes impongan el modo de funcionar de la economía mundial. No podemos consentir que la ciudadanía que nada ha tenido que ver pague los platos rotos por los bancos.
La crisis ha tenido un efecto especialmente grave en nuestro país porque los gobiernos consolidaron en los últimos años un modelo económico basado en la construcción, en la explotación masiva e irracional de los recursos naturales y en la desigualdad y muy dependiente de los designios de las grandes corporaciones y burocracias europeas. No podremos salir de la crisis si se sigue incentivando el mismo tipo de actividad económica.
También estamos comprobando que la crisis hace evidente la fragilidad de nuestra democracia porque en lugar de la deliberación predomina la imposición y porque los poderes financieros y económicos se imponen continuamente a las instituciones representativas. Ceder a la extorsión de "los mercados" es debilitar aún más la democracia y así solo se saldrá de la crisis con menos bienestar y justicia.
Se quiere hacer creer a la ciudadanía que las medidas que se están adoptando son las únicas posibles pero la experiencia de otros países nos permite afirmar que eso no es verdad y que cuando se adoptan solo conducen, como acaba de decir el premio Nobel de Economía Joseph Stiglitz, "al desastre". Sabemos, por el contrario, que hay otras salidas a la crisis mucho más eficaces y favorables para el bienestar.
El conocimiento de lo que está ocurriendo y el sentido común nos dicen que lo primero y principal es devolver el crédito a empresas y familias y que para ello es necesario que el Estado disponga de fuentes seguras de financiación. Es inmoral e inaceptable que el dinero que los poderes públicos dan a los bancos al 1% para que financien a la economía solo lo utilicen para comprar deuda pública al 5 o incluso al 10% o para seguir especulando. Por eso defendemos la banca pública que la crisis ha demostrado que es más necesaria que nunca.
Sabemos que la reforma laboral que se prepara solo con el propósito principal de debilitar el poder de negociación de los trabajadores no es lo que se necesita para crear empleo. Tratar de salir de la crisis reduciendo los salarios y las rentas de la mayoría de la población es como querer salir del hoyo tirándose de los pelos. Son esas rentas quienes mantienen el gasto que permite que la economía se mantenga en pie, de modo que reducirlas para aumentar los beneficios de los bancos y las grandes empresas (que en el primer trimestre de 2010 han aumentado un 25%) es la antesala de una larga y dolorosa depresión económica.
Sabemos que los recortes de gasto público que se proponen no son los más eficaces ni los más justos y que, en todo caso, hay otros que se podrían haber recortado primero, como los militares. Y sabemos que existen otros mecanismos de obtención de ingresos cuya carga no recae sobre los más desfavorecidos sino sobre aquellos que provocaron la crisis, o sobre los que disfrutan de ingresos o riqueza muy superiores a la mayoría de la población.
Quienes conocemos cómo funciona esta sociedad, la historia y la naturaleza de los auténticos poderes que toman las decisiones somos conscientes de la dificultad de tomar hoy día medidas diferentes a las que proponen la patronal y los grandes financieros. Pero la experiencia también nos enseña que cuando la ciudadanía se empodera y conoce bien lo que pasa a su alrededor es capaz de influir y de torcer las decisiones que le obligan a ir por los caminos que no desea transitar.
Por ello reclamamos también más debate y diálogo social para que la ciudadanía sepa lo que pasa, para que disponga de información plural y pueda optar y decidir con fundamento. Reclamamos, por tanto, que los medios de comunicación públicos cumplan con la tarea a la que están llamados y abran urgentemente debates sobre la crisis en los que no se difundan siempre las mismas ideas de quienes detentan el poder sino las diferentes concepciones y propuestas sobre lo que está ocurriendo y sobre la mejor forma de hacerle frente.
Con este convencimiento, nos comprometemos a contribuir con nuestra actividad universitaria para que la sociedad tome conciencia de que las medidas que se están adoptando NO PERMITIRÁN RESOLVER LA CRISIS porque solo se encaminan a facilitar que los de por sí más privilegiados obtengan más cómodamente sus enormes beneficios. Y, sobre todo, a aportar y difundir esas OTRAS FORMAS DE HACER FRENTE A LA CRISIS que respetan el bienestar y la justicia y que además son mucho más eficaces para combatir sus efectos tan negativas sobre la población más desfavorecida.
Como muestra de este compromiso suscribimos esta declaración que haremos pública próximamente para mostrar nuestro rechazo a las medidas que se vienen adoptando.
Sevilla, mayo de 2010
Funcionarios
Como inicio de mi reflexión, tengo que decir que no soy funcionario. Me dedico al periodismo como profesión y no estoy en situación de excedencia de ningún ministerio, pero me parece indigno lo que 'algunos', y lo digo en tono despectivo, están haciendo en contra de una profesión como la de funcionario, aprovechando la propaganda de ZP, para crear ese escenario necesario que le permita bajarlos el sueldo sin adhesiones populares, ni solidaridad. Una buena fórmula para no perder votos, que es lo que realmente le interesa.
Funcionario no se es por casualidad, como trabajador del Corte Inglés, de Philips, de Seat o de MoviStar. No. Trabajar en estas empresa, puede ser el resultado de una coincidencia o de una oportunidad. El trabajador funcionario, como los jueces, los médicos de la SS, Inspectores de Sanidad, de Hacienda, policías o bomberos, lo elije, espera a que se convoquen las plazas, las prepara en largas jornadas de estudios durante 2, 3, 4……o vaya vd. a saber cuantos años, y finalmente se enfrenta a unos exámenes duros, donde lo haya y en competencia con unos cuantos miles de candidatos. No es, por tanto, un trabajo casual. Es elegido y, por cierto, los españoles que quieran, ahí tienen las oposiciones. No es preciso envidiar a nadie, todos podemos ser funcionarios.
Esos que tanto gritan en contra de quienes mueven la administración, y a quienes debemos agradecer los progresos demostrados en los últimos años y el nivel de engrase en que la mantienen y consiguen que funcione, a pesar de algunos gobiernos, alcaldes, responsables de comunidades autónomas y políticos en general, no chillaban, hace unos años, cuando empresarios; pequeños, medianos y grandes, mantenían ingresos que se incrementaban hasta en un 20% cada año; estudios de arquitectos que no podían atender tantas peticiones como llegaban a sus despachos; vendedores de distintos sectores, que invertían en apartamentos en las playas; autónomos atentos a las bolsas, donde metían esos dineros extras que llegaban a sus cuentas, y todo gracias al momento económico que vivíamos. Un momento de alegrías de las que los funcionarios no han disfrutado, y que este Presidente del Gobierno se ha encargado de situar tan cerca del precipicio que es preciso rebajar el sueldo a unos trabajadores, como son los de la administración. Y todo, porque el responsable de proteger sus intereses, como empresario que es el Estado, se lo ha gastado en subvenciones, más o menos necesarias. Un Presidente que siendo candidato negó las necesidades que se avecinaban y no dudó en regalar aquellos 400 Euros, que le ayudaron a ganar unas elecciones y que, visto lo visto, se los estaba quitando al sagrado sueldo de unos cuantos miles de trabajadores contribuyentes. ¿Qué pasaría si lo hubiese hecho el Corte Inglés y no pudiera pagar a sus trabajadores? o ¿Sony?, o fuesen los empleados del Banco Santander los que tuvieran que aceptar, como trágala, un descenso de los sueldos.
Recordemos que mientras la economía se mantuvo en aquellos niveles que tuvimos y que ahora han dilapidado, para los funcionarios, no hubo incrementos del 10%, ni del 7, ni siquiera de ese 5 de media, que ahora les quitan. Si hubo quien lo ganó, pero no los funcionarios. ¿por qué alguno de esos que tanto jalean la medida no devuelven algo de lo mucho que han ganado?. Se trata de solidaridad ¿no?. Pues eso afecta a todos.
Y lo dicho: si alguien quiere ser funcionario, por los altos sueldos que ganan, no tiene más que apuntarse y estudiar las oposiciones, pero, creo, que muchos de los chillones de ahora, no podrían aprobar jamás esos exámenes. Quizá esa es la cuestión.
Funcionario no se es por casualidad, como trabajador del Corte Inglés, de Philips, de Seat o de MoviStar. No. Trabajar en estas empresa, puede ser el resultado de una coincidencia o de una oportunidad. El trabajador funcionario, como los jueces, los médicos de la SS, Inspectores de Sanidad, de Hacienda, policías o bomberos, lo elije, espera a que se convoquen las plazas, las prepara en largas jornadas de estudios durante 2, 3, 4……o vaya vd. a saber cuantos años, y finalmente se enfrenta a unos exámenes duros, donde lo haya y en competencia con unos cuantos miles de candidatos. No es, por tanto, un trabajo casual. Es elegido y, por cierto, los españoles que quieran, ahí tienen las oposiciones. No es preciso envidiar a nadie, todos podemos ser funcionarios.
Esos que tanto gritan en contra de quienes mueven la administración, y a quienes debemos agradecer los progresos demostrados en los últimos años y el nivel de engrase en que la mantienen y consiguen que funcione, a pesar de algunos gobiernos, alcaldes, responsables de comunidades autónomas y políticos en general, no chillaban, hace unos años, cuando empresarios; pequeños, medianos y grandes, mantenían ingresos que se incrementaban hasta en un 20% cada año; estudios de arquitectos que no podían atender tantas peticiones como llegaban a sus despachos; vendedores de distintos sectores, que invertían en apartamentos en las playas; autónomos atentos a las bolsas, donde metían esos dineros extras que llegaban a sus cuentas, y todo gracias al momento económico que vivíamos. Un momento de alegrías de las que los funcionarios no han disfrutado, y que este Presidente del Gobierno se ha encargado de situar tan cerca del precipicio que es preciso rebajar el sueldo a unos trabajadores, como son los de la administración. Y todo, porque el responsable de proteger sus intereses, como empresario que es el Estado, se lo ha gastado en subvenciones, más o menos necesarias. Un Presidente que siendo candidato negó las necesidades que se avecinaban y no dudó en regalar aquellos 400 Euros, que le ayudaron a ganar unas elecciones y que, visto lo visto, se los estaba quitando al sagrado sueldo de unos cuantos miles de trabajadores contribuyentes. ¿Qué pasaría si lo hubiese hecho el Corte Inglés y no pudiera pagar a sus trabajadores? o ¿Sony?, o fuesen los empleados del Banco Santander los que tuvieran que aceptar, como trágala, un descenso de los sueldos.
Recordemos que mientras la economía se mantuvo en aquellos niveles que tuvimos y que ahora han dilapidado, para los funcionarios, no hubo incrementos del 10%, ni del 7, ni siquiera de ese 5 de media, que ahora les quitan. Si hubo quien lo ganó, pero no los funcionarios. ¿por qué alguno de esos que tanto jalean la medida no devuelven algo de lo mucho que han ganado?. Se trata de solidaridad ¿no?. Pues eso afecta a todos.
Y lo dicho: si alguien quiere ser funcionario, por los altos sueldos que ganan, no tiene más que apuntarse y estudiar las oposiciones, pero, creo, que muchos de los chillones de ahora, no podrían aprobar jamás esos exámenes. Quizá esa es la cuestión.
divendres, 4 de juny del 2010
Accions 8 de juny i +
Hola a tothom!
Ahir, a l'assemblea, van debatre's diverses opinions i propostes per al dia 8 de juny:
1. Per un costat, la gent que faci vaga i vulgui baixar a la manifestació unitària de Barcelona (a les 12 h a la Plaça Universitat) es pot trobar a l'estació de tren de la Garriga per tal d'agafar plegats el que surt a les 10:41 h.
2. D'altra banda, hi va haver força gent que, fent vaga o no, va manifestar que tenia ganes de dur a terme accions a la Garriga a partir del mateix dia 8. Es tractaria de mostrar la disconformitat del personal amb les mesures aplicades, exposar els motius pels quals pensem que són injustes, assenyalar les causes reals de tot plegat i intentar que l'Ajuntament de la Garriga prengui mesures per a suavitzar en el possible l'impacte de les mesures sobre els i les treballadores municipals.
Aquí és molt important que tots i totes proposem coses a realitzar. Enumero algunes de les propostes:
a) Trobar-nos el dia 8 a les 10 h a la PLaça de l'Església. Qui pugui que porti llençols o d'altres materias per fer pancartes. Des del Comitè es podrien comprar sprays i entre tots acordar lemes per a fer pancartes i penjar-les, tantes com puguem, als equipaments municipals. També es podrien fer cartells.
b) Fer un escrit signat per tants treballdors i treballadores com puguem, exposant els motius pels quals ens sembla injuts la retallada, etc... i publicar-lo als mitjans de comunicació i al bloc.
c) ...idees, opinions...
Bé, demanem la vostra col·laboració activa per a discutir les accions a fer el dia 8 de juny, per a parlar de les mesures de pressió a realitzar a partir d'aquest dia, per a recollir les vostres opinions, etc...
Salut!
Ahir, a l'assemblea, van debatre's diverses opinions i propostes per al dia 8 de juny:
1. Per un costat, la gent que faci vaga i vulgui baixar a la manifestació unitària de Barcelona (a les 12 h a la Plaça Universitat) es pot trobar a l'estació de tren de la Garriga per tal d'agafar plegats el que surt a les 10:41 h.
2. D'altra banda, hi va haver força gent que, fent vaga o no, va manifestar que tenia ganes de dur a terme accions a la Garriga a partir del mateix dia 8. Es tractaria de mostrar la disconformitat del personal amb les mesures aplicades, exposar els motius pels quals pensem que són injustes, assenyalar les causes reals de tot plegat i intentar que l'Ajuntament de la Garriga prengui mesures per a suavitzar en el possible l'impacte de les mesures sobre els i les treballadores municipals.
Aquí és molt important que tots i totes proposem coses a realitzar. Enumero algunes de les propostes:
a) Trobar-nos el dia 8 a les 10 h a la PLaça de l'Església. Qui pugui que porti llençols o d'altres materias per fer pancartes. Des del Comitè es podrien comprar sprays i entre tots acordar lemes per a fer pancartes i penjar-les, tantes com puguem, als equipaments municipals. També es podrien fer cartells.
b) Fer un escrit signat per tants treballdors i treballadores com puguem, exposant els motius pels quals ens sembla injuts la retallada, etc... i publicar-lo als mitjans de comunicació i al bloc.
c) ...idees, opinions...
Bé, demanem la vostra col·laboració activa per a discutir les accions a fer el dia 8 de juny, per a parlar de les mesures de pressió a realitzar a partir d'aquest dia, per a recollir les vostres opinions, etc...
Salut!
Vaga del 8 de juny
Us adjuntem la convocatòria que ens ha arribat de CCOO.
Company, companya,
Com tots sabeu el sector public ha convocat VAGA GENERAL pel proper dia 8 de juny.
Aquesta es una vaga especifica del sector public però que te conseqüències i molt greus per tota la societat, degut al deteriorament dels serveis públics, fruit de la retallada de la despesa publica.
CCOO, ja hem encetat la convocatòria de la VAGA GENERAL, aquesta es produirà en el moment que el Govern ( sembla ser el dia 16 ) imposi la reforma laboral per decret.
Per això es molt important que recolzem al màxim possible la Vaga del sector public el dia 8, com tret de sortida de la gran mobilització general.
Es molt important que tots i totes els que podeu assistiu a la manifestació convocada a Barcelona el proer dia 8 a les 12 h sota el lema, "per la defensa dels serveis public, contra el decretazo, hi han altres sortides"
La manifestació sortirà de la Plaça Universitat.
A banda de la manifestació, els que volgueu participar als "piquets informatius" ens concentrarem a les 7 del matí a les portes dels nostres locals, a Granollers, Mataró, Mollet i Pineda.
Us espero a tots
Ovidi Huertas i Castillo
Secretari General
Unió Intercomarcal Vallès Oriental Maresme
ohuertas@ccoo.cat / www.ccoo.cat/vorientalmaresme 93 860 19 40
Company, companya,
Com tots sabeu el sector public ha convocat VAGA GENERAL pel proper dia 8 de juny.
Aquesta es una vaga especifica del sector public però que te conseqüències i molt greus per tota la societat, degut al deteriorament dels serveis públics, fruit de la retallada de la despesa publica.
CCOO, ja hem encetat la convocatòria de la VAGA GENERAL, aquesta es produirà en el moment que el Govern ( sembla ser el dia 16 ) imposi la reforma laboral per decret.
Per això es molt important que recolzem al màxim possible la Vaga del sector public el dia 8, com tret de sortida de la gran mobilització general.
Es molt important que tots i totes els que podeu assistiu a la manifestació convocada a Barcelona el proer dia 8 a les 12 h sota el lema, "per la defensa dels serveis public, contra el decretazo, hi han altres sortides"
La manifestació sortirà de la Plaça Universitat.
A banda de la manifestació, els que volgueu participar als "piquets informatius" ens concentrarem a les 7 del matí a les portes dels nostres locals, a Granollers, Mataró, Mollet i Pineda.
Us espero a tots
Ovidi Huertas i Castillo
Secretari General
Unió Intercomarcal Vallès Oriental Maresme
ohuertas@ccoo.cat / www.ccoo.cat/vorientalmaresme 93 860 19 40
dijous, 3 de juny del 2010
Apellidos para la crisis
Por Elsa Claro
Publicado el 2 Junio 2010
Se le está llamando crisis europea al proceso global de contrariedades económico-financieras que atenaza al mundo. La referencia permanente a la deuda de los estados del Viejo Continente es cierta y a tono con el déficit superlativo de Estados Unidos: 1,56 billones de dólares este 2010, es decir, el 10,6% de su PIB y el mayor acumulado desde la II Guerra Mundial por lo menos. Es un récord del cual, inexplicablemente, poco se habla.
Por supuesto que los males ajenos no alivian los propios, pero es preciso tener presente ese dato acumulado por el país donde se generó el portentoso estallido replicado en diferentes espacios. Es, también, el sitio de donde proceden varias de las tendencias inductoras de la debacle.
Otro factor soslayado es el referido a que el neoliberalismo instaurado por Ronald Reagan en EE.UU. y Margareth Thatcher en Gran Bretaña, en los años 80, y más tarde puesto en práctica por el conjunto de la Unión Europea desde el 2000, está en el centro del problema que se intenta conjurar con esas mismas normas. Si al fuego le echas gasolina, se incrementará y algo de ese tipo están haciendo los gobiernos europeos.
La eurozona y el Reino Unido pretenden ahorrar 217 900 millones de euros y para lograrlo no se les ocurre modificar las estructuras de donde proviene la tensa situación. Mantienen un esquema urgido de cambio y recortan de donde menos hay. En Italia y sólo a modo de ejemplo, hasta las contribuciones a los discapacitados fueron rebajadas.
Y menudean las contradicciones. En Alemania se concluyó el 2009 con un débito del 3,3%, apenas unas décimas por encima de lo exigido por el Tratado de Masstrich, algo, por cierto, que pocos cumplen desde mucho antes de estallar la susodicha crisis. Pues bien, el Gobierno habla de un plan de austeridad entendiendo por ello el ahorro de 10 000 millones de euros anuales desde ahora y hasta el 2016. Para lograrlo hará parecido o igual al resto: rebajar o congelar salarios y pensiones, disminuir los presupuestos sociales, incluyendo, parece, los subsidios al desempleo y un montón de etcéteras similares, siempre manteniendo a salvo a quienes nunca dejaron de percibir altos ingresos.
A contrapelo, y según el Instituto Alemán de Investigaciones Económicas de Berlín, los gastos de la participación germana en Afganistán implican 3 000 millones por año. Cálculos de esa institución indican que si no se aumentan los 5 300 soldados que el Gobierno de Merkel tiene ahora en el país centroasiático, y suponiendo se emprenda una retirada dentro de tres años, participar de la aventura iniciada por Washington le habrá costado al país 36 000 millones, o sea, muchísimo por encima de cuanto se pretende economizar en un quinquenio. Y en esta cuenta no se incluye el presupuesto militar.
“Hemos heredado un desastre económico”, dijo el recién estrenado ministro de hacienda británico George Osborne, al referirse a las reducciones en cartera, culpando así al Gobierno saliente de lo que se disponen a ejecutar quienes acaban de asumir mandato. Reducirán 970 millones de euros del gasto en educación (sector podado varias veces ya) y hay rebajas similares en trabajo o pensiones. La tala incluye dejar fuera de sus puestos a médicos, enfermeras, docentes, con lo cual se deterioran sectores bastante estropeados.
Las medidas van a aumentar la tasa de paro en el Reino Unido, que ahora sobrepasa el 8%, y con inclinación a seguir elevándose en los próximos meses. Esos ajustes fueron notificados por la reina Isabel II con todo el boato de las viejas costumbres que, dicho sea de paso, se efectúan en la cámara de los lores, donde los comunes, (incluyendo el Primer Ministro y su gabinete) no tienen asientos y deben permanecer de pie, casi hacinados, en un recinto donde imperan el lujo y usanzas poco a tono con la situación dominante.
El problema no radica en que las casas reales europeas continúen recibiendo elevadas asignaciones de los Estados sin rendir cuenta de cómo lo gastan, haya abundancia o escasez. A escala de institución, la UE tiene establecida la entrega de subvenciones a la agricultura pero el estímulo se aplica ante todo según la cantidad de tierras que se posea, estén o no cultivadas. Los granjeros de menos porte se quejan hace tiempo de que los grandes complejos reciben las mayores cuotas. Debe ser cierto, pues el Departamento de Ambiente, Alimentación y Asuntos Rurales del Reino Unido publicó su informe anual sobre los beneficiarios de las citadas contribuciones agrarias y la familia real recibió 1 449 152 euros de esas subvenciones durante los problemáticos pasados 12 meses.
SIN REVERSO
España destaca entre las naciones que como Portugal, Italia, Irlanda, Grecia, aparte de las citadas en párrafos anteriores y varias por ser tratadas, aplican una receta equivocada. El Gobierno de Zapatero sigue recibiendo tantas críticas del Partido Popular que parecieran haberse invertido los papeles ideológicos. La demagogia y el oportunismo se estampan en la derecha española que encuentra, también en este fenómeno, una cortina para ocultar sus escándalos por corrupción o el portazo dado a las investigaciones sobre las víctimas del franquismo.
Como prueba de que existen mejores caminos, un grupo de organizaciones de izquierda hizo pública una propuesta de reformas urgentes en materia tributaria centrada en los contribuyentes con mayor capacidad económica. Se trataría de un complejo de reglas para las rentas superiores y tributos sobre las operaciones bursátiles “para desincentivar los ataques especulativos”, entre normativas estructurales que harían innecesarias las afectaciones sobre salario y pensiones. Sólo un Impuesto sobre la Riqueza permitiría recaudar unos 2 250 millones de euros adicionales al año.
Si la deuda externa española es principalmente privada, sensato sería trabajar sobre ese escenario. Por eso se destaca que en el primer trimestre del 2010 sólo cuatro grandes empresas (los bancos Santander y BBVA y las compañías Telefónica y Endesa) obtuvieron beneficios superiores a todo el ahorro pretendido con el ajuste del Gobierno. Luego los proponentes de alternativas, no carecen de razón.
Algo esencial es advertido por economistas y otros expertos: resulta apremiante cambiar un estado de cosas que coloca a las finanzas y la especulación por encima de los gobiernos. La pérdida del poder político, acaparado o timoneado por el capital financiero, es una de las peores consecuencias del neoliberalismo, afirma en su libro sobre las expresiones actuales del capitalismo, el francés Dominique Pilón, presidente del comité científico de la entidad altermundista Attact, en un retrato de la degradación del sistema expuesto en esos bestiales crecimientos de los déficit, la deuda y la penuria social, (19 millones de trabajadores viven bajo el umbral de la pobreza sólo en Europa) mientras los grandes responsables de la crisis siguen obteniendo ganancias alucinantes.
Tendrá dificultades quien intente comprender cómo es posible que en medio de una crisis internacional tan aguda también un organismo previsto para auxiliar a los países en problemas, logre ingresos cuatro veces superiores a los obtenidos en el 2008. Me refiero al Fondo Monetario Internacional que obtuvo destacados dividendos con las tasas de interés cobradas a las naciones a las cuales exige fuertes apretones causando grandes tensiones sociales cuando los administradores del problema cierran las salidas razonables del laberinto.
Publicado el 2 Junio 2010
Se le está llamando crisis europea al proceso global de contrariedades económico-financieras que atenaza al mundo. La referencia permanente a la deuda de los estados del Viejo Continente es cierta y a tono con el déficit superlativo de Estados Unidos: 1,56 billones de dólares este 2010, es decir, el 10,6% de su PIB y el mayor acumulado desde la II Guerra Mundial por lo menos. Es un récord del cual, inexplicablemente, poco se habla.
Por supuesto que los males ajenos no alivian los propios, pero es preciso tener presente ese dato acumulado por el país donde se generó el portentoso estallido replicado en diferentes espacios. Es, también, el sitio de donde proceden varias de las tendencias inductoras de la debacle.
Otro factor soslayado es el referido a que el neoliberalismo instaurado por Ronald Reagan en EE.UU. y Margareth Thatcher en Gran Bretaña, en los años 80, y más tarde puesto en práctica por el conjunto de la Unión Europea desde el 2000, está en el centro del problema que se intenta conjurar con esas mismas normas. Si al fuego le echas gasolina, se incrementará y algo de ese tipo están haciendo los gobiernos europeos.
La eurozona y el Reino Unido pretenden ahorrar 217 900 millones de euros y para lograrlo no se les ocurre modificar las estructuras de donde proviene la tensa situación. Mantienen un esquema urgido de cambio y recortan de donde menos hay. En Italia y sólo a modo de ejemplo, hasta las contribuciones a los discapacitados fueron rebajadas.
Y menudean las contradicciones. En Alemania se concluyó el 2009 con un débito del 3,3%, apenas unas décimas por encima de lo exigido por el Tratado de Masstrich, algo, por cierto, que pocos cumplen desde mucho antes de estallar la susodicha crisis. Pues bien, el Gobierno habla de un plan de austeridad entendiendo por ello el ahorro de 10 000 millones de euros anuales desde ahora y hasta el 2016. Para lograrlo hará parecido o igual al resto: rebajar o congelar salarios y pensiones, disminuir los presupuestos sociales, incluyendo, parece, los subsidios al desempleo y un montón de etcéteras similares, siempre manteniendo a salvo a quienes nunca dejaron de percibir altos ingresos.
A contrapelo, y según el Instituto Alemán de Investigaciones Económicas de Berlín, los gastos de la participación germana en Afganistán implican 3 000 millones por año. Cálculos de esa institución indican que si no se aumentan los 5 300 soldados que el Gobierno de Merkel tiene ahora en el país centroasiático, y suponiendo se emprenda una retirada dentro de tres años, participar de la aventura iniciada por Washington le habrá costado al país 36 000 millones, o sea, muchísimo por encima de cuanto se pretende economizar en un quinquenio. Y en esta cuenta no se incluye el presupuesto militar.
“Hemos heredado un desastre económico”, dijo el recién estrenado ministro de hacienda británico George Osborne, al referirse a las reducciones en cartera, culpando así al Gobierno saliente de lo que se disponen a ejecutar quienes acaban de asumir mandato. Reducirán 970 millones de euros del gasto en educación (sector podado varias veces ya) y hay rebajas similares en trabajo o pensiones. La tala incluye dejar fuera de sus puestos a médicos, enfermeras, docentes, con lo cual se deterioran sectores bastante estropeados.
Las medidas van a aumentar la tasa de paro en el Reino Unido, que ahora sobrepasa el 8%, y con inclinación a seguir elevándose en los próximos meses. Esos ajustes fueron notificados por la reina Isabel II con todo el boato de las viejas costumbres que, dicho sea de paso, se efectúan en la cámara de los lores, donde los comunes, (incluyendo el Primer Ministro y su gabinete) no tienen asientos y deben permanecer de pie, casi hacinados, en un recinto donde imperan el lujo y usanzas poco a tono con la situación dominante.
El problema no radica en que las casas reales europeas continúen recibiendo elevadas asignaciones de los Estados sin rendir cuenta de cómo lo gastan, haya abundancia o escasez. A escala de institución, la UE tiene establecida la entrega de subvenciones a la agricultura pero el estímulo se aplica ante todo según la cantidad de tierras que se posea, estén o no cultivadas. Los granjeros de menos porte se quejan hace tiempo de que los grandes complejos reciben las mayores cuotas. Debe ser cierto, pues el Departamento de Ambiente, Alimentación y Asuntos Rurales del Reino Unido publicó su informe anual sobre los beneficiarios de las citadas contribuciones agrarias y la familia real recibió 1 449 152 euros de esas subvenciones durante los problemáticos pasados 12 meses.
SIN REVERSO
España destaca entre las naciones que como Portugal, Italia, Irlanda, Grecia, aparte de las citadas en párrafos anteriores y varias por ser tratadas, aplican una receta equivocada. El Gobierno de Zapatero sigue recibiendo tantas críticas del Partido Popular que parecieran haberse invertido los papeles ideológicos. La demagogia y el oportunismo se estampan en la derecha española que encuentra, también en este fenómeno, una cortina para ocultar sus escándalos por corrupción o el portazo dado a las investigaciones sobre las víctimas del franquismo.
Como prueba de que existen mejores caminos, un grupo de organizaciones de izquierda hizo pública una propuesta de reformas urgentes en materia tributaria centrada en los contribuyentes con mayor capacidad económica. Se trataría de un complejo de reglas para las rentas superiores y tributos sobre las operaciones bursátiles “para desincentivar los ataques especulativos”, entre normativas estructurales que harían innecesarias las afectaciones sobre salario y pensiones. Sólo un Impuesto sobre la Riqueza permitiría recaudar unos 2 250 millones de euros adicionales al año.
Si la deuda externa española es principalmente privada, sensato sería trabajar sobre ese escenario. Por eso se destaca que en el primer trimestre del 2010 sólo cuatro grandes empresas (los bancos Santander y BBVA y las compañías Telefónica y Endesa) obtuvieron beneficios superiores a todo el ahorro pretendido con el ajuste del Gobierno. Luego los proponentes de alternativas, no carecen de razón.
Algo esencial es advertido por economistas y otros expertos: resulta apremiante cambiar un estado de cosas que coloca a las finanzas y la especulación por encima de los gobiernos. La pérdida del poder político, acaparado o timoneado por el capital financiero, es una de las peores consecuencias del neoliberalismo, afirma en su libro sobre las expresiones actuales del capitalismo, el francés Dominique Pilón, presidente del comité científico de la entidad altermundista Attact, en un retrato de la degradación del sistema expuesto en esos bestiales crecimientos de los déficit, la deuda y la penuria social, (19 millones de trabajadores viven bajo el umbral de la pobreza sólo en Europa) mientras los grandes responsables de la crisis siguen obteniendo ganancias alucinantes.
Tendrá dificultades quien intente comprender cómo es posible que en medio de una crisis internacional tan aguda también un organismo previsto para auxiliar a los países en problemas, logre ingresos cuatro veces superiores a los obtenidos en el 2008. Me refiero al Fondo Monetario Internacional que obtuvo destacados dividendos con las tasas de interés cobradas a las naciones a las cuales exige fuertes apretones causando grandes tensiones sociales cuando los administradores del problema cierran las salidas razonables del laberinto.
dimarts, 1 de juny del 2010
Convocatòria Assemblea de treballadors i treballadores de l'Ajuntament de la Garriga
ASSEMBLEA DE TREBALLADORS I TREBALLADORES DE L'AJUNTAMENT DE LA GARRIGA
Dijous 3 de juny
A les 13:30 h
A la sala de plens
Ordre del dia:
1. La retallada de sou del personal públic a l'administració local i, en concret, a l'Ajuntament de la Garriga.
2. la vaga del dimarts 8 de juny.
És molt important l'assistència i participació de tothom!
Feu-ho córrer!
Dijous 3 de juny
A les 13:30 h
A la sala de plens
Ordre del dia:
1. La retallada de sou del personal públic a l'administració local i, en concret, a l'Ajuntament de la Garriga.
2. la vaga del dimarts 8 de juny.
És molt important l'assistència i participació de tothom!
Feu-ho córrer!
El reial Decret de la retallada
Us adjuntem el Real Decreto-ley 8/2010, de 20 de mayo, por el que se adoptan medidas extraordinarias para la reducción del déficit público, publicat el 24 de maig al BOE i que avui entra en vigor.
> http://www.diba.cat/cemical/fitxers/ReduccionDeficit/RDL_8_2010_ReduccionDeficitPublico.pdf
> http://www.diba.cat/cemical/fitxers/ReduccionDeficit/RDL_8_2010_ReduccionDeficitPublico.pdf
dilluns, 31 de maig del 2010
L'opinió i les raons dels sindicats. Per què anar a la vaga?
Plan de ajuste: gana el mercado, pierde la democracia
1.- Introducción
Como decimos habitualmente esta crisis no la han generado los trabajadores y trabajadoras pero sin embargo somos los que van a pagarla.
Esta crisis tiene su naturaleza en los movimientos especulativos del mercado, nace en agosto de 2007, cuando el mercado inmobiliario de EEUU se desploma y empezamos a escuchar términos como “subprime” ,” activos derivados”, etc. Pero que es esto y cómo fue posible que una crisis que era básicamente nacional (aunque fuese en la primera economía del mundo) se transformase en la peor crisis económica mundial desde la de 1929.
¿Que son las hipotecas subprime ?
En dos palabras, hipotecas subprime son las concedidas a personas que están por debajo de los estándares de solvencia, con un tipo de interés mixto los dos primeros años fijo y pequeño y luego variable y muy alto, además el crédito se encuentra generalmente por encima del valor hipotecado. Por ejemplo ¿Quiere usted una hipoteca subprime de $300.000 ? En ese caso, debe justificar un aporte inicial de $ 30.000, un 10%. ¿Que no tiene un duro?, bueno, pues le regalamos nosotros los $30.000, y usted nos firma una hipoteca de $330.000. Eso sí, tendrá que pagar la hipoteca a un tipo de interés de hasta el... 18%,
Cuando los tipos de interés crecen en EEUU, junto con el incremento de precios de los productos de primera necesidad y el petróleo, hace que muchas de las personas que tenían este tipo de hipotecas no puedan pagarlas y los prestamistas (Bancos, sociedades crediticias, etc.) tengan que embargar la vivienda, pero esta vale menos, a veces hasta un 30% del préstamo concedido, con lo cual ya se produce una pérdida importante para el prestamista, con lo que un negocio especulativo de alto riesgo se convierte en una posible quiebra.
Pero como las entidades que concedían las subprime, habían previsto esta posibilidad lo que habían hecho previamente (y es uno de los motivos por el que la crisis se transforma de local en mundial) es trocear estas hipotecas y mezclarlas con otras convencionales vendiéndolas por paquetes de activos secundarios, lo que se llama la Titulización,( por cierto, las famosas sociedades de calificación de la deuda, que han jugado un papel importante y negativo en estos últimos días, las calificaban de alta calidad) y son compradas por inversores de todo el mundo, con lo cual el virus se extiende mundialmente, haciendo quebrar a entidades financieras de todo el planeta o obligando a los gobiernos a invertir cantidades inmensas de dinero para salvar a bancas privadas.
Esta situación hace que se cree un estado de desconfianza absoluta entre las entidades financieras y no se atrevan a prestar dinero a otras entidades ya que no saben hasta que punto estarán contaminadas por la crisis de las subprime, y el crédito deja de fluir y ya tenemos todos los ingredientes para la crisis, la falta de crédito disminuye la liquidez de las empresas y de las familias y eso paraliza el consumo, lo que genera empresas que no pueden producir por la falta de liquidez pero también porque sus productos ya no tienen salida consecuencia cierre de empresas y más paro y por lo tanto mayor gasto social y menores ingresos públicos, ante esto dos opciones reducir el gasto social ó incrementar el déficit publico.
En el caso de España a esto se une que nuestra economía era un gigante con pies de barro ya que se sustentaba en la construcción, el turismo y el consumo interior, con un altísimo grado de endeudamiento privado (empresas y familias), y una producción de bajo valor añadido, además las empresas que si que hacían una producción de alto valor añadido su principal mercado es la UE que lógicamente también está en crisis en su conjunto y disminuyen las exportaciones.
Ante esta situación al principio de la crisis sus verdaderos responsables se batían en retirada y fruto del pánico o del teatro :podíamos oír a destacados liberales (y a todo el sistema financiero) acudir a las arcas del estado para salvarse, o al presidente de la patronal solicitar la “suspensión” de la economía de mercado, las grandes corporaciones financieras y los estados (reunidos en el G-20), hablaban de cambiar el modelo capitalista, de imponer más controles al sistema financiero, de desarrollar un nuevo modelo productivo, etc. La realidad es que cuando los estados (esto es, toda la ciudadanía) hemos aportado ingentes recursos en salvarlos de sus errores, los que nos llevaron a la crisis vuelven a tomar las riendas e imponen un ajuste a quién ya ha pagado y está pagando de manera brutal los efectos de dicha crisis, y llega el momento de volver a las recetas clásicas de la economía liberal, cambios estructurales en el mercado de trabajo (es decir mayor desregulación), reducción del déficit pero no por la vía de aumento de los ingresos sino por la de la reducción de los gastos sociales y la inversión pública, reducción de salarios, etc., eso unido a un gran ataque orquestado por los especuladores internacionales contra el euro, como monda fuerte y contra referencia al dólar y al yen.
Y en ese contexto es cuando el Presidente del Gobierno Sr. Zapatero, después de haber dilapidado una cantidad ingente de millones de euros en actuaciones y programas contra la crisis inútiles, da un giro de 180º a su política de mantenimiento del gasto social y traiciona sus principio apuntándose al modelo más liberal de reducción del déficit público y el 12 de mayo anuncia en el parlamento una serie de medidas para reducir el déficit publico en 15000 millones de euros en dos años, todas las medidas recaen en reducir gasto social e inversiones públicas e imponer más sacrificios a los más débiles los trabajadores y trabajadoras que como habréis visto a lo largo de esta introducción no hemos sido los causante de esta crisis.
2.- Medidas que recoge el Real Decreto (presumiblemente)
1. Funcionarios: Primera reducción de sueldo de la historia
Por primera vez en la historia reciente, un Gobierno decide recortar el sueldo a los funcionarios. El único antecedente se encuentra en el plan de estabilización de 1950 del gobierno franquista
El mayor peso del ajuste anunciado para acelerar la reducción del déficit público recae en los bolsillos de los empleados de todas las administraciones públicas.
La rebaja será, de media, del 5% . Además, las retribuciones permanecerán congeladas en 2011.
La reducción, que será efectiva el 1 de junio y no tocará a la paga extra de verano, irá del 0,56% al 7%, en función del grupo de pertenencia:
-El grupo E, será del 0,56%
-El grupo C2, del 2,75%
-El C1, del 4,5%
-El A2, del 5,7%
-El A1, del 7%
Estos porcentajes corresponde a las retribuciones básicas las complementarias (destino, especifico, etc.) se reducirán todas en un 5%
Esta aplicación es directa a la AGE y desconocemos todavía como se aplicara al resto de administraciones y si se aplicara a las empresas públicas.
El tijeretazo de este año supondrá, así, un ahorro en el medio año que queda de unos 2.250 millones. En 2011, el ajuste se calcula en unos 4.500 millones. En total, el ahorro en personal se estima en unos 6.750 millones, más de un tercio del ajuste total.
2. Inversión: Fomento asumirá un tercio del recorte
El plan de ajuste del Gobierno toca la inversión en infraestructuras, una de las armas que se está usando para anticipar la recuperación. En 2010 y 2011 se recortarán 6.045 millones de inversión del Estado, es decir, el 40% del ajuste adicional anunciado de 15.000 millones para minorar el déficit público.
3. Pensiones: El mayor colectivo afectado por el ajuste
Hay tres colectivos bien identificados cuyos ingresos dependen de las arcas del Estado: los funcionarios, los parados y los pensionistas. De los tres, los pensionistas son el grupo más numeroso, con 8,6 millones de pensiones en vigor en el mes de abril.
Por primera vez en 25 años las pensiones se congelarán en 2011. Esto supone, según cálculos de la Seguridad Social, un ahorro de 1.500 millones de euros. Esta congelación no afectará a las pensiones no contributivas ni tampoco a las pensiones mínimas, paraguas bajo el que se engloban 2,6 millones de pensionistas.
4. Jubilación: Se endurecen las condiciones para la jubilación
El plazo mínimo de cotización para acceder a una prestación, fijado en 15 años pero que, al no haber tenido en cuenta las pagas extra, se había quedado en la práctica en poco más de 12 años. El cambio era progresivo hasta 2013, pero se hará de una vez y los que se jubilen en agosto tendrán el cálculo completo.
Además, la reforma había fijado elevar, paulatinamente, de 60 a 61 años la edad mínima para acceder a la jubilación parcial.
5. Dependencia: Las ayudas ya no serán retroactivas
Las ayudas económicas a los dependientes ya no serán retroactivas. Sólo si las autonomías tardan más de medio año en resolver un expediente, pagarán el importe atrasado desde el día que sobrepase ese periodo. Hasta ahora, la retroactividad se aplicaba desde la fecha de solicitud de la ayuda. Por otra parte, las autonomías podrán pagar el dinero atrasado hasta ahora, en pagos fraccionados, con un límite de cinco años.
6. Sanidad: Recetas más baratas y eficaces
El Gobierno ahorrará unos 1.050 millones de euros anuales con la rebaja del precio de los medicamentos que aún están bajo patente, es decir, aquellos cuyo principio activo es nuevo y no admite genéricos. El Ministerio de Sanidad aún estudia los porcentajes en que se efectuará la rebaja.
Por otra parte, se ahorrarán otros 300 millones cada año a costa de envasar los fármacos adaptando las dosis a los tratamientos más habituales, incluso permitiendo las monodosis, de forma que se evite el almacenamiento de medicamentos.
7. Desarrollo: Se esfuma el objetivo del 0,7% del PIB
El Gobierno se había propuesto como objetivo llegar al 0,7% del PIB invertido en esta partida para 2012. Ahora se anuncia un recorte de 600 millones de euros para 2010 y 2011, es decir todo lo contrario.
8. AAPP: Un 8% del ajuste en CCAA y municipios
Según las medidas anunciadas, les toca un 8% del ajuste de 15.000 millones, esto es, 1.200 millones de ahorro. No se ha precisado cómo lo llevarán adelante. Autonomías y municipios tienen plena capacidad para gestionar sus cuentas ¿Cómo podría forzar el Gobierno que ajuste su gasto? Por un lado, no autorizando sus emisiones de deuda; por otro, reduciendo las transferencias que les realiza.
9. Natalidad: Desaparece el cheque bebé en 2011
Las mujeres que tengan un hijo a partir del 1 de enero próximo ya no recibirán la prestación de 2.500 euros que hasta ahora se venía concediendo por cada nacimiento o adopción.
3.- Por que nos oponemos
SON UNAS MEDIDAS INJUSTAS Y DESEQUILIBRADAS IMPONEN UN AJUSTE A QUIÉN YA HA PAGADO Y ESTÁ PAGANDO DE MANERA BRUTAL LOS EFECTOS DE DICHA CRISIS
Injustas pues la congelación de las pensiones afecta a uno de los sectores más débiles de la sociedad como es el de los pensionistas. Así mismo la supresión de la retroactividad de la dependencia castiga a aquellas personas más desvalidas además de premiar a la CCAA que menos y peor han desplegado la Ley.
Recortar los salarios de los empleados públicos también es injusto pues se hace hurtándoles el derecho a la negociación y amparándose en una imagen construida interesadamente por la cual se les ve como unos privilegiados, olvidando que se trata de colectivos con salarios moderados y bajos, fundamentales para garantizar el funcionamiento del país y los servicios básicos a la comunidad.
Desequilibradas ya que se opta por reducir el gasto abandonando cualquier objetivo de incrementar los ingresos.
En una situación como la actual todos debemos enfrentar sacrificios, pero debemos recordar que los trabajadores y trabajadoras ya los estamos soportando en forma de pérdida de puestos de trabajo y ausencia de expectativas de encontrarlo, además de haber aceptado pactar acuerdos para la negociación colectiva que suponían una moderación salarial hasta el año 2012. Alguno de ellos es ahora incumplido por el Gobierno.
El ajuste se produce sin que se hayan puesto en marcha ninguna de las medidas anunciadas para regular y “embridar” a los mercados financieros. O posiblemente para eso se ponen en marcha, para evitar que de la crisis se saquen las conclusiones adecuadas que limiten y regulen la capacidad de actuación de aquellos que nos llevaron a la crisis.
En otros países de nuestro entorno se están tomando medidas para que las grandes fortunas y las empresas también contribuyan en la reducción del déficit público, y aquí solo se actúa sobre los que tenemos nómina.
SON UNAS MEDIDAS ANTIECONÓMICAS.
Reducir la capacidad de compra de pensionistas y empleados públicos provocará un descenso del consumo cuando la reactivación económica precisa estimular la demanda.
Por otra parte, la reducción de la inversión en obra pública frenará la actividad económica y supone renunciar a crear empleo en ese ámbito, e incluso, puede provocar pérdida adicional de puestos de trabajo. El propio Gobierno ha empezado a reconocer que la previsión de crecimiento, escasa de por sí, se verá mermada por el impacto de estas medidas en una estimación muy optimista reconoce que supondrán una disminución en el crecimiento de 5 decimas (creemos que mas), lo que supondrá más tiempo para salir de la crisis y mas destrucción de puestos de trabajo.
Es innecesario la velocidad impuesta por los mercados para esa reducción del déficit y la deuda pública sirva como ejemplo EEUU que tardo 30 años en reducir el déficit público y la deuda generada por las políticas del NEW DEAL para salir de la crisis del 29, porque aposto por el crecimiento como forma de disminuir ese déficit.
ESTAS PROPUESTAS ROMPEN EL DIALOGO SOCIAL EN EL SECTOR PUBLICO
Eso resulta absolutamente injustificado e injustificable por varias razones:
.- El Acuerdo 2010 – 2012 ya contemplaba hace 7 meses medidas de contención salarial suficientes para el escenario de crisis, de hecho, la situación de la economía y de las finanzas actual no difiere sustancialmente de la conocida en el momento de firma del Acuerdo y, por tanto, nada posterior justifica su incumplimiento.
.- Además, ni siquiera se ha tratado de “renegociar” (si es que ello fuera posible) el citado Acuerdo con las partes firmantes: se ha optado por una ruptura definitiva y unilateral por el gobierno.
.- El recorte salarial va a afectar también a las futuras pensiones, pues inciden directamente en las bases de cotización a la Seguridad Social y, previsiblemente, también en los haberes reguladores para el cálculo de la pensión en el régimen de clases pasivas.
A las medidas anunciadas se unen otras que ya venían cuestionando el Acuerdo, como las referidas al empleo público, a la paralización de la negociación de otros temas sustanciales como la jubilación parcial o la Ley de Función Pública AGE, etc.
QUIEBRAN EL DERECHO A LA NEGOCIACIÓN COLECTIVA DE LAS EMPLEADAS Y EMPLEADOS PÚBLICOS
La Negociación Colectiva esta dentro de los derechos que la Constitución Española nos da a las partes dentro de las relaciones laborales, con estas medidas una vez más el Gobierno quiebra este derecho constitucional.
.- Con dicha decisión, además, se pone en cuestión de manera grave la validez y eficacia de los procesos de negociación colectiva en el ámbito de las empleadas y empleados públicos, tratando de enterrar con ello el avance que, en esta materia, supuso la aprobación del EBEP.
.- A partir de ahora será muy difícil que se consigan acuerdos de amplia duración dado que tanto el actual partido en el gobierno como el principal partido de la oposición han demostrado su facilidad para incumplir acuerdos pactados.
LA REDUCCIÓN DE SALARIOS NO SOLO AFECTAN AL PERSONAL FUNCIONARIO, SINO A TODAS LAS EMPLEADAS Y EMPLEADOS PÚBLICOS.
.- En los últimos tiempos los medios de comunicación, han estado haciendo una campaña de descrédito sobre todo lo público, diciendo que se esta hablando del personal funcionario, lo que no es cierto, y reforzando la idea del personal funcionario como alguien que es una carga para el resto de la sociedad.
.- Empleadas y empleados públicos son: policías que cuidan nuestras calles y de la ciudadanía, conductores y conductoras de autobuses, quienes cuidan de nuestras personas mayores, o quienes apagan incendios, las personas que educan a nuestros hijos, las que nos salva la vida en los hospitales, etc.
.- Que la inmensa mayoría de este personal trabajador, sus salarios no son muy superiores a los mil euros al mes, y podemos enseñar nóminas que lo demuestran. El sacrificio lo quieren sacar de salarios de 1000€ y las grandes fortunas nada
CUESTIONAR EL SECTOR PÚBLICO, EL ABRIR LA PUERTA A LA EXTERNALIZACIÓN PRIVATIZACIÓN
Al recorte en las retribuciones del sector público mucho nos tememos que le siga un intenso y rápido “adelgazamiento” aún mayor de su estructura por diversas vías (externalizaciones, privatizaciones, etc.).
Supone una renuncia expresa al papel que, en nuestra opinión, deben jugar los servicios públicos y el conjunto del sector público en la recuperación económica y en un cambio de modelo productivo.
Supone además que el gobierno se alinee expresamente con los sectores más reaccionarios y liberales, criminalizando a lo público (y a las empleadas y empleados públicos con ello) como responsables, aunque sea indirectamente, de la crisis.
Ocultan sin embargo que, detrás de esas posturas, entre otras están los deseos de importantes sectores privados de “repartirse” el pastel de los servicios públicos.
EL FUNDAMENTAL LA UNIDAD DE ACCIÓN SINDICAL
Es un valor en se la unidad de acción con la UGT en la respuesta de estas medidas, no debe anteponerse ante este objetivo, tácticas que lo dificulten, la agresión es lo suficientemente grave para que aparquemos otros temas que dificulten nuestro objetivo de dar una respuesta unitaria contra el gobierno.
EL GOBIERNO RENUNCIA A ACTUAR SOBRE LOS INGRESOS Y SOLO ACTUA SOBRE GASTOS
En este sentido conviene recordar que desde el año 2004 venimos criticando duramente la política de “regalos” fiscales, que ha mermado los ingresos del estado en unas cuantías muy superiores al recorte de gastos que ahora se anuncia:
Decisiones como la desaparición del impuesto de patrimonio, las continuas rebajas (inequitativas además) del IRPF, medidas como el “cheque bebé” u otras que se hacen al margen de la renta de quien la percibe, o la desfiscalización y rebaja lo que tributan las rentas del capital han privado al estado de recursos que ahora, como veníamos anunciando, serían determinantes.
Además, tampoco se han adoptado medidas decididas relativas a la persecución del fraude fiscal o el afloramiento de la economía sumergida, que también está privando de importantes ingresos al estado.
Todo lo anterior ahonda el que seamos una pocas personas (las rentas del trabajo) las que soportamos los ingresos del estado y a las que, además, ahora se nos imponen los recortes.
Contra lo que han venido reiterando, e incluso lo que nos intentarán vender a partir de ahora, supone una agresión a las políticas sociales y al gasto social, ese que reiteradamente han comprometido no tocar. Baste recordar que entre las medidas, además de la que afecta a las retribuciones del sector público, hay otras como la congelación de las pensiones, las que afectan a la ley de dependencia, las que afectan a la cooperación internacional, etc.
ESTAS MEDIDAS CONTAGIAN NECESARIAMENTE EL DIALOGO SOCIAL TRIPARTITO
Para finalizar, las medidas anunciadas suponen un torpedo en la línea de flotación del diálogo social abierto sobre el mercado de trabajo, sobre las pensiones, etc.
Estas medidas abren la puerta a que la patronal no tenga ningún interés en conseguir acuerdo y visto lo que ha hecho el Gobierno, esperen a que legisle unilateralmente la reforma laboral.
Tenemos la fecha de finales de mes para llegar a un acuerdo y la propuesta del Gobierno que si no hay acuerdo legislara, está claro que esa legislación tendrá más contentos a los empresarios que a los sindicatos.
Si ese escenario se diera, es más que probable que esta movilización sea el inicio de una movilización mucho más general y contundente, no descartando ningún tipo de medida de presión, incluida la huelga general.
4.- ¿Qué propuestas alternativas plantea CCOO
Creemos que hay otras formas de reducir el déficit que no afecten a la recuperación económica y a los trabajadores y trabajadoras
1. Flexibilizar los contenidos y plazos del Pacto de Estabilidad y Crecimiento de la Unión Europea.
El citado Pacto fuerza a los países de la Unión a adoptar medidas drásticas en la contención del gasto que supondrán la retirada de los apoyos públicos a la economía y graves costes sociales. Mantener los compromisos adquiridos en el marco de la UE en el actual contexto económico y social, es materialmente imposible. Es inexcusable que el Gobierno de España, junto a otros países de la Unión, lidere la necesaria flexibilización del Pacto de Estabilidad.
2. Reconstruir la estructura fiscal del Estado, actuando sobre los ingresos y no solo sobre el gasto.
CCOO ha sido profundamente crítico con la lógica desfiscalizadora en la que entró el Gobierno a partir del año 2007 (como lo fuimos con las que se produjeron en etapas anteriores) por lo que tenían de estímulos al ciclo expansivo de la economía entonces, por su falta de equidad ya que beneficiaban más a las rentas más altas (supresión del impuesto de patrimonio, práctica desaparición del impuesto de sucesiones, rebaja del 45 al 43 del IRPF a las rentas más altas, reducción del impuesto de sociedades…) porque se comían recursos que ahora nos hubieran sido muy necesarios y, en definitiva, por ser una pésima pedagogía respecto al papel que juegan los impuestos en una economía social de mercado que tiene uno de sus pilares en el Estado del Bienestar.
Incrementar los ingresos: En estas condiciones CCOO es partidaria de un replanteamiento en profundidad de nuestro sistema fiscal, de manera que se pudiese empezar por recuperar las figuras fiscales que en este tiempo atrás han desaparecido: elevar la presión fiscal a las grandes empresas y particulares que, pese a la crisis, mantienen elevados beneficios e ingresos, combatir decidida y eficazmente el abultado fraude fiscal y la economía sumergida.
En este sentido consideramos necesario introducir una tasa específica al sector financiero. El sector financiero que ha consumido y va a seguir consumiendo recursos públicos para abordar su necesario proceso de reestructuración, debe contribuir también a reforzar los ingresos del Estado, mediante una tasa específica.
Estas medidas nos ofrecerían suficientes recursos como para no tener que recurrir a la reducción del gasto en partidas sociales como pretende el Gobierno.
Además, no es cierto que medidas como las señaladas desincentiven la inversión ni que vayan a provocar una huida de capitales de nuestro país. Ni en nuestro país ni en otros, medidas como las que proponemos han generado tal reacción. Es bueno recordar, por otra parte, que la presión fiscal en España es inferior a la media europea en un 3,3% (un 37,1 frente a un 40,4)
Algunos ejemplos sería:
Recuperación del impuesto de patrimonio, este impuesto fue suprimido en 2007 precisamente al inicio de la crisis, y gravaba principalmente a las grandes fortunas de manera progresiva con su recuperación se podría recauda 2.000 millones de euros. Si además, el tipo máximo del IRPF pasa del 43% al 50%, el ingreso adicional asciende a 1.300 millones de euros más.
Supresión de la esenció de los premios de loterías
Con esta medida que modificaría una situación que no tiene equivalente en ninguno de los países de nuestro entorno se recaudarían 1.165 millones de euros
Incrementar la lucha contra el fraude fiscal y de Seguridad Social y la economía sumergida
España es uno de los países de Europa que menos invierte en la lucha contra el fraude fiscal, se calcula que un inversión real en la lucha contra el fraude fiscal permitiría recaudar más de 8.500 millones de euros, es decir unos 3.000 millones más que actualmente
Reducir gastos es una de las vías que, sin duda, habrá que utilizar para atajar el fuerte déficit que aqueja a la economía española. La cuestión radica en que tipo de gastos pueden recortarse sin que afecten a los derechos sociales y laborales ni a la inversión pública en infraestructuras, que sigue siendo necesaria para reactivar la actividad económica y generar empleo, hasta que el capital privado salga del refugio del ahorro.
A este respecto el Partido Popular y toda la derecha mediática han hecho mucha demagogia sugiriendo que se corten las ayudas a los partidos políticos y sindicatos. Es una afirmación demagógica si tenemos en cuenta que la financiación de estas instituciones está contemplada como un desarrollo del papel institucional que la Constitución nos asigna y exige en nuestro sistema democrático. Para CCOO debe explorarse una línea de ahorro por la vía de corregir ineficiencias que caracterizan la estructura administrativa del Estado. Pensamos en la duplicidad de servicios que genera la descentralización administrativa.
Siendo como somos en CCOO firmes defensores del Estado de las Autonomías y conscientes de que todavía resta una descentralización mayor para dotar de mayor capacidad de maniobra a las corporaciones locales, también creemos que es compatible este proyecto con garantizar una estructura más armónica que evite las reproducción de ámbitos que no aportan mayor eficiencia a las AAPP y que en cambio incrementan los costes de éstas. Junto a ello, la descentralización competencial debe ir acompañada de un aumento equilibrado de la corresponsabilidad fiscal entre las distintas administraciones públicas.
Reducción de altos cargos y cargos de confianza
En estos momentos se calcula que hay más de 25.000 cargos de confianza entre las administraciones y empresas públicas, es muy significativo por ejemplo que si miramos los componentes del comité federal del PSOE todos ellos o son cargos electos o cargos de confianza. Si estos números se redujesen de manera sustancial se podrían ahorrar más de 1.000 millones de euros.
3. Adoptar medidas de regulación estricta del sector financiero, de las transacciones financieras internacionales, poniendo coto a los movimientos especulativos.
Evitar que se reproduzcan las condiciones en las que ha operado el sector financiero especulativo es fundamental para que no se vuelvan a generar crisis como la que atravesamos. En este sentido se hace indispensable la articulación de una respuesta fuerte y coordinada a nivel internacional para establecer mecanismos de estricta regulación del sistema financiero. Esta regulación debería complementarse con una tasa que grave las transacciones financieras internacionales. Al mismo tiempo, el Gobierno español, que preside la UE, debería liderar una actuación mancomunada ante los ataques a la deuda de los Estados de la UE y al Euro, poniendo coto a los movimientos especulativos.
Un mayor control e incremento de la fiscalidad de los instrumentos financieros opacos, muchos de los cuales están en el origen de la crisis, por ejemplo las SICAV Sociedad de Inversión de Capital Variable es –o mejor dicho, debería ser– una Institución de Inversión Colectiva, cuya finalidad es la inversión en los mercados financieros.
Tiene requisitos mínimos de capital y, sobre todo, debe contar con 100 inversores como mínimo (por eso debería ser colectiva). Por esa razón, goza del régimen de institucionesde inversión colectiva: tributación al 1% y después al 18% sobre los dividendos o ganancias de capital cuando el inversor retira el dinero En la práctica, estas sociedades de inversión de capital se usan para la gestión individual de grandes patrimonios Lo más grave no es la tributación al 1%, sino que los beneficios se consigan contratando inversores ficticios.
El dinero que se podría recaudar incrementando al 5% su tributación supondría otros 1.500 millones de euros
4. Reestructurar el sector financiero en España
Adoptando medidas que fortalezcan el grado de solvencia de las entidades financieras, que garanticen el flujo del crédito a las empresas y familias. En el caso de las Cajas consideramos que éstas deben avanzar en los procesos de fusión en marcha, con criterios de refuerzo de su solvencia y viabilidad, con el mayor respeto al empleo en el sector y manteniendo su actual naturaleza jurídica.
Eliminación del fondo de ayuda a la banca
Recordemos que ellos fueron actores fundamentales en meternos en esta crisis y que con fondos públicos se les ayudo a salir de la misma y siguen obteniendo pingües beneficios, sin embargo ellos no se aprietan el cinturón ni son solidarios con los más necesitados, si se eliminase este fondo se ahorrarían 6.750 millones de euros.
Estas son algunas de las medidas que se podrían aplicar, pero no las únicas que harían innecesarias las presentadas por el gobierno y que son mucho más justas y solidarias.
5. El necesario Pacto de Estado por la economía, el empleo y la cohesión social.
Somos conscientes que las formaciones políticas se están moviendo a golpe de encuesta electoral y que todas miran a la evolución de la crisis para conseguir sus objetivos, mantenerse o llegar al poder, lo que hace difícilmente imaginable que haya voluntad de sacrificar tales estrategias en beneficio del país.
No obstante, hay que insistir en que para enfrentar la crisis, sus efectos más negativos en términos de destrucción de empleo y de tejido productivo, y establecer las bases de un nuevo patrón de crecimiento que garantice mayor riqueza y un mejor reparto de la misma asegurando la cohesión social, se requiere del esfuerzo de toda la sociedad a través de una negociación y compromiso sincero en el que se impliquen con capacidad de liderazgo el Gobierno, los partidos políticos, la patronal y los sindicatos.
En un Estado fuertemente descentralizado como el español, las CCAA, que en estos años han asumido importantes competencias en todos los órdenes, deberán asumir un papel activo. El Gobierno central deberá coordinar las medidas que éstas ya están adoptando con las que se puedan acordar en el ámbito nacional.
5.- Algunas preguntas complicadas que nos pueden hacer
¿ Por qué los sindicatos han estado callados hasta este momento y no han hecho nada?
Eso no es cierto desde mucho antes de que se iniciase la crisis avisábamos que el modelo de desarrollo económico español era peligroso y frágil, durante la crisis nos hemos movilizado sectorialmente ejemplos movilizaciones de la construcción, Nisán, etc. También ha habido movilizaciones de carácter general como la manifestación del 12 de diciembre en Madrid, etc. Ahora las movilizaciones sectoriales nos tocan al sector público porque es el más agredido con las medidas del gobierno, sin descartar que estas movilizaciones puedan ser el principio de una movilización general.
¿Para que una huelga de un día si solo significa perder más dinero?
En primer lugar que la huelga del día 8 de junio no es el final de nada sino que se estan diseñando otras medidas para mantener la tensión y las movilizaciones, durante todo el tiempo que haga falta.
La huelga si que cuesta dinero pero es la principal forma que tenemos los trabajadores y trabajadoras para defender nuestros derechos y en este caso es una huelga de dignidad si se atreven a bajar los salarios y no somos capaces de movilizarnos estas no serán las últimas medidas que tomen contra nosotros.
¿Por qué no se ha convocado antes una Huelga General?
No descartamos que se convoque, pero hasta el momento no se daban las condiciones para ella, una huelga general es básicamente una huelga política contra el gobierno, hasta ahora el gobierno había tomado algunas decisiones económicas desacertadas pero había mantenido e incluso incrementado el gasto social, y no estaba interfiriendo en el desarrollo del dialogo social, incluso había firmado con nosotros un acuerdo para el Sector público, que haciendo por nuestra parte un ejercicio de moderación y responsabilidad, prácticamente diferíamos el incremento de nuestros salarios actuales a 2012 en espera de que la crisis acabase, todo esto lo ha incumplido y por eso nos movilizamos ahora y seguramente convocaremos pronto una Huelga General.
No nos movilizamos porque dependemos de las subvenciones del gobierno.
Eso es falso, sí que tenemos subvenciones, como tienen los partidos políticos y muchas asociaciones sociales y culturales de este país, además es la constitución la que nos legitima como interlocutores sociales en las relaciones laborales y por ello la voluntad de ayudarnos en esa labor.
En el caso de las organizaciones sindicales, la labor de representación, negociación y defensa, con carácter general, no sólo para las personas afiliadas, de los intereses de los trabajadores y trabajadoras.
Además las cifras que los medios más reaccionarios dan son exageradas, en nuestro caso solamente el 13% de nuestro presupuesto son subvenciones a la organización, y lo que buscan es deslegitimar a los representantes de los trabajadores para ir hacia un modelo laboral y social sin reglas y sin que nadie se les enfrente colectivamente y les frene.
PAREMOS LA BAJADA DE NUESTROS
SALARIOS CON LA HUELGA DEL DIA
8 DE JUNIO
ARGUMENTARI: CONTRA LA TISORADA!
NO A LA RETALLADA DEL NOSTRE ESTAT DE BENESTAR!
El Govern de l’Estat ha decidit eximir als principals culpables de la situació
econòmica del país de qualsevol responsabilitat vers la crisi que han generat, i
ha determinat escurar les butxaques de les persones treballadores i pensionistes per
pagar els plats trencats de la crisi.
La UGT de Catalunya rebutgem contundentment les mesures de retallada social que
ha presentat el President del Govern, mesures que a més de continuar castigant a
les famílies treballadores no reduiran l’atur i ralentirà la recuperació
econòmica.
Les 9 mesures del Govern:
Amb aquestes mesures el Govern pretén aconseguir, de manera precipitada,
acomplir amb el Pla d’Estabilitat i Creixement i reduir acceleradament el dèficit
públic fins al 3% al 2013.
D’aquesta manera es pretén reduir el dèficit fins el 9,3% del PIB al 2010 i el 6,5%
al 2011, cosa que implica una retallada de 5.000 MEUR en el 2010 i de 10.000
MEUR més al 2011.
1. Reduir les retribucions de les persones treballadores del sector
públic en un 5% de mitjana a partir de juny de 2010 i congelar els
sous el 2011. Els membres del Govern i altres alts càrrecs tindran una
reducció superior a l'últim tram de l'escala que s'estableixi per als
empleats públics.
Un estalvi d’uns 3.800 MEUR pels comptes públics,
d’aquests al voltant d’uns 440 MEUR repercuteixen
sobre el salari de les persones assalariades del sector
públic de Catalunya.
Ja n’hi ha prou de menysprear a les persones
treballadores del sector públic!
Es desdiuen d’acords ja pactats. Sis mesos després de signar un
acord de millora salarial per a les persones treballadores en la funció
pública, trenquen l’acord i els hi diuen que els baixaran i congelaran els
salaris.
Retallar els salaris de les persones que treballen com a mestres, metges, infermeres, professionals de l’àmbit de la dependència,
bombers, cossos de seguretat, personal del sanejament urbà... minva la
producció i qualitat dels nostres serveis públics.
Són moltes les mentides que surten dels mitjans i boques neoliberals per
a devaluar a les persones que treballen en el sector públic, que poc a
poc van donant cops de martell per desmuntar i privatitzar el nostre Estat
de Benestar. Ens volen despullar dels nostres drets fonamentals, i és per
això que ara més que mai hem de deixar clar que la ciutadania valora i
que en vol continuar disposant d’uns serveis públics de qualitat
Menteixen quan diuen que les persones treballadores del sector
públic cobren molt!
Gairebé el 26% de les persones treballadores del sector públic a
Catalunya tenen un sou igual o inferior als 1.000 euros.
Les categories mitjanes i administratives cobren entre 1.100 i 1.300
euros mensuals.
De mitjana, les persones treballadores de la dependència no arriben als
900 euros nets mensuals, a correus no arriben tampoc als 1.000 euros, i
les categories de conserges, neteja i auxiliars administratius.
No hem de pispar els diners de les butxaques de les persones
treballadores, el que s’ha de fer és impulsar un sistema fiscal suficient,
que generi els recursos necessaris per posar en marxa les
polítiques de despesa actuals i futures, progressiu, equitatiu i
redistributiu.
No pot ser, com ha passat, que davant una bona conjuntura econòmica
es prefereixi utilitzar els ingressos que ha generat a fer rebaixes fiscals
que a incrementar la despesa pública. Avui ens trobem en clara recessió
econòmica i aquestes retallades no han fet més que disminuir els
ingressos dificultant les accions i mesures que en aquests moments
s’han de prendre.
2. Suspendre per a 2011 la revaloració de les pensions, excloent les no
contributives i les pensions mínimes.
Un estalvi d’uns 1.900 MEUR pels comptes públics,
d’aquests uns 340 MEUR repercuteixen sobre les
pensions contributives de les persones beneficiàries de
Catalunya.
3. Eliminar el règim transitori per a la jubilació parcial previst en la Llei
40/2007.
Suposarà un estalvi d’uns 255,4 MEUR.
Finalitza el període transitori per complir amb els requisits
més rígids d’accés a la jubilació parcial (61 anys d’edat, 6
anys d’antiguitat, 30 anys de cotització, i reducció màxima
de jornada del 75%).
Hem de dir que les mesures 2 i 3, pel fet d’afectar al sistema públic
de pensions, han de discutir-se en el Pacte de Toledo.
4. Eliminar la prestació per naixement de 2.500€ a partir del 1 de gener
de 2011.
Aquesta mesura es dóna indiscriminadament, sense
contemplar el nivell de rendes de les persones beneficiàries.
La UGT de Catalunya ens havien posicionat en contra
d’aquesta mesura, ja que preferien que aquests diners fossin
per a construir llars d’infants.
Amb l’eliminació d’aquesta prestació s’estalviaran uns
1.500 MEUR.
5. Reduir les despeses en farmàcia mitjançant una revisió del preu dels
medicaments exclosos del sistema de preus de referència, i mitjançant
l'adequació del nombre d'unitats dels envasos dels medicaments a la
durada estandarditzada dels tractaments, així com dispensació de
medicaments en unidosi.
6. Suprimir, per als nous sol·licitants, la retroactivitat del pagament de
prestacions per dependència al dia de presentació de la sol·licitud,
establint-se, paral·lelament, un termini màxim de resolució de 6 mesos,
l'incompliment dels quals durà aparellada retroactivitat des d'aquesta data.
Més impostos per a una major despesa social
Els ingressos que el nostre model genera són insuficients
per poder assolir el nivell de despesa que requereix un bon
Estat del benestar: la pressió fiscal espanyola està a la
cua dels països europeus situant-se al voltant del 32%
del PIB davant del 48% de Dinamarca o Suècia. A més
pressió fiscal, més capacitat de despesa en protecció
social. Mai no podrem apropar-nos als nivells de despesa
social i d’inversió pública que efectuen els països nòrdics si
no realitzem un veritable esforç fiscal.
Les mesures 5 i 6 resulten difícil de quantificar ja que estan estretament
lligades a la gestió pública de les CC.AA.
Catalunya continua basant la seva política de prestacions en prestacions
econòmiques, mitjançant d’una banda, la prestació per a cures no
professionals en l’entorn familiar, i de l’altre, les prestacions
econòmiques vinculades a serveis (“xecs”, fonamentalment adreçats a
serveis residencials en el nostre cas). Ambdues representen el 67,5% de
prestacions; només 3 de cada 10 prestacions són directament de servei.
Les mesures en matèria de dependència poden impactar negativament a
curt termini en la ciutadania catalana ja que l’aplicació de la llei a
Catalunya s’està sostenint sobre prestacions econòmiques que havien
de ser excepcionals, com la de cures familiars i xecs per a la compra de
serveis. Tot augment de la demanda de serveis públics, prevista per
l’executiu espanyol amb aquestes mesures, seria inassumible atesa la de
per sí insuficient política d’inversió pública en la creació de serveis
públics per atendre la demanda a Catalunya – encara més aguditzada
amb les retallades en inversió pública.
Un exemple de l’escassa inversió pública a Catalunya en serveis públics
per atendre la dependència: Any 2009, només el 14% de les places de
residència per a gent gran i el 30% en el cas dels centres de dia eren
de titularitat pública.
7. Reduir, entre 2010-2011, 600 milions d'euros en Ajuda Oficial al
Desenvolupament.
8. Es preveu una reducció de 6.045 milions d'euros entre 2010 i 2011 en
la inversió pública estatal.
9. Es preveu un estalvi addicional de 1.200 milions d'euros per part de
les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals.
Les mesures 7, 8 i 9 suposen una caiguda del 22% de la
inversió pública estatal prevista per al 2010 respecte a la
realitzada al 2009. Sens dubte, aquesta retallada tindrà un
efecte negatiu en el creixement econòmic i les
perspectives de recuperació.
On s’han de buscar els diners?
La UGT de Catalunya denunciem que totes les mesures propostes pel Govern
de l’Estat estan exclusivament dirigides a retallar la despesa sense haver apostat
per la millora dels ingressos de les Administracions públiques, com seria a través
de la persecució del frau fiscal i una fiscalitat progressiva. No han gosat a posar
els ulls i les accions per fer una reforma fiscal, perseguir el frau fiscal i per
prohibir la pornografia salarial existent en els Consells de Direcció de les
empreses del IBEX35.
Amb els 70.000 milions d’euros que suposa el
frau fiscal a Espanya es podria finançar el
dèficit públic.
Alguns informes quantifiquen el frau fiscal a Espanya entre
el 20% i el 25% del PIB (una quarta part de la riquesa que
es genera, no paga impostos i qui en major mesura
s’escapa de pagar-los acostumen a ser les rendes altes!!),
el doble de la mitjana europea.
On estan els diners?
· La trama ‘Gürtel’ ha destapat 15.000 milions d'euros fugits de les grans
fortunes a comptes corrents espanyols a Suïssa
· No podem entendre com es possible que empleats i pensionistes
declaressin l'any passat una mitja de 18.400 euros i que els petits i
mitjans empresaris i els professionals liberals declaressin només 13.525
euros. Qui menteix?
· Al voltant del 86% dels quals tenen fortunes amb més de 10 milions
d'euros evadeixen les seves obligacions fiscals.
· El 18% dels que tenen entre mig milió i un milió d'euros, defrauda
actualment a la Hisenda Pública. El 45 % dels que tenen entre un i deu
milions d'euros eludeix el fisc.
· A Espanya es podrien recaptar uns 21.000 milions d'euros anuals, si
s'autoritzés als 8.000 tècnics del Ministeri d'Hisenda el control i inspecció
de les declaracions de la renda d'aquestes grans fortunes.
· Els 400 euros. L’Estat va transferir a 3 milions de catalans/nes al 2008
gairebé 1.200 milions d’euros a través de la mesura de deducció a l’IRPF
de 400 euros.
· 30.000 milions d’euros que es van facilitar a la banca perquè obrissin el
crèdit a les persones i a les pimes. Ho han fet?
Les mesures que realment necessitem
⇒ JUSTÍCIA I REDISTRIBUCIÓ de la renda també a través de la política
d’ingressos:
Per a evitar la polarització de les rendes, que ens ha dut a la crisi econòmica
i financera i ha estat fomentada per polítiques fiscals regressives.
⇒ PROGRESSIVITAT en el pagament d’impostos: millor distribució de la
pressió fiscal I PERSECUCIÓ DEL FRAU FISCAL
Augmentant els impostos a les rendes més altes i a les del capital S’ha
d’equiparar la tributació entre les rendes del treball i del capital per a què no
siguem els treballadors i treballadores de rendes mitjanes i baixes els que
suportem amb major mesura les càrregues fiscals.
⇒ Modificar l’IRPF:
Augmentar la progressivitat de l’IRPF i integrar de nou les rendes de capital
a la base general de l’IRPF, eliminant el tracte de favor que actualment
tenen.
Modificar la tributació de les rendes del capital. Introduir criteris de
progressivitat. Ara, tributa el mateix qui té 1.000 euros estalviats que qui en
té 1 milió. Totes tributen al 18%, independentment del seu període de
generació o tipus. (Es calcula que si augmenta la tarifa al 20%, es
guanyarien 920 milions d’euros en la recaptació)
Adjudicar una tarifa impositiva més alta a les rendes altes(+ de 100.000
euros) que sigui del 48% (tarifa que es va abaixar al 43% amb l’anterior
reforma tributària del 2006)
⇒ Recuperar l’Impost de Patrimoni
Recuperar l’Impost sobre el patrimoni, eliminat l’any passat, o figura similar
que gravi la riquesa i les grans fortunes. La seva eliminació va suposar al
2009 un cost de 1.800 milions d’euros.
⇒ Evitar la carrera fiscal a la baixa en l’Impost sobre Successions i
Donacions entre les CCAA
Establint un mínim comú de tributació per a totes les comunitats autònomes,
de forma que no es tingui temptació d’eliminar l’impost.
COM ES DIU “ZAPATAZO” EN CATALA ?
El Govern català aplicarà per a tots els conceptes retributius dels empleats públics catalans les mateixes retallades aprovades a Madrid.
La reunió extraordinària de la Mesa dels empleats públics de Catalunya per tractar d’aquesta retallada a casa nostra, ha servit per comprovar novament que l’actual govern català menysprea als empleats i els serveis públics, vulnera el dret a la negociació col•lectiva i no utilitza l’autogovern per defensar els empleats i empleades públiques.
El govern català te marge per actuar amb criteri propi i NO ho ha fet. Per que serveix l’autogovern?
Si bé les retribucions bàsiques s’estableixen als pressupostos generals de l’Estat i no permeten marge d’aplicació a les comunitats autònomes, la resta de retribucions (la part de complements) s’estableix pel govern de la Generalitat.
Hi ha motius suficients per defensar de manera responsable un criteri propi d’austeritat en relació als empleats públics catalans. Així:
- El govern català ja ve de dictar dos acords de govern amb mesures de contenció de despesa i d’austeritat (15 de juliol de 2008 i 23 de juny de 2009).
- L’Administració catalana és la que té les ratios, les proporcions i els percentatges molt més baixos de tota Espanya pel que fa a número d’empleats públics i serveis públics prestats.
El propi conseller d’Economia el mateix dia del “zapatazo de Madrid” manifestava que seria injust aplicar a Catalunya les mateixes retallades que a la resta de l’Estat i defensava que “nosaltres ja havíem fet, amb rigor i sacrifici, retallades molt importants als treballadors públics”. Lamentablement el propi conseller l’endemà mateix rectificava i ja veia convenient aplicar a Catalunya la clàssica formula del “cafè para todos”.
A Madrid en contra de la retallada. A Catalunya a favor.
Dos polítics d’ERC que encara ocupen els càrrecs de secretari general i de secretària del departament de Governació de la Generalitat ens han comunicat a la mesa general dels empleats públics de Catalunya que el govern tripartit farà una simple traducció al català del que disposa el decret llei aprovat a Madrid, amb els vots en contra del seu partit.
El conseller ni tan sols ha estat present en una mesa tan extraordinària com aquesta. Segurament estava votant a Madrid en contra del que aquí, com a màxim responsable del departament, havia de defensar i mostrar-se a favor, davant dels representants dels treballadors.
Aquest tipus de personatges no són empleats públics. Són polítics experts en l’engany.
El dret a la negociació col•lectiva
És un dret regulat a la pròpia Constitució espanyola (art. 37). Aconseguit després de molts anys de lluita dels qui creiem en la democràcia i en els drets dels treballadors.
La lluita de la UGT per aconseguir a Espanya aquest dret era, abans de la democràcia, contra la dictadura. L’any 2010, la lluita per aconseguir que s’apliqui aquest dret continua. Ara és contra els partits polítics i governs “democràtics” que sistemàticament practiquen en el nostre país la unilateralitat i incompleixen sistemàticament acords i convenis signats, vulnerant la negociació col•lectiva.
Sous d’alts càrrecs, parlamentaris i membres del govern de Catalunya
Les seves retribucions són molt més altes que les dels seus colegues de la resta de l’Estat (en alguns casos les dupliquen) però, en canvi, la retallada que s’aplicaran serà la mateixa que a la resta de l’Estat. Per a ells no hi ha proporcionalitat en el sacrifici. Malgrat que el propi President de la Generalitat va manifestar que la seva retallada seria exemplar, finalment acabarà sent novament un mal exemple per a tothom.
PER TOT AIXÓ LA UGT HA DEMANAT
LA DIMISSIÓ DEL CONSELLER DE GOVERNACIÓ
NOTA INFORMATIVA 5/2010
DECRETAZO DEL PSOE
El BOE de 24 de maig de 2010 va publicar el Reial Decret Llei 8/2010, de 20 de maig, pel qual s’ adopten mesures extraordinàries per reduir el dèficit públic, reduint el salari dels funcionaris, suprimint alguna prestació de la Seguretat Social , dificultant l’ accés a la pensió de jubilació total o parcial i reduint també els drets econòmics de les prestacions de dependència.
Aquest RDL ja ha estat “convalidat” al Congrés de Diputats el dia 27 de maig de 2010.
El RDL entrà en vigor el dia 25 de maig de 2010, però la data d’efectivitat és diferent per a cada mesura. Al analitzar-les es dirà quina és la data en què entra en vigor cadascuna d’elles.
Les mesures adoptades a l’ àmbit del treball i de la Seguretat Social són:
Reducció del salari dels empleats públic, funcionaris i laborals, al serveis de les administracions públiques.
Congelació de la quantia pensions de la Seguretat Social per a l’any 2011.
Supressió de les prestacions de la Seguretat Social relatives a naixement o adopció de fill i reducció de les assignacions econòmiques per fill menor de 18 anys.
Supressió del règim transitori d’aplicació del període mínim de cotització per poder accedir a la pensió de jubilació.
Supressió del règim transitori per acollir-se a la jubilació parcial.
REDUCCIÓ DEL SALARI DELS EMPLEATS PÚBLICS, FUNCIONARIS I LABORALS, AL SERVEI DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES
El RDL modifica la Llei de Pressupostos Generals de l’ Estat per l’ any 2010 en matèria de retribucions i suspèn parcialment l’ Acord Govern-Sindicats per la funció pública signat el 25 de setembre de 2009, en el marc del diàleg social, per reduir els salaris del personal de les Administracions Públiques (Disposició addicional 2A. del RDL).
AQUESTA MESURA AFECTA A:
A tots els empleats públics, funcionaris i laborals, de:
Administracions públiques de l’ Administració de l’ Estat, de les Comunitats Autònomes i de règim local, és a dir:
A l’ Administració General de l’ Estat, els seus organismes autònoms, agències estatals i universitats.
A les administracions de les comunitats autònomes, els seus organismes i universitats.
A les corporacions locals i els organismes que en depenguin.
A les entitats gestores i serveis comuns de la Seguretat Social.
A les societats mercantils públiques.
A les entitats públiques empresarials i a les resta d’ organismes públics i ens del sector públic estatal, autonòmic i local.
NO AFECTA
1er .- Al personal laboral no directiu de les societats mercantils públiques, per exemple RTVE. (Disposició addicional 9a. del RDL). Aquesta previsió té caràcter bàsic i, en conseqüència, afecta a totes les comunitats autònomes i ens locals.
2n.- Al personal laboral no directiu de les entitats públiques empresarials RENFE, ADIF I AENA. (Disposició addicional 9a. del RDL). Aquesta previsió té caràcter bàsic i, en conseqüència, afecta al personal d’aquestes empreses que presta servei a les comunitats autònomes.
3er .- Els membres del Consejo General del Poder Judicial, del Tribunal Constitucional i del Tribunal de Cuentas tenen un tractament especial; els seus presidents han de comunicar al Ministeri d’ Economia i Hisenda, en el termini de 15 dies , les reduccions que decideixen aplicar-se als seus sous pel període que va des de l’1 de juny de 2010 fins al 31 de desembre de 2010, però fins que no ho comuniquin continuaran cobrant el sou sense reducció. (Disposició addicional 1a. del RDL).
La reducció salarial decidida al RDL consisteix en :
Per al personal funcionari, estatutari i assimilat del sector públic estatal
Aplicable a totes les administracions públiques (central, autonòmica i local) en funció del caràcter bàsic que el Reial Decret Llei li dóna a aquestes previsions.
Des de l’ 1 de juny i fins el 31 de desembre de 2010 el conjunt de retribucions es redueixen en un 5%.
Es determinen les quanties econòmiques del sou , dels triennis, en funció dels Grups de classificació, de la paga extra de desembre de 2010 i dels complements de destinació, en funció dels nivells.
La reducció del sou i dels triennis va des d’ una reducció de quasi el 5% al Grup A , a una reducció del 0,24% al Grup D, i cap reducció al Grup E.
La reducció del complement de destinació és del 5% a tots els 30 nivells.
Les quanties del complement específic, del complement de productivitat, de les gratificacions per serveis extraordinaris es reduiran, a partir de l’ 1 de juny, en un 5%.
La paga extra de juny de 2010 es cobrarà íntegrament en la quantia vigent fins a 31 de maig, i la paga extra de desembre de 2010 es cobrarà íntegrament en la quantia vigent a partir de 1 de juny de 2010.
Els complements personals i transitoris reconeguts a la Llei de pressupostos per l’any 2010 es mantindran en les quanties de 1 de gener de 2011. (Disposició Transitòria 1a. del RDL).
Per al personal laboral del sector públic estatal
Amb efectes de l’ 1 de juny de 2010, la massa salarial es redueix en un 5% de les quanties de cadascun dels conceptes retributius que integren la nòmina.
La paga extra de juny de 2010 es cobrarà íntegrament en la quantia vigent fins a 31 de maig, i la paga extra de desembre de 2010 es cobrarà íntegrament en la quantia vigent a partir de 1 de juny de 2010.
La distribució de la reducció del 5% entre els diferents conceptes retributius podrà ser alterada per la negociació col·lectiva , però en cap cas podrà suposar l’ increment de la massa salarial reduïda en un 5%.
Personal al servei de les mútues d’ accidents de treball i malalties professionals i de les entitats i centres mancomunats (Disposició addicional 3a. del RDL).
Si les retribucions són superiors a les d’un Director General de les entitats gestores de la Seguretat Social la reducció de les retribucions serà la que li correspon a un Director General.
A la resta del personal de les Mútues i de les entitats i centres mancomunats els hi serà d’ aplicació la reducció de les retribucions establerta pel personal laboral del sector públic estatal.
Bases de cotització al Règim General de la Seguretat Social (Disposició Addicional 7a del RDL).
La base de cotització per totes les contingències, durant el període 1 de juny a 31 de desembre de 2010, dels empleats públics que estan al Règim General de la Seguretat Social als quals els hi sigui reduïda la seva retribució, es mantindrà en la quantia del mes de maig de 2010, excepte si per les quanties que tingui dret a cobrar li correspongui una base de cotització superior.
A la base de cotització del mes de maig que es tindrà en compte se li hauran deduït els imports dels conceptes retributius de periodicitat superior al mensual o que no tinguin caràcter periòdic i que s’haurien integrat en aquesta base sense haver estat objecte de prorrateig.
El propi RDL faculta al Consell de Ministres a modificar les anteriors previsions.
En el moment de fer-se pública aquesta Nota Informativa, el Govern de la Generalitat no ha aprovat encara cap tipus de mesura legal específica per l’àmbit de l’Administració de la Generalitat; quan s’aprovi, si s’aprova, farem la pertinent Nota Informativa.
CONGELACIÓ DE LA QUANTIA DE LES PENSIONS DE LA SEGURETAT SOCIAL
L’ any 2011 les pensions contributives de la Seguretat Social i les de les classes passives de l’ Estat (funcionaris) no s’ incrementaran.
Sí s’ incrementaran les pensions mínimes, les pensions del SOVI i les pensions no contributives.
PRESTACIONS ECONÒMIQUES EN MATÈRIA DE DEPENDÈNCIA
Es modifica la Llei de dependència per regular:
Que el temps màxim entre la data de la sol·licitud d’ una prestació de dependència i la data de la resolució de reconeixement de la prestació sol·licitada serà de 6 mesos.
Que es tindrà dret a cobrar la prestació a partir de la data de la resolució que la reconegui, excepte si l’ administració triga més de 6 mesos; si tarda més de 6 mesos es tindrà dret a cobrar la prestació econòmica des del dia següent a la finalització dels 6 mesos des de la data de la sol·licitud.
S’introdueix una previsió que afecta a la forma de pagament dels endarreriments econòmics de les prestacions econòmiques per tenir cura de la persona depenent a l’entorn familiar.
Per si no ni havia prou amb l’ anterior supressió de la retroactivitat dels efectes econòmics des de la data de la sol·licitud de qualsevol prestació, també pels expedients de sol·licitud en tràmit (a 25 de maig de 2010) i resolucions administratives ja dictades però que encara no s’ han fet efectives, sobre prestacions per tenir cura de la persona depenent a l’entorn familiar, el RDL estableix que la quantia corresponent als endarreriments als quals tingui dret la persona beneficiària es podrà pagar de forma ajornada en pagaments anuals d’ igual quantia i en el termini màxim de 5 anys. (Disposició Addicional 6a).
Sol·licituds en tràmit a 25 de maig de 2010
A les sol·licituds de prestacions de dependències presentades abans del dia 25 de maig de 2010, si els hi és reconegut un grau de dependència II o III, tindran dret a rebre la prestació econòmica que els hi pugui correspondre amb efectes de la data de sol·licitud. (Disposició transitòria 3a del RDL).
SUPRESSIÓ DE LA PRESTACIÓ ECONÒMICA DE LA SEGURETAT SOCIAL PER NAIXEMENT O ADOPCIÓ
Es tracta de la prestació de 2.500 euros
Es deroga la Llei 35/2007, de 15 de novembre, que va ésser la que va establir la prestació econòmica. (Disposició Derogatòria única, apartat u. b). del RDL).
Aquesta prestació es feia efectiva:
Mitjançant una deducció de forma anticipada de la declaració d’IRPF per les persones beneficiàries de la prestació que fossin contribuents d’ IRPF.
Cobrant la prestació econòmica de la Seguretat Social si les persones beneficiàries no fossin contribuents d’ IRPF.
Ara, es deroguen i modifiquen, amb efectes de l’ 1 de gener de 2011, els articles de la Llei d’ IRPF i de la LGSS que contenien les previsions legals sobre aquesta prestació econòmica.
Però, en relació amb els fills nascuts o adoptats durant tot l’ any 2010:
Es modifica la Llei de l’ IRPF (Disposició addicional 26a.) per regular que es tindrà dret, en el període impositiu 2010, a la deducció dels 2.500 euros corresponents als naixements de l’ any 2010 i les adopcions constituïdes durant l’any 2010 , sempre que la inscripció al Registre Civil es produeixi abans de 31 de gener de 2011 i es sol·liciti la percepció anticipada de la deducció abans del 31 de gener de 2011.
I s’ estableix una nova Disposició addicional 48a. a la LGSS per regular que es tindrà dret a cobrar l’ anterior prestació econòmica per naixement o adopció de fill (2.500 euros) pels naixements de l’ any 2010 i les adopcions constituïdes durant l’any 2010 , sempre que la inscripció al Registre Civil es produeixi abans de 31 de gener de 2011 i es sol·liciti la prestació abans de 31 de gener de 2011.
REDUCCIÓ DE LES ASSIGNACIONS ECONÒMIQUES PER FILL MENOR DE 18 ANYS
Es modifica, amb efectes de l’1 de gener de 2011, l’ apartat 1. de l’article 182.bis. de la LGSS.
Es suprimeix l’ assignació de 500 euros, en còmput anual, per fill menor de 5 anys.
Amb efectes d’1 de gener de 2011 l’ assignació econòmica per fill menor de 18 anys serà, en còmput anual de 291 euros.
Es mantenen les assignacions per fills discapacitats en les quanties econòmiques ja previstes.
SUPRESSIÓ DEL RÈGIM TRANSITORI D’APLICACIÓ DEL PERÍODE MÍNIM DE COTITZACIÓ PER PODER ACCEDIR A LA PENSIÓ DE JUBILACIÓ
Es deroga, amb efectes de 25 de maig de 2010, el règim transitori d’exigència del període mínim de cotització per accedir a la pensió de jubilació (Disposició transitòria 4a. de la LGSS).
L’ any 2008, es va modificar la LGSS per passar a exigir que el període de cotització mínim de 15 anys per accedir a la pensió de jubilació es computava sense tenir en compte la part proporcional de les pagues extres. De fet, s’ exigia cotització de 15 anys efectius de treball.
En la mesura que aquest nou requisit de 15 anys efectius de cotització es va introduir de nou, es va regular una entrada en vigor gradual i transitòria, de forma que només serien exigibles com a cotitzats els següents dies d’ acord amb la següents periodicitat:
Des de 1-01-2008 a 30-06-2008...................4.700 dies
Des de 1-07-2008 a 31-12-2008...................4.777 dies
Des de 1-01-2009 a 30-06-2009...................4.854 dies
Des de 1-07-2009 a 31-12-2009...................4.931 dies
Des de 1-01-2010 a 30-06-2010...................5.008 dies
Des de 1-07-2010 a 31-12-2010...................5.085 dies
Ara, amb efectes de 25 de maig de 2010, es deroga aquesta transitorietat i seran exigibles 5.475 dies com a període mínim de cotització per accedir a la pensió de jubilació.
Seran exigibles per accedir al dret a la pensió de jubilació en funció de la data del fet causant i independentment de la data de sol·licitud.
És a dir, que si et jubiles amb efectes de 25 de maig de 2010 ( o data posterior) si que et són exigibles els 5.475 dies malgrat que hagis fet la sol·licitud abans del 25 de maig, però si et jubiles amb efectes de 24 de maig de 2010 (o data anterior) no et són exigibles els 5.475 dies malgrat hagis fet la sol·licitud després del 25 de maig de 2010.
SUPRESSIÓ DEL RÈGIM TRANSITORI PER ACOLLIR-SE A LA JUBILACIÓ PARCIAL
Es deroga, amb efectes del dia 25 de maig de 2010, el règim de transitorietat per accedir a la jubilació parcial, contingut a la Disposició transitòria 17a. de la LGSS. (Disposició derogatòria única del RDL).
Es suprimeix la possibilitat d’accedir amb menys de 61 anys (sense tenir la condició de mutualista), i amb menys de 6 anys d’antiguitat a l’empresa i menys de 30 anys cotitzats. A la vegada, es suprimeix la reducció de fins a un màxim del 85% de la jornada excepte pels casos que s’indicaran.
A partir del dia 25 de maig de 2010 només es poden jubilar parcialment:
Els treballadors i treballadores amb 60 anys que hagin cotitzat abans de 1 de gener de 1967.
I els treballadors i treballadores amb 61 anys.
En ambdós casos, caldrà que acreditin:
Una antiguitat mínima de 6 anys, immediatament anteriors a la data de la jubilació, a l’ empresa.
Un període mínim de cotització de 30 anys.
La reducció de jornada no podrà ser inferior al 25% ni superior al 75%; excepte si el treballador rellevista és contractat a temps total i de forma indefinida. En aquest cas, la reducció de jornada no podrà ser superior al 85%.
També es regula una nova previsió transitòria NOMÉS pel cas que el dret d’ accés a la jubilació parcial estigui establerta a un acord d’ERO, a un conveni col·lectiu o a un pacte d’empresa, signats abans del 24 de maig de 2010.
En aquests casos, la regulació transitòria que ara s’estableix permet accedir a la jubilació parcial amb efectes i a partir de 25 de maig de 2010 i fins al 31 de desembre de 2012:
Als treballadors i treballadores de 60 anys si el treballador rellevista és contractat a jornada sencera i de forma indefinida.
Als treballadors i treballadores de 60 anys i 6 mesos si el treballador rellevista és contractat en altres condicions.
I sempre que acreditin :
Una antiguitat mínima de 6 anys, immediatament anteriors a la data de la jubilació, a l’ empresa.
Un període mínim de cotització de 30 anys.
La reducció de jornada no podrà ser inferior al 25% ni superior al 75%; excepte si el treballador rellevista és contractat a temps total i de forma indefinida. En aquest cas, la reducció de jornada no podrà ser superior al 85%.
El RDL no diu res en relació amb les sol·licituds de jubilació parcial presentades a l’ INSS abans del 25 de maig de 2010, però aquestes sol·licituds es regiran per la norma legal vigent en el moment del fet causant.
És a dir, que si et jubiles amb efectes de 25 de maig de 2010 ( o data posterior) ja és d’ aplicació la nova norma legal malgrat que hagis fet la sol·licitud abans del 25 de maig, però si et jubiles amb efectes de 24 de maig de 2010 ( o data anterior) no és exigible la nova regulació malgrat que hagis fet la sol·licitud després del 25 de maig de 2010.
Finalment, dir que també tenen dret a jubilar-se parcialment AMB EFECTES DE 24 DE MAIG DE 2010, O DATA ANTERIOR:
Els treballadors i treballadores amb 60 anys que hagin cotitzat abans de 1 de gener de 1967 i els treballadors i treballadores amb 60 anys i 4 mesos que acreditin :
Una antiguitat mínima de 4 anys. immediatament anteriors a la data de la jubilació, a l’ empresa.
Un període mínim de cotització de 24 anys.
La reducció de jornada no podrà ser superior al 80%, excepte si el treballador rellevista és contractat a temps total i de forma indefinida. En aquest cas, la reducció de jornada no podrà ser superior al 85%.
Els treballadors i treballadores amb 60 anys, malgrat que no tinguin cotitzacions anteriors a 1 de gener de 1967, si tenen una antiguitat de 6 anys a l’ empresa, 30 anys cotitzats i el treballador rellevista és contractat de forma indefinida i a temps complert; es podran jubilar parcialment amb una reducció màxima de la jornada del 85%.
Barcelona, 28 de maig de 2010.
CERES
1.- Introducción
Como decimos habitualmente esta crisis no la han generado los trabajadores y trabajadoras pero sin embargo somos los que van a pagarla.
Esta crisis tiene su naturaleza en los movimientos especulativos del mercado, nace en agosto de 2007, cuando el mercado inmobiliario de EEUU se desploma y empezamos a escuchar términos como “subprime” ,” activos derivados”, etc. Pero que es esto y cómo fue posible que una crisis que era básicamente nacional (aunque fuese en la primera economía del mundo) se transformase en la peor crisis económica mundial desde la de 1929.
¿Que son las hipotecas subprime ?
En dos palabras, hipotecas subprime son las concedidas a personas que están por debajo de los estándares de solvencia, con un tipo de interés mixto los dos primeros años fijo y pequeño y luego variable y muy alto, además el crédito se encuentra generalmente por encima del valor hipotecado. Por ejemplo ¿Quiere usted una hipoteca subprime de $300.000 ? En ese caso, debe justificar un aporte inicial de $ 30.000, un 10%. ¿Que no tiene un duro?, bueno, pues le regalamos nosotros los $30.000, y usted nos firma una hipoteca de $330.000. Eso sí, tendrá que pagar la hipoteca a un tipo de interés de hasta el... 18%,
Cuando los tipos de interés crecen en EEUU, junto con el incremento de precios de los productos de primera necesidad y el petróleo, hace que muchas de las personas que tenían este tipo de hipotecas no puedan pagarlas y los prestamistas (Bancos, sociedades crediticias, etc.) tengan que embargar la vivienda, pero esta vale menos, a veces hasta un 30% del préstamo concedido, con lo cual ya se produce una pérdida importante para el prestamista, con lo que un negocio especulativo de alto riesgo se convierte en una posible quiebra.
Pero como las entidades que concedían las subprime, habían previsto esta posibilidad lo que habían hecho previamente (y es uno de los motivos por el que la crisis se transforma de local en mundial) es trocear estas hipotecas y mezclarlas con otras convencionales vendiéndolas por paquetes de activos secundarios, lo que se llama la Titulización,( por cierto, las famosas sociedades de calificación de la deuda, que han jugado un papel importante y negativo en estos últimos días, las calificaban de alta calidad) y son compradas por inversores de todo el mundo, con lo cual el virus se extiende mundialmente, haciendo quebrar a entidades financieras de todo el planeta o obligando a los gobiernos a invertir cantidades inmensas de dinero para salvar a bancas privadas.
Esta situación hace que se cree un estado de desconfianza absoluta entre las entidades financieras y no se atrevan a prestar dinero a otras entidades ya que no saben hasta que punto estarán contaminadas por la crisis de las subprime, y el crédito deja de fluir y ya tenemos todos los ingredientes para la crisis, la falta de crédito disminuye la liquidez de las empresas y de las familias y eso paraliza el consumo, lo que genera empresas que no pueden producir por la falta de liquidez pero también porque sus productos ya no tienen salida consecuencia cierre de empresas y más paro y por lo tanto mayor gasto social y menores ingresos públicos, ante esto dos opciones reducir el gasto social ó incrementar el déficit publico.
En el caso de España a esto se une que nuestra economía era un gigante con pies de barro ya que se sustentaba en la construcción, el turismo y el consumo interior, con un altísimo grado de endeudamiento privado (empresas y familias), y una producción de bajo valor añadido, además las empresas que si que hacían una producción de alto valor añadido su principal mercado es la UE que lógicamente también está en crisis en su conjunto y disminuyen las exportaciones.
Ante esta situación al principio de la crisis sus verdaderos responsables se batían en retirada y fruto del pánico o del teatro :podíamos oír a destacados liberales (y a todo el sistema financiero) acudir a las arcas del estado para salvarse, o al presidente de la patronal solicitar la “suspensión” de la economía de mercado, las grandes corporaciones financieras y los estados (reunidos en el G-20), hablaban de cambiar el modelo capitalista, de imponer más controles al sistema financiero, de desarrollar un nuevo modelo productivo, etc. La realidad es que cuando los estados (esto es, toda la ciudadanía) hemos aportado ingentes recursos en salvarlos de sus errores, los que nos llevaron a la crisis vuelven a tomar las riendas e imponen un ajuste a quién ya ha pagado y está pagando de manera brutal los efectos de dicha crisis, y llega el momento de volver a las recetas clásicas de la economía liberal, cambios estructurales en el mercado de trabajo (es decir mayor desregulación), reducción del déficit pero no por la vía de aumento de los ingresos sino por la de la reducción de los gastos sociales y la inversión pública, reducción de salarios, etc., eso unido a un gran ataque orquestado por los especuladores internacionales contra el euro, como monda fuerte y contra referencia al dólar y al yen.
Y en ese contexto es cuando el Presidente del Gobierno Sr. Zapatero, después de haber dilapidado una cantidad ingente de millones de euros en actuaciones y programas contra la crisis inútiles, da un giro de 180º a su política de mantenimiento del gasto social y traiciona sus principio apuntándose al modelo más liberal de reducción del déficit público y el 12 de mayo anuncia en el parlamento una serie de medidas para reducir el déficit publico en 15000 millones de euros en dos años, todas las medidas recaen en reducir gasto social e inversiones públicas e imponer más sacrificios a los más débiles los trabajadores y trabajadoras que como habréis visto a lo largo de esta introducción no hemos sido los causante de esta crisis.
2.- Medidas que recoge el Real Decreto (presumiblemente)
1. Funcionarios: Primera reducción de sueldo de la historia
Por primera vez en la historia reciente, un Gobierno decide recortar el sueldo a los funcionarios. El único antecedente se encuentra en el plan de estabilización de 1950 del gobierno franquista
El mayor peso del ajuste anunciado para acelerar la reducción del déficit público recae en los bolsillos de los empleados de todas las administraciones públicas.
La rebaja será, de media, del 5% . Además, las retribuciones permanecerán congeladas en 2011.
La reducción, que será efectiva el 1 de junio y no tocará a la paga extra de verano, irá del 0,56% al 7%, en función del grupo de pertenencia:
-El grupo E, será del 0,56%
-El grupo C2, del 2,75%
-El C1, del 4,5%
-El A2, del 5,7%
-El A1, del 7%
Estos porcentajes corresponde a las retribuciones básicas las complementarias (destino, especifico, etc.) se reducirán todas en un 5%
Esta aplicación es directa a la AGE y desconocemos todavía como se aplicara al resto de administraciones y si se aplicara a las empresas públicas.
El tijeretazo de este año supondrá, así, un ahorro en el medio año que queda de unos 2.250 millones. En 2011, el ajuste se calcula en unos 4.500 millones. En total, el ahorro en personal se estima en unos 6.750 millones, más de un tercio del ajuste total.
2. Inversión: Fomento asumirá un tercio del recorte
El plan de ajuste del Gobierno toca la inversión en infraestructuras, una de las armas que se está usando para anticipar la recuperación. En 2010 y 2011 se recortarán 6.045 millones de inversión del Estado, es decir, el 40% del ajuste adicional anunciado de 15.000 millones para minorar el déficit público.
3. Pensiones: El mayor colectivo afectado por el ajuste
Hay tres colectivos bien identificados cuyos ingresos dependen de las arcas del Estado: los funcionarios, los parados y los pensionistas. De los tres, los pensionistas son el grupo más numeroso, con 8,6 millones de pensiones en vigor en el mes de abril.
Por primera vez en 25 años las pensiones se congelarán en 2011. Esto supone, según cálculos de la Seguridad Social, un ahorro de 1.500 millones de euros. Esta congelación no afectará a las pensiones no contributivas ni tampoco a las pensiones mínimas, paraguas bajo el que se engloban 2,6 millones de pensionistas.
4. Jubilación: Se endurecen las condiciones para la jubilación
El plazo mínimo de cotización para acceder a una prestación, fijado en 15 años pero que, al no haber tenido en cuenta las pagas extra, se había quedado en la práctica en poco más de 12 años. El cambio era progresivo hasta 2013, pero se hará de una vez y los que se jubilen en agosto tendrán el cálculo completo.
Además, la reforma había fijado elevar, paulatinamente, de 60 a 61 años la edad mínima para acceder a la jubilación parcial.
5. Dependencia: Las ayudas ya no serán retroactivas
Las ayudas económicas a los dependientes ya no serán retroactivas. Sólo si las autonomías tardan más de medio año en resolver un expediente, pagarán el importe atrasado desde el día que sobrepase ese periodo. Hasta ahora, la retroactividad se aplicaba desde la fecha de solicitud de la ayuda. Por otra parte, las autonomías podrán pagar el dinero atrasado hasta ahora, en pagos fraccionados, con un límite de cinco años.
6. Sanidad: Recetas más baratas y eficaces
El Gobierno ahorrará unos 1.050 millones de euros anuales con la rebaja del precio de los medicamentos que aún están bajo patente, es decir, aquellos cuyo principio activo es nuevo y no admite genéricos. El Ministerio de Sanidad aún estudia los porcentajes en que se efectuará la rebaja.
Por otra parte, se ahorrarán otros 300 millones cada año a costa de envasar los fármacos adaptando las dosis a los tratamientos más habituales, incluso permitiendo las monodosis, de forma que se evite el almacenamiento de medicamentos.
7. Desarrollo: Se esfuma el objetivo del 0,7% del PIB
El Gobierno se había propuesto como objetivo llegar al 0,7% del PIB invertido en esta partida para 2012. Ahora se anuncia un recorte de 600 millones de euros para 2010 y 2011, es decir todo lo contrario.
8. AAPP: Un 8% del ajuste en CCAA y municipios
Según las medidas anunciadas, les toca un 8% del ajuste de 15.000 millones, esto es, 1.200 millones de ahorro. No se ha precisado cómo lo llevarán adelante. Autonomías y municipios tienen plena capacidad para gestionar sus cuentas ¿Cómo podría forzar el Gobierno que ajuste su gasto? Por un lado, no autorizando sus emisiones de deuda; por otro, reduciendo las transferencias que les realiza.
9. Natalidad: Desaparece el cheque bebé en 2011
Las mujeres que tengan un hijo a partir del 1 de enero próximo ya no recibirán la prestación de 2.500 euros que hasta ahora se venía concediendo por cada nacimiento o adopción.
3.- Por que nos oponemos
SON UNAS MEDIDAS INJUSTAS Y DESEQUILIBRADAS IMPONEN UN AJUSTE A QUIÉN YA HA PAGADO Y ESTÁ PAGANDO DE MANERA BRUTAL LOS EFECTOS DE DICHA CRISIS
Injustas pues la congelación de las pensiones afecta a uno de los sectores más débiles de la sociedad como es el de los pensionistas. Así mismo la supresión de la retroactividad de la dependencia castiga a aquellas personas más desvalidas además de premiar a la CCAA que menos y peor han desplegado la Ley.
Recortar los salarios de los empleados públicos también es injusto pues se hace hurtándoles el derecho a la negociación y amparándose en una imagen construida interesadamente por la cual se les ve como unos privilegiados, olvidando que se trata de colectivos con salarios moderados y bajos, fundamentales para garantizar el funcionamiento del país y los servicios básicos a la comunidad.
Desequilibradas ya que se opta por reducir el gasto abandonando cualquier objetivo de incrementar los ingresos.
En una situación como la actual todos debemos enfrentar sacrificios, pero debemos recordar que los trabajadores y trabajadoras ya los estamos soportando en forma de pérdida de puestos de trabajo y ausencia de expectativas de encontrarlo, además de haber aceptado pactar acuerdos para la negociación colectiva que suponían una moderación salarial hasta el año 2012. Alguno de ellos es ahora incumplido por el Gobierno.
El ajuste se produce sin que se hayan puesto en marcha ninguna de las medidas anunciadas para regular y “embridar” a los mercados financieros. O posiblemente para eso se ponen en marcha, para evitar que de la crisis se saquen las conclusiones adecuadas que limiten y regulen la capacidad de actuación de aquellos que nos llevaron a la crisis.
En otros países de nuestro entorno se están tomando medidas para que las grandes fortunas y las empresas también contribuyan en la reducción del déficit público, y aquí solo se actúa sobre los que tenemos nómina.
SON UNAS MEDIDAS ANTIECONÓMICAS.
Reducir la capacidad de compra de pensionistas y empleados públicos provocará un descenso del consumo cuando la reactivación económica precisa estimular la demanda.
Por otra parte, la reducción de la inversión en obra pública frenará la actividad económica y supone renunciar a crear empleo en ese ámbito, e incluso, puede provocar pérdida adicional de puestos de trabajo. El propio Gobierno ha empezado a reconocer que la previsión de crecimiento, escasa de por sí, se verá mermada por el impacto de estas medidas en una estimación muy optimista reconoce que supondrán una disminución en el crecimiento de 5 decimas (creemos que mas), lo que supondrá más tiempo para salir de la crisis y mas destrucción de puestos de trabajo.
Es innecesario la velocidad impuesta por los mercados para esa reducción del déficit y la deuda pública sirva como ejemplo EEUU que tardo 30 años en reducir el déficit público y la deuda generada por las políticas del NEW DEAL para salir de la crisis del 29, porque aposto por el crecimiento como forma de disminuir ese déficit.
ESTAS PROPUESTAS ROMPEN EL DIALOGO SOCIAL EN EL SECTOR PUBLICO
Eso resulta absolutamente injustificado e injustificable por varias razones:
.- El Acuerdo 2010 – 2012 ya contemplaba hace 7 meses medidas de contención salarial suficientes para el escenario de crisis, de hecho, la situación de la economía y de las finanzas actual no difiere sustancialmente de la conocida en el momento de firma del Acuerdo y, por tanto, nada posterior justifica su incumplimiento.
.- Además, ni siquiera se ha tratado de “renegociar” (si es que ello fuera posible) el citado Acuerdo con las partes firmantes: se ha optado por una ruptura definitiva y unilateral por el gobierno.
.- El recorte salarial va a afectar también a las futuras pensiones, pues inciden directamente en las bases de cotización a la Seguridad Social y, previsiblemente, también en los haberes reguladores para el cálculo de la pensión en el régimen de clases pasivas.
A las medidas anunciadas se unen otras que ya venían cuestionando el Acuerdo, como las referidas al empleo público, a la paralización de la negociación de otros temas sustanciales como la jubilación parcial o la Ley de Función Pública AGE, etc.
QUIEBRAN EL DERECHO A LA NEGOCIACIÓN COLECTIVA DE LAS EMPLEADAS Y EMPLEADOS PÚBLICOS
La Negociación Colectiva esta dentro de los derechos que la Constitución Española nos da a las partes dentro de las relaciones laborales, con estas medidas una vez más el Gobierno quiebra este derecho constitucional.
.- Con dicha decisión, además, se pone en cuestión de manera grave la validez y eficacia de los procesos de negociación colectiva en el ámbito de las empleadas y empleados públicos, tratando de enterrar con ello el avance que, en esta materia, supuso la aprobación del EBEP.
.- A partir de ahora será muy difícil que se consigan acuerdos de amplia duración dado que tanto el actual partido en el gobierno como el principal partido de la oposición han demostrado su facilidad para incumplir acuerdos pactados.
LA REDUCCIÓN DE SALARIOS NO SOLO AFECTAN AL PERSONAL FUNCIONARIO, SINO A TODAS LAS EMPLEADAS Y EMPLEADOS PÚBLICOS.
.- En los últimos tiempos los medios de comunicación, han estado haciendo una campaña de descrédito sobre todo lo público, diciendo que se esta hablando del personal funcionario, lo que no es cierto, y reforzando la idea del personal funcionario como alguien que es una carga para el resto de la sociedad.
.- Empleadas y empleados públicos son: policías que cuidan nuestras calles y de la ciudadanía, conductores y conductoras de autobuses, quienes cuidan de nuestras personas mayores, o quienes apagan incendios, las personas que educan a nuestros hijos, las que nos salva la vida en los hospitales, etc.
.- Que la inmensa mayoría de este personal trabajador, sus salarios no son muy superiores a los mil euros al mes, y podemos enseñar nóminas que lo demuestran. El sacrificio lo quieren sacar de salarios de 1000€ y las grandes fortunas nada
CUESTIONAR EL SECTOR PÚBLICO, EL ABRIR LA PUERTA A LA EXTERNALIZACIÓN PRIVATIZACIÓN
Al recorte en las retribuciones del sector público mucho nos tememos que le siga un intenso y rápido “adelgazamiento” aún mayor de su estructura por diversas vías (externalizaciones, privatizaciones, etc.).
Supone una renuncia expresa al papel que, en nuestra opinión, deben jugar los servicios públicos y el conjunto del sector público en la recuperación económica y en un cambio de modelo productivo.
Supone además que el gobierno se alinee expresamente con los sectores más reaccionarios y liberales, criminalizando a lo público (y a las empleadas y empleados públicos con ello) como responsables, aunque sea indirectamente, de la crisis.
Ocultan sin embargo que, detrás de esas posturas, entre otras están los deseos de importantes sectores privados de “repartirse” el pastel de los servicios públicos.
EL FUNDAMENTAL LA UNIDAD DE ACCIÓN SINDICAL
Es un valor en se la unidad de acción con la UGT en la respuesta de estas medidas, no debe anteponerse ante este objetivo, tácticas que lo dificulten, la agresión es lo suficientemente grave para que aparquemos otros temas que dificulten nuestro objetivo de dar una respuesta unitaria contra el gobierno.
EL GOBIERNO RENUNCIA A ACTUAR SOBRE LOS INGRESOS Y SOLO ACTUA SOBRE GASTOS
En este sentido conviene recordar que desde el año 2004 venimos criticando duramente la política de “regalos” fiscales, que ha mermado los ingresos del estado en unas cuantías muy superiores al recorte de gastos que ahora se anuncia:
Decisiones como la desaparición del impuesto de patrimonio, las continuas rebajas (inequitativas además) del IRPF, medidas como el “cheque bebé” u otras que se hacen al margen de la renta de quien la percibe, o la desfiscalización y rebaja lo que tributan las rentas del capital han privado al estado de recursos que ahora, como veníamos anunciando, serían determinantes.
Además, tampoco se han adoptado medidas decididas relativas a la persecución del fraude fiscal o el afloramiento de la economía sumergida, que también está privando de importantes ingresos al estado.
Todo lo anterior ahonda el que seamos una pocas personas (las rentas del trabajo) las que soportamos los ingresos del estado y a las que, además, ahora se nos imponen los recortes.
Contra lo que han venido reiterando, e incluso lo que nos intentarán vender a partir de ahora, supone una agresión a las políticas sociales y al gasto social, ese que reiteradamente han comprometido no tocar. Baste recordar que entre las medidas, además de la que afecta a las retribuciones del sector público, hay otras como la congelación de las pensiones, las que afectan a la ley de dependencia, las que afectan a la cooperación internacional, etc.
ESTAS MEDIDAS CONTAGIAN NECESARIAMENTE EL DIALOGO SOCIAL TRIPARTITO
Para finalizar, las medidas anunciadas suponen un torpedo en la línea de flotación del diálogo social abierto sobre el mercado de trabajo, sobre las pensiones, etc.
Estas medidas abren la puerta a que la patronal no tenga ningún interés en conseguir acuerdo y visto lo que ha hecho el Gobierno, esperen a que legisle unilateralmente la reforma laboral.
Tenemos la fecha de finales de mes para llegar a un acuerdo y la propuesta del Gobierno que si no hay acuerdo legislara, está claro que esa legislación tendrá más contentos a los empresarios que a los sindicatos.
Si ese escenario se diera, es más que probable que esta movilización sea el inicio de una movilización mucho más general y contundente, no descartando ningún tipo de medida de presión, incluida la huelga general.
4.- ¿Qué propuestas alternativas plantea CCOO
Creemos que hay otras formas de reducir el déficit que no afecten a la recuperación económica y a los trabajadores y trabajadoras
1. Flexibilizar los contenidos y plazos del Pacto de Estabilidad y Crecimiento de la Unión Europea.
El citado Pacto fuerza a los países de la Unión a adoptar medidas drásticas en la contención del gasto que supondrán la retirada de los apoyos públicos a la economía y graves costes sociales. Mantener los compromisos adquiridos en el marco de la UE en el actual contexto económico y social, es materialmente imposible. Es inexcusable que el Gobierno de España, junto a otros países de la Unión, lidere la necesaria flexibilización del Pacto de Estabilidad.
2. Reconstruir la estructura fiscal del Estado, actuando sobre los ingresos y no solo sobre el gasto.
CCOO ha sido profundamente crítico con la lógica desfiscalizadora en la que entró el Gobierno a partir del año 2007 (como lo fuimos con las que se produjeron en etapas anteriores) por lo que tenían de estímulos al ciclo expansivo de la economía entonces, por su falta de equidad ya que beneficiaban más a las rentas más altas (supresión del impuesto de patrimonio, práctica desaparición del impuesto de sucesiones, rebaja del 45 al 43 del IRPF a las rentas más altas, reducción del impuesto de sociedades…) porque se comían recursos que ahora nos hubieran sido muy necesarios y, en definitiva, por ser una pésima pedagogía respecto al papel que juegan los impuestos en una economía social de mercado que tiene uno de sus pilares en el Estado del Bienestar.
Incrementar los ingresos: En estas condiciones CCOO es partidaria de un replanteamiento en profundidad de nuestro sistema fiscal, de manera que se pudiese empezar por recuperar las figuras fiscales que en este tiempo atrás han desaparecido: elevar la presión fiscal a las grandes empresas y particulares que, pese a la crisis, mantienen elevados beneficios e ingresos, combatir decidida y eficazmente el abultado fraude fiscal y la economía sumergida.
En este sentido consideramos necesario introducir una tasa específica al sector financiero. El sector financiero que ha consumido y va a seguir consumiendo recursos públicos para abordar su necesario proceso de reestructuración, debe contribuir también a reforzar los ingresos del Estado, mediante una tasa específica.
Estas medidas nos ofrecerían suficientes recursos como para no tener que recurrir a la reducción del gasto en partidas sociales como pretende el Gobierno.
Además, no es cierto que medidas como las señaladas desincentiven la inversión ni que vayan a provocar una huida de capitales de nuestro país. Ni en nuestro país ni en otros, medidas como las que proponemos han generado tal reacción. Es bueno recordar, por otra parte, que la presión fiscal en España es inferior a la media europea en un 3,3% (un 37,1 frente a un 40,4)
Algunos ejemplos sería:
Recuperación del impuesto de patrimonio, este impuesto fue suprimido en 2007 precisamente al inicio de la crisis, y gravaba principalmente a las grandes fortunas de manera progresiva con su recuperación se podría recauda 2.000 millones de euros. Si además, el tipo máximo del IRPF pasa del 43% al 50%, el ingreso adicional asciende a 1.300 millones de euros más.
Supresión de la esenció de los premios de loterías
Con esta medida que modificaría una situación que no tiene equivalente en ninguno de los países de nuestro entorno se recaudarían 1.165 millones de euros
Incrementar la lucha contra el fraude fiscal y de Seguridad Social y la economía sumergida
España es uno de los países de Europa que menos invierte en la lucha contra el fraude fiscal, se calcula que un inversión real en la lucha contra el fraude fiscal permitiría recaudar más de 8.500 millones de euros, es decir unos 3.000 millones más que actualmente
Reducir gastos es una de las vías que, sin duda, habrá que utilizar para atajar el fuerte déficit que aqueja a la economía española. La cuestión radica en que tipo de gastos pueden recortarse sin que afecten a los derechos sociales y laborales ni a la inversión pública en infraestructuras, que sigue siendo necesaria para reactivar la actividad económica y generar empleo, hasta que el capital privado salga del refugio del ahorro.
A este respecto el Partido Popular y toda la derecha mediática han hecho mucha demagogia sugiriendo que se corten las ayudas a los partidos políticos y sindicatos. Es una afirmación demagógica si tenemos en cuenta que la financiación de estas instituciones está contemplada como un desarrollo del papel institucional que la Constitución nos asigna y exige en nuestro sistema democrático. Para CCOO debe explorarse una línea de ahorro por la vía de corregir ineficiencias que caracterizan la estructura administrativa del Estado. Pensamos en la duplicidad de servicios que genera la descentralización administrativa.
Siendo como somos en CCOO firmes defensores del Estado de las Autonomías y conscientes de que todavía resta una descentralización mayor para dotar de mayor capacidad de maniobra a las corporaciones locales, también creemos que es compatible este proyecto con garantizar una estructura más armónica que evite las reproducción de ámbitos que no aportan mayor eficiencia a las AAPP y que en cambio incrementan los costes de éstas. Junto a ello, la descentralización competencial debe ir acompañada de un aumento equilibrado de la corresponsabilidad fiscal entre las distintas administraciones públicas.
Reducción de altos cargos y cargos de confianza
En estos momentos se calcula que hay más de 25.000 cargos de confianza entre las administraciones y empresas públicas, es muy significativo por ejemplo que si miramos los componentes del comité federal del PSOE todos ellos o son cargos electos o cargos de confianza. Si estos números se redujesen de manera sustancial se podrían ahorrar más de 1.000 millones de euros.
3. Adoptar medidas de regulación estricta del sector financiero, de las transacciones financieras internacionales, poniendo coto a los movimientos especulativos.
Evitar que se reproduzcan las condiciones en las que ha operado el sector financiero especulativo es fundamental para que no se vuelvan a generar crisis como la que atravesamos. En este sentido se hace indispensable la articulación de una respuesta fuerte y coordinada a nivel internacional para establecer mecanismos de estricta regulación del sistema financiero. Esta regulación debería complementarse con una tasa que grave las transacciones financieras internacionales. Al mismo tiempo, el Gobierno español, que preside la UE, debería liderar una actuación mancomunada ante los ataques a la deuda de los Estados de la UE y al Euro, poniendo coto a los movimientos especulativos.
Un mayor control e incremento de la fiscalidad de los instrumentos financieros opacos, muchos de los cuales están en el origen de la crisis, por ejemplo las SICAV Sociedad de Inversión de Capital Variable es –o mejor dicho, debería ser– una Institución de Inversión Colectiva, cuya finalidad es la inversión en los mercados financieros.
Tiene requisitos mínimos de capital y, sobre todo, debe contar con 100 inversores como mínimo (por eso debería ser colectiva). Por esa razón, goza del régimen de institucionesde inversión colectiva: tributación al 1% y después al 18% sobre los dividendos o ganancias de capital cuando el inversor retira el dinero En la práctica, estas sociedades de inversión de capital se usan para la gestión individual de grandes patrimonios Lo más grave no es la tributación al 1%, sino que los beneficios se consigan contratando inversores ficticios.
El dinero que se podría recaudar incrementando al 5% su tributación supondría otros 1.500 millones de euros
4. Reestructurar el sector financiero en España
Adoptando medidas que fortalezcan el grado de solvencia de las entidades financieras, que garanticen el flujo del crédito a las empresas y familias. En el caso de las Cajas consideramos que éstas deben avanzar en los procesos de fusión en marcha, con criterios de refuerzo de su solvencia y viabilidad, con el mayor respeto al empleo en el sector y manteniendo su actual naturaleza jurídica.
Eliminación del fondo de ayuda a la banca
Recordemos que ellos fueron actores fundamentales en meternos en esta crisis y que con fondos públicos se les ayudo a salir de la misma y siguen obteniendo pingües beneficios, sin embargo ellos no se aprietan el cinturón ni son solidarios con los más necesitados, si se eliminase este fondo se ahorrarían 6.750 millones de euros.
Estas son algunas de las medidas que se podrían aplicar, pero no las únicas que harían innecesarias las presentadas por el gobierno y que son mucho más justas y solidarias.
5. El necesario Pacto de Estado por la economía, el empleo y la cohesión social.
Somos conscientes que las formaciones políticas se están moviendo a golpe de encuesta electoral y que todas miran a la evolución de la crisis para conseguir sus objetivos, mantenerse o llegar al poder, lo que hace difícilmente imaginable que haya voluntad de sacrificar tales estrategias en beneficio del país.
No obstante, hay que insistir en que para enfrentar la crisis, sus efectos más negativos en términos de destrucción de empleo y de tejido productivo, y establecer las bases de un nuevo patrón de crecimiento que garantice mayor riqueza y un mejor reparto de la misma asegurando la cohesión social, se requiere del esfuerzo de toda la sociedad a través de una negociación y compromiso sincero en el que se impliquen con capacidad de liderazgo el Gobierno, los partidos políticos, la patronal y los sindicatos.
En un Estado fuertemente descentralizado como el español, las CCAA, que en estos años han asumido importantes competencias en todos los órdenes, deberán asumir un papel activo. El Gobierno central deberá coordinar las medidas que éstas ya están adoptando con las que se puedan acordar en el ámbito nacional.
5.- Algunas preguntas complicadas que nos pueden hacer
¿ Por qué los sindicatos han estado callados hasta este momento y no han hecho nada?
Eso no es cierto desde mucho antes de que se iniciase la crisis avisábamos que el modelo de desarrollo económico español era peligroso y frágil, durante la crisis nos hemos movilizado sectorialmente ejemplos movilizaciones de la construcción, Nisán, etc. También ha habido movilizaciones de carácter general como la manifestación del 12 de diciembre en Madrid, etc. Ahora las movilizaciones sectoriales nos tocan al sector público porque es el más agredido con las medidas del gobierno, sin descartar que estas movilizaciones puedan ser el principio de una movilización general.
¿Para que una huelga de un día si solo significa perder más dinero?
En primer lugar que la huelga del día 8 de junio no es el final de nada sino que se estan diseñando otras medidas para mantener la tensión y las movilizaciones, durante todo el tiempo que haga falta.
La huelga si que cuesta dinero pero es la principal forma que tenemos los trabajadores y trabajadoras para defender nuestros derechos y en este caso es una huelga de dignidad si se atreven a bajar los salarios y no somos capaces de movilizarnos estas no serán las últimas medidas que tomen contra nosotros.
¿Por qué no se ha convocado antes una Huelga General?
No descartamos que se convoque, pero hasta el momento no se daban las condiciones para ella, una huelga general es básicamente una huelga política contra el gobierno, hasta ahora el gobierno había tomado algunas decisiones económicas desacertadas pero había mantenido e incluso incrementado el gasto social, y no estaba interfiriendo en el desarrollo del dialogo social, incluso había firmado con nosotros un acuerdo para el Sector público, que haciendo por nuestra parte un ejercicio de moderación y responsabilidad, prácticamente diferíamos el incremento de nuestros salarios actuales a 2012 en espera de que la crisis acabase, todo esto lo ha incumplido y por eso nos movilizamos ahora y seguramente convocaremos pronto una Huelga General.
No nos movilizamos porque dependemos de las subvenciones del gobierno.
Eso es falso, sí que tenemos subvenciones, como tienen los partidos políticos y muchas asociaciones sociales y culturales de este país, además es la constitución la que nos legitima como interlocutores sociales en las relaciones laborales y por ello la voluntad de ayudarnos en esa labor.
En el caso de las organizaciones sindicales, la labor de representación, negociación y defensa, con carácter general, no sólo para las personas afiliadas, de los intereses de los trabajadores y trabajadoras.
Además las cifras que los medios más reaccionarios dan son exageradas, en nuestro caso solamente el 13% de nuestro presupuesto son subvenciones a la organización, y lo que buscan es deslegitimar a los representantes de los trabajadores para ir hacia un modelo laboral y social sin reglas y sin que nadie se les enfrente colectivamente y les frene.
PAREMOS LA BAJADA DE NUESTROS
SALARIOS CON LA HUELGA DEL DIA
8 DE JUNIO
ARGUMENTARI: CONTRA LA TISORADA!
NO A LA RETALLADA DEL NOSTRE ESTAT DE BENESTAR!
El Govern de l’Estat ha decidit eximir als principals culpables de la situació
econòmica del país de qualsevol responsabilitat vers la crisi que han generat, i
ha determinat escurar les butxaques de les persones treballadores i pensionistes per
pagar els plats trencats de la crisi.
La UGT de Catalunya rebutgem contundentment les mesures de retallada social que
ha presentat el President del Govern, mesures que a més de continuar castigant a
les famílies treballadores no reduiran l’atur i ralentirà la recuperació
econòmica.
Les 9 mesures del Govern:
Amb aquestes mesures el Govern pretén aconseguir, de manera precipitada,
acomplir amb el Pla d’Estabilitat i Creixement i reduir acceleradament el dèficit
públic fins al 3% al 2013.
D’aquesta manera es pretén reduir el dèficit fins el 9,3% del PIB al 2010 i el 6,5%
al 2011, cosa que implica una retallada de 5.000 MEUR en el 2010 i de 10.000
MEUR més al 2011.
1. Reduir les retribucions de les persones treballadores del sector
públic en un 5% de mitjana a partir de juny de 2010 i congelar els
sous el 2011. Els membres del Govern i altres alts càrrecs tindran una
reducció superior a l'últim tram de l'escala que s'estableixi per als
empleats públics.
Un estalvi d’uns 3.800 MEUR pels comptes públics,
d’aquests al voltant d’uns 440 MEUR repercuteixen
sobre el salari de les persones assalariades del sector
públic de Catalunya.
Ja n’hi ha prou de menysprear a les persones
treballadores del sector públic!
Es desdiuen d’acords ja pactats. Sis mesos després de signar un
acord de millora salarial per a les persones treballadores en la funció
pública, trenquen l’acord i els hi diuen que els baixaran i congelaran els
salaris.
Retallar els salaris de les persones que treballen com a mestres, metges, infermeres, professionals de l’àmbit de la dependència,
bombers, cossos de seguretat, personal del sanejament urbà... minva la
producció i qualitat dels nostres serveis públics.
Són moltes les mentides que surten dels mitjans i boques neoliberals per
a devaluar a les persones que treballen en el sector públic, que poc a
poc van donant cops de martell per desmuntar i privatitzar el nostre Estat
de Benestar. Ens volen despullar dels nostres drets fonamentals, i és per
això que ara més que mai hem de deixar clar que la ciutadania valora i
que en vol continuar disposant d’uns serveis públics de qualitat
Menteixen quan diuen que les persones treballadores del sector
públic cobren molt!
Gairebé el 26% de les persones treballadores del sector públic a
Catalunya tenen un sou igual o inferior als 1.000 euros.
Les categories mitjanes i administratives cobren entre 1.100 i 1.300
euros mensuals.
De mitjana, les persones treballadores de la dependència no arriben als
900 euros nets mensuals, a correus no arriben tampoc als 1.000 euros, i
les categories de conserges, neteja i auxiliars administratius.
No hem de pispar els diners de les butxaques de les persones
treballadores, el que s’ha de fer és impulsar un sistema fiscal suficient,
que generi els recursos necessaris per posar en marxa les
polítiques de despesa actuals i futures, progressiu, equitatiu i
redistributiu.
No pot ser, com ha passat, que davant una bona conjuntura econòmica
es prefereixi utilitzar els ingressos que ha generat a fer rebaixes fiscals
que a incrementar la despesa pública. Avui ens trobem en clara recessió
econòmica i aquestes retallades no han fet més que disminuir els
ingressos dificultant les accions i mesures que en aquests moments
s’han de prendre.
2. Suspendre per a 2011 la revaloració de les pensions, excloent les no
contributives i les pensions mínimes.
Un estalvi d’uns 1.900 MEUR pels comptes públics,
d’aquests uns 340 MEUR repercuteixen sobre les
pensions contributives de les persones beneficiàries de
Catalunya.
3. Eliminar el règim transitori per a la jubilació parcial previst en la Llei
40/2007.
Suposarà un estalvi d’uns 255,4 MEUR.
Finalitza el període transitori per complir amb els requisits
més rígids d’accés a la jubilació parcial (61 anys d’edat, 6
anys d’antiguitat, 30 anys de cotització, i reducció màxima
de jornada del 75%).
Hem de dir que les mesures 2 i 3, pel fet d’afectar al sistema públic
de pensions, han de discutir-se en el Pacte de Toledo.
4. Eliminar la prestació per naixement de 2.500€ a partir del 1 de gener
de 2011.
Aquesta mesura es dóna indiscriminadament, sense
contemplar el nivell de rendes de les persones beneficiàries.
La UGT de Catalunya ens havien posicionat en contra
d’aquesta mesura, ja que preferien que aquests diners fossin
per a construir llars d’infants.
Amb l’eliminació d’aquesta prestació s’estalviaran uns
1.500 MEUR.
5. Reduir les despeses en farmàcia mitjançant una revisió del preu dels
medicaments exclosos del sistema de preus de referència, i mitjançant
l'adequació del nombre d'unitats dels envasos dels medicaments a la
durada estandarditzada dels tractaments, així com dispensació de
medicaments en unidosi.
6. Suprimir, per als nous sol·licitants, la retroactivitat del pagament de
prestacions per dependència al dia de presentació de la sol·licitud,
establint-se, paral·lelament, un termini màxim de resolució de 6 mesos,
l'incompliment dels quals durà aparellada retroactivitat des d'aquesta data.
Més impostos per a una major despesa social
Els ingressos que el nostre model genera són insuficients
per poder assolir el nivell de despesa que requereix un bon
Estat del benestar: la pressió fiscal espanyola està a la
cua dels països europeus situant-se al voltant del 32%
del PIB davant del 48% de Dinamarca o Suècia. A més
pressió fiscal, més capacitat de despesa en protecció
social. Mai no podrem apropar-nos als nivells de despesa
social i d’inversió pública que efectuen els països nòrdics si
no realitzem un veritable esforç fiscal.
Les mesures 5 i 6 resulten difícil de quantificar ja que estan estretament
lligades a la gestió pública de les CC.AA.
Catalunya continua basant la seva política de prestacions en prestacions
econòmiques, mitjançant d’una banda, la prestació per a cures no
professionals en l’entorn familiar, i de l’altre, les prestacions
econòmiques vinculades a serveis (“xecs”, fonamentalment adreçats a
serveis residencials en el nostre cas). Ambdues representen el 67,5% de
prestacions; només 3 de cada 10 prestacions són directament de servei.
Les mesures en matèria de dependència poden impactar negativament a
curt termini en la ciutadania catalana ja que l’aplicació de la llei a
Catalunya s’està sostenint sobre prestacions econòmiques que havien
de ser excepcionals, com la de cures familiars i xecs per a la compra de
serveis. Tot augment de la demanda de serveis públics, prevista per
l’executiu espanyol amb aquestes mesures, seria inassumible atesa la de
per sí insuficient política d’inversió pública en la creació de serveis
públics per atendre la demanda a Catalunya – encara més aguditzada
amb les retallades en inversió pública.
Un exemple de l’escassa inversió pública a Catalunya en serveis públics
per atendre la dependència: Any 2009, només el 14% de les places de
residència per a gent gran i el 30% en el cas dels centres de dia eren
de titularitat pública.
7. Reduir, entre 2010-2011, 600 milions d'euros en Ajuda Oficial al
Desenvolupament.
8. Es preveu una reducció de 6.045 milions d'euros entre 2010 i 2011 en
la inversió pública estatal.
9. Es preveu un estalvi addicional de 1.200 milions d'euros per part de
les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals.
Les mesures 7, 8 i 9 suposen una caiguda del 22% de la
inversió pública estatal prevista per al 2010 respecte a la
realitzada al 2009. Sens dubte, aquesta retallada tindrà un
efecte negatiu en el creixement econòmic i les
perspectives de recuperació.
On s’han de buscar els diners?
La UGT de Catalunya denunciem que totes les mesures propostes pel Govern
de l’Estat estan exclusivament dirigides a retallar la despesa sense haver apostat
per la millora dels ingressos de les Administracions públiques, com seria a través
de la persecució del frau fiscal i una fiscalitat progressiva. No han gosat a posar
els ulls i les accions per fer una reforma fiscal, perseguir el frau fiscal i per
prohibir la pornografia salarial existent en els Consells de Direcció de les
empreses del IBEX35.
Amb els 70.000 milions d’euros que suposa el
frau fiscal a Espanya es podria finançar el
dèficit públic.
Alguns informes quantifiquen el frau fiscal a Espanya entre
el 20% i el 25% del PIB (una quarta part de la riquesa que
es genera, no paga impostos i qui en major mesura
s’escapa de pagar-los acostumen a ser les rendes altes!!),
el doble de la mitjana europea.
On estan els diners?
· La trama ‘Gürtel’ ha destapat 15.000 milions d'euros fugits de les grans
fortunes a comptes corrents espanyols a Suïssa
· No podem entendre com es possible que empleats i pensionistes
declaressin l'any passat una mitja de 18.400 euros i que els petits i
mitjans empresaris i els professionals liberals declaressin només 13.525
euros. Qui menteix?
· Al voltant del 86% dels quals tenen fortunes amb més de 10 milions
d'euros evadeixen les seves obligacions fiscals.
· El 18% dels que tenen entre mig milió i un milió d'euros, defrauda
actualment a la Hisenda Pública. El 45 % dels que tenen entre un i deu
milions d'euros eludeix el fisc.
· A Espanya es podrien recaptar uns 21.000 milions d'euros anuals, si
s'autoritzés als 8.000 tècnics del Ministeri d'Hisenda el control i inspecció
de les declaracions de la renda d'aquestes grans fortunes.
· Els 400 euros. L’Estat va transferir a 3 milions de catalans/nes al 2008
gairebé 1.200 milions d’euros a través de la mesura de deducció a l’IRPF
de 400 euros.
· 30.000 milions d’euros que es van facilitar a la banca perquè obrissin el
crèdit a les persones i a les pimes. Ho han fet?
Les mesures que realment necessitem
⇒ JUSTÍCIA I REDISTRIBUCIÓ de la renda també a través de la política
d’ingressos:
Per a evitar la polarització de les rendes, que ens ha dut a la crisi econòmica
i financera i ha estat fomentada per polítiques fiscals regressives.
⇒ PROGRESSIVITAT en el pagament d’impostos: millor distribució de la
pressió fiscal I PERSECUCIÓ DEL FRAU FISCAL
Augmentant els impostos a les rendes més altes i a les del capital S’ha
d’equiparar la tributació entre les rendes del treball i del capital per a què no
siguem els treballadors i treballadores de rendes mitjanes i baixes els que
suportem amb major mesura les càrregues fiscals.
⇒ Modificar l’IRPF:
Augmentar la progressivitat de l’IRPF i integrar de nou les rendes de capital
a la base general de l’IRPF, eliminant el tracte de favor que actualment
tenen.
Modificar la tributació de les rendes del capital. Introduir criteris de
progressivitat. Ara, tributa el mateix qui té 1.000 euros estalviats que qui en
té 1 milió. Totes tributen al 18%, independentment del seu període de
generació o tipus. (Es calcula que si augmenta la tarifa al 20%, es
guanyarien 920 milions d’euros en la recaptació)
Adjudicar una tarifa impositiva més alta a les rendes altes(+ de 100.000
euros) que sigui del 48% (tarifa que es va abaixar al 43% amb l’anterior
reforma tributària del 2006)
⇒ Recuperar l’Impost de Patrimoni
Recuperar l’Impost sobre el patrimoni, eliminat l’any passat, o figura similar
que gravi la riquesa i les grans fortunes. La seva eliminació va suposar al
2009 un cost de 1.800 milions d’euros.
⇒ Evitar la carrera fiscal a la baixa en l’Impost sobre Successions i
Donacions entre les CCAA
Establint un mínim comú de tributació per a totes les comunitats autònomes,
de forma que no es tingui temptació d’eliminar l’impost.
COM ES DIU “ZAPATAZO” EN CATALA ?
El Govern català aplicarà per a tots els conceptes retributius dels empleats públics catalans les mateixes retallades aprovades a Madrid.
La reunió extraordinària de la Mesa dels empleats públics de Catalunya per tractar d’aquesta retallada a casa nostra, ha servit per comprovar novament que l’actual govern català menysprea als empleats i els serveis públics, vulnera el dret a la negociació col•lectiva i no utilitza l’autogovern per defensar els empleats i empleades públiques.
El govern català te marge per actuar amb criteri propi i NO ho ha fet. Per que serveix l’autogovern?
Si bé les retribucions bàsiques s’estableixen als pressupostos generals de l’Estat i no permeten marge d’aplicació a les comunitats autònomes, la resta de retribucions (la part de complements) s’estableix pel govern de la Generalitat.
Hi ha motius suficients per defensar de manera responsable un criteri propi d’austeritat en relació als empleats públics catalans. Així:
- El govern català ja ve de dictar dos acords de govern amb mesures de contenció de despesa i d’austeritat (15 de juliol de 2008 i 23 de juny de 2009).
- L’Administració catalana és la que té les ratios, les proporcions i els percentatges molt més baixos de tota Espanya pel que fa a número d’empleats públics i serveis públics prestats.
El propi conseller d’Economia el mateix dia del “zapatazo de Madrid” manifestava que seria injust aplicar a Catalunya les mateixes retallades que a la resta de l’Estat i defensava que “nosaltres ja havíem fet, amb rigor i sacrifici, retallades molt importants als treballadors públics”. Lamentablement el propi conseller l’endemà mateix rectificava i ja veia convenient aplicar a Catalunya la clàssica formula del “cafè para todos”.
A Madrid en contra de la retallada. A Catalunya a favor.
Dos polítics d’ERC que encara ocupen els càrrecs de secretari general i de secretària del departament de Governació de la Generalitat ens han comunicat a la mesa general dels empleats públics de Catalunya que el govern tripartit farà una simple traducció al català del que disposa el decret llei aprovat a Madrid, amb els vots en contra del seu partit.
El conseller ni tan sols ha estat present en una mesa tan extraordinària com aquesta. Segurament estava votant a Madrid en contra del que aquí, com a màxim responsable del departament, havia de defensar i mostrar-se a favor, davant dels representants dels treballadors.
Aquest tipus de personatges no són empleats públics. Són polítics experts en l’engany.
El dret a la negociació col•lectiva
És un dret regulat a la pròpia Constitució espanyola (art. 37). Aconseguit després de molts anys de lluita dels qui creiem en la democràcia i en els drets dels treballadors.
La lluita de la UGT per aconseguir a Espanya aquest dret era, abans de la democràcia, contra la dictadura. L’any 2010, la lluita per aconseguir que s’apliqui aquest dret continua. Ara és contra els partits polítics i governs “democràtics” que sistemàticament practiquen en el nostre país la unilateralitat i incompleixen sistemàticament acords i convenis signats, vulnerant la negociació col•lectiva.
Sous d’alts càrrecs, parlamentaris i membres del govern de Catalunya
Les seves retribucions són molt més altes que les dels seus colegues de la resta de l’Estat (en alguns casos les dupliquen) però, en canvi, la retallada que s’aplicaran serà la mateixa que a la resta de l’Estat. Per a ells no hi ha proporcionalitat en el sacrifici. Malgrat que el propi President de la Generalitat va manifestar que la seva retallada seria exemplar, finalment acabarà sent novament un mal exemple per a tothom.
PER TOT AIXÓ LA UGT HA DEMANAT
LA DIMISSIÓ DEL CONSELLER DE GOVERNACIÓ
NOTA INFORMATIVA 5/2010
DECRETAZO DEL PSOE
El BOE de 24 de maig de 2010 va publicar el Reial Decret Llei 8/2010, de 20 de maig, pel qual s’ adopten mesures extraordinàries per reduir el dèficit públic, reduint el salari dels funcionaris, suprimint alguna prestació de la Seguretat Social , dificultant l’ accés a la pensió de jubilació total o parcial i reduint també els drets econòmics de les prestacions de dependència.
Aquest RDL ja ha estat “convalidat” al Congrés de Diputats el dia 27 de maig de 2010.
El RDL entrà en vigor el dia 25 de maig de 2010, però la data d’efectivitat és diferent per a cada mesura. Al analitzar-les es dirà quina és la data en què entra en vigor cadascuna d’elles.
Les mesures adoptades a l’ àmbit del treball i de la Seguretat Social són:
Reducció del salari dels empleats públic, funcionaris i laborals, al serveis de les administracions públiques.
Congelació de la quantia pensions de la Seguretat Social per a l’any 2011.
Supressió de les prestacions de la Seguretat Social relatives a naixement o adopció de fill i reducció de les assignacions econòmiques per fill menor de 18 anys.
Supressió del règim transitori d’aplicació del període mínim de cotització per poder accedir a la pensió de jubilació.
Supressió del règim transitori per acollir-se a la jubilació parcial.
REDUCCIÓ DEL SALARI DELS EMPLEATS PÚBLICS, FUNCIONARIS I LABORALS, AL SERVEI DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES
El RDL modifica la Llei de Pressupostos Generals de l’ Estat per l’ any 2010 en matèria de retribucions i suspèn parcialment l’ Acord Govern-Sindicats per la funció pública signat el 25 de setembre de 2009, en el marc del diàleg social, per reduir els salaris del personal de les Administracions Públiques (Disposició addicional 2A. del RDL).
AQUESTA MESURA AFECTA A:
A tots els empleats públics, funcionaris i laborals, de:
Administracions públiques de l’ Administració de l’ Estat, de les Comunitats Autònomes i de règim local, és a dir:
A l’ Administració General de l’ Estat, els seus organismes autònoms, agències estatals i universitats.
A les administracions de les comunitats autònomes, els seus organismes i universitats.
A les corporacions locals i els organismes que en depenguin.
A les entitats gestores i serveis comuns de la Seguretat Social.
A les societats mercantils públiques.
A les entitats públiques empresarials i a les resta d’ organismes públics i ens del sector públic estatal, autonòmic i local.
NO AFECTA
1er .- Al personal laboral no directiu de les societats mercantils públiques, per exemple RTVE. (Disposició addicional 9a. del RDL). Aquesta previsió té caràcter bàsic i, en conseqüència, afecta a totes les comunitats autònomes i ens locals.
2n.- Al personal laboral no directiu de les entitats públiques empresarials RENFE, ADIF I AENA. (Disposició addicional 9a. del RDL). Aquesta previsió té caràcter bàsic i, en conseqüència, afecta al personal d’aquestes empreses que presta servei a les comunitats autònomes.
3er .- Els membres del Consejo General del Poder Judicial, del Tribunal Constitucional i del Tribunal de Cuentas tenen un tractament especial; els seus presidents han de comunicar al Ministeri d’ Economia i Hisenda, en el termini de 15 dies , les reduccions que decideixen aplicar-se als seus sous pel període que va des de l’1 de juny de 2010 fins al 31 de desembre de 2010, però fins que no ho comuniquin continuaran cobrant el sou sense reducció. (Disposició addicional 1a. del RDL).
La reducció salarial decidida al RDL consisteix en :
Per al personal funcionari, estatutari i assimilat del sector públic estatal
Aplicable a totes les administracions públiques (central, autonòmica i local) en funció del caràcter bàsic que el Reial Decret Llei li dóna a aquestes previsions.
Des de l’ 1 de juny i fins el 31 de desembre de 2010 el conjunt de retribucions es redueixen en un 5%.
Es determinen les quanties econòmiques del sou , dels triennis, en funció dels Grups de classificació, de la paga extra de desembre de 2010 i dels complements de destinació, en funció dels nivells.
La reducció del sou i dels triennis va des d’ una reducció de quasi el 5% al Grup A , a una reducció del 0,24% al Grup D, i cap reducció al Grup E.
La reducció del complement de destinació és del 5% a tots els 30 nivells.
Les quanties del complement específic, del complement de productivitat, de les gratificacions per serveis extraordinaris es reduiran, a partir de l’ 1 de juny, en un 5%.
La paga extra de juny de 2010 es cobrarà íntegrament en la quantia vigent fins a 31 de maig, i la paga extra de desembre de 2010 es cobrarà íntegrament en la quantia vigent a partir de 1 de juny de 2010.
Els complements personals i transitoris reconeguts a la Llei de pressupostos per l’any 2010 es mantindran en les quanties de 1 de gener de 2011. (Disposició Transitòria 1a. del RDL).
Per al personal laboral del sector públic estatal
Amb efectes de l’ 1 de juny de 2010, la massa salarial es redueix en un 5% de les quanties de cadascun dels conceptes retributius que integren la nòmina.
La paga extra de juny de 2010 es cobrarà íntegrament en la quantia vigent fins a 31 de maig, i la paga extra de desembre de 2010 es cobrarà íntegrament en la quantia vigent a partir de 1 de juny de 2010.
La distribució de la reducció del 5% entre els diferents conceptes retributius podrà ser alterada per la negociació col·lectiva , però en cap cas podrà suposar l’ increment de la massa salarial reduïda en un 5%.
Personal al servei de les mútues d’ accidents de treball i malalties professionals i de les entitats i centres mancomunats (Disposició addicional 3a. del RDL).
Si les retribucions són superiors a les d’un Director General de les entitats gestores de la Seguretat Social la reducció de les retribucions serà la que li correspon a un Director General.
A la resta del personal de les Mútues i de les entitats i centres mancomunats els hi serà d’ aplicació la reducció de les retribucions establerta pel personal laboral del sector públic estatal.
Bases de cotització al Règim General de la Seguretat Social (Disposició Addicional 7a del RDL).
La base de cotització per totes les contingències, durant el període 1 de juny a 31 de desembre de 2010, dels empleats públics que estan al Règim General de la Seguretat Social als quals els hi sigui reduïda la seva retribució, es mantindrà en la quantia del mes de maig de 2010, excepte si per les quanties que tingui dret a cobrar li correspongui una base de cotització superior.
A la base de cotització del mes de maig que es tindrà en compte se li hauran deduït els imports dels conceptes retributius de periodicitat superior al mensual o que no tinguin caràcter periòdic i que s’haurien integrat en aquesta base sense haver estat objecte de prorrateig.
El propi RDL faculta al Consell de Ministres a modificar les anteriors previsions.
En el moment de fer-se pública aquesta Nota Informativa, el Govern de la Generalitat no ha aprovat encara cap tipus de mesura legal específica per l’àmbit de l’Administració de la Generalitat; quan s’aprovi, si s’aprova, farem la pertinent Nota Informativa.
CONGELACIÓ DE LA QUANTIA DE LES PENSIONS DE LA SEGURETAT SOCIAL
L’ any 2011 les pensions contributives de la Seguretat Social i les de les classes passives de l’ Estat (funcionaris) no s’ incrementaran.
Sí s’ incrementaran les pensions mínimes, les pensions del SOVI i les pensions no contributives.
PRESTACIONS ECONÒMIQUES EN MATÈRIA DE DEPENDÈNCIA
Es modifica la Llei de dependència per regular:
Que el temps màxim entre la data de la sol·licitud d’ una prestació de dependència i la data de la resolució de reconeixement de la prestació sol·licitada serà de 6 mesos.
Que es tindrà dret a cobrar la prestació a partir de la data de la resolució que la reconegui, excepte si l’ administració triga més de 6 mesos; si tarda més de 6 mesos es tindrà dret a cobrar la prestació econòmica des del dia següent a la finalització dels 6 mesos des de la data de la sol·licitud.
S’introdueix una previsió que afecta a la forma de pagament dels endarreriments econòmics de les prestacions econòmiques per tenir cura de la persona depenent a l’entorn familiar.
Per si no ni havia prou amb l’ anterior supressió de la retroactivitat dels efectes econòmics des de la data de la sol·licitud de qualsevol prestació, també pels expedients de sol·licitud en tràmit (a 25 de maig de 2010) i resolucions administratives ja dictades però que encara no s’ han fet efectives, sobre prestacions per tenir cura de la persona depenent a l’entorn familiar, el RDL estableix que la quantia corresponent als endarreriments als quals tingui dret la persona beneficiària es podrà pagar de forma ajornada en pagaments anuals d’ igual quantia i en el termini màxim de 5 anys. (Disposició Addicional 6a).
Sol·licituds en tràmit a 25 de maig de 2010
A les sol·licituds de prestacions de dependències presentades abans del dia 25 de maig de 2010, si els hi és reconegut un grau de dependència II o III, tindran dret a rebre la prestació econòmica que els hi pugui correspondre amb efectes de la data de sol·licitud. (Disposició transitòria 3a del RDL).
SUPRESSIÓ DE LA PRESTACIÓ ECONÒMICA DE LA SEGURETAT SOCIAL PER NAIXEMENT O ADOPCIÓ
Es tracta de la prestació de 2.500 euros
Es deroga la Llei 35/2007, de 15 de novembre, que va ésser la que va establir la prestació econòmica. (Disposició Derogatòria única, apartat u. b). del RDL).
Aquesta prestació es feia efectiva:
Mitjançant una deducció de forma anticipada de la declaració d’IRPF per les persones beneficiàries de la prestació que fossin contribuents d’ IRPF.
Cobrant la prestació econòmica de la Seguretat Social si les persones beneficiàries no fossin contribuents d’ IRPF.
Ara, es deroguen i modifiquen, amb efectes de l’ 1 de gener de 2011, els articles de la Llei d’ IRPF i de la LGSS que contenien les previsions legals sobre aquesta prestació econòmica.
Però, en relació amb els fills nascuts o adoptats durant tot l’ any 2010:
Es modifica la Llei de l’ IRPF (Disposició addicional 26a.) per regular que es tindrà dret, en el període impositiu 2010, a la deducció dels 2.500 euros corresponents als naixements de l’ any 2010 i les adopcions constituïdes durant l’any 2010 , sempre que la inscripció al Registre Civil es produeixi abans de 31 de gener de 2011 i es sol·liciti la percepció anticipada de la deducció abans del 31 de gener de 2011.
I s’ estableix una nova Disposició addicional 48a. a la LGSS per regular que es tindrà dret a cobrar l’ anterior prestació econòmica per naixement o adopció de fill (2.500 euros) pels naixements de l’ any 2010 i les adopcions constituïdes durant l’any 2010 , sempre que la inscripció al Registre Civil es produeixi abans de 31 de gener de 2011 i es sol·liciti la prestació abans de 31 de gener de 2011.
REDUCCIÓ DE LES ASSIGNACIONS ECONÒMIQUES PER FILL MENOR DE 18 ANYS
Es modifica, amb efectes de l’1 de gener de 2011, l’ apartat 1. de l’article 182.bis. de la LGSS.
Es suprimeix l’ assignació de 500 euros, en còmput anual, per fill menor de 5 anys.
Amb efectes d’1 de gener de 2011 l’ assignació econòmica per fill menor de 18 anys serà, en còmput anual de 291 euros.
Es mantenen les assignacions per fills discapacitats en les quanties econòmiques ja previstes.
SUPRESSIÓ DEL RÈGIM TRANSITORI D’APLICACIÓ DEL PERÍODE MÍNIM DE COTITZACIÓ PER PODER ACCEDIR A LA PENSIÓ DE JUBILACIÓ
Es deroga, amb efectes de 25 de maig de 2010, el règim transitori d’exigència del període mínim de cotització per accedir a la pensió de jubilació (Disposició transitòria 4a. de la LGSS).
L’ any 2008, es va modificar la LGSS per passar a exigir que el període de cotització mínim de 15 anys per accedir a la pensió de jubilació es computava sense tenir en compte la part proporcional de les pagues extres. De fet, s’ exigia cotització de 15 anys efectius de treball.
En la mesura que aquest nou requisit de 15 anys efectius de cotització es va introduir de nou, es va regular una entrada en vigor gradual i transitòria, de forma que només serien exigibles com a cotitzats els següents dies d’ acord amb la següents periodicitat:
Des de 1-01-2008 a 30-06-2008...................4.700 dies
Des de 1-07-2008 a 31-12-2008...................4.777 dies
Des de 1-01-2009 a 30-06-2009...................4.854 dies
Des de 1-07-2009 a 31-12-2009...................4.931 dies
Des de 1-01-2010 a 30-06-2010...................5.008 dies
Des de 1-07-2010 a 31-12-2010...................5.085 dies
Ara, amb efectes de 25 de maig de 2010, es deroga aquesta transitorietat i seran exigibles 5.475 dies com a període mínim de cotització per accedir a la pensió de jubilació.
Seran exigibles per accedir al dret a la pensió de jubilació en funció de la data del fet causant i independentment de la data de sol·licitud.
És a dir, que si et jubiles amb efectes de 25 de maig de 2010 ( o data posterior) si que et són exigibles els 5.475 dies malgrat que hagis fet la sol·licitud abans del 25 de maig, però si et jubiles amb efectes de 24 de maig de 2010 (o data anterior) no et són exigibles els 5.475 dies malgrat hagis fet la sol·licitud després del 25 de maig de 2010.
SUPRESSIÓ DEL RÈGIM TRANSITORI PER ACOLLIR-SE A LA JUBILACIÓ PARCIAL
Es deroga, amb efectes del dia 25 de maig de 2010, el règim de transitorietat per accedir a la jubilació parcial, contingut a la Disposició transitòria 17a. de la LGSS. (Disposició derogatòria única del RDL).
Es suprimeix la possibilitat d’accedir amb menys de 61 anys (sense tenir la condició de mutualista), i amb menys de 6 anys d’antiguitat a l’empresa i menys de 30 anys cotitzats. A la vegada, es suprimeix la reducció de fins a un màxim del 85% de la jornada excepte pels casos que s’indicaran.
A partir del dia 25 de maig de 2010 només es poden jubilar parcialment:
Els treballadors i treballadores amb 60 anys que hagin cotitzat abans de 1 de gener de 1967.
I els treballadors i treballadores amb 61 anys.
En ambdós casos, caldrà que acreditin:
Una antiguitat mínima de 6 anys, immediatament anteriors a la data de la jubilació, a l’ empresa.
Un període mínim de cotització de 30 anys.
La reducció de jornada no podrà ser inferior al 25% ni superior al 75%; excepte si el treballador rellevista és contractat a temps total i de forma indefinida. En aquest cas, la reducció de jornada no podrà ser superior al 85%.
També es regula una nova previsió transitòria NOMÉS pel cas que el dret d’ accés a la jubilació parcial estigui establerta a un acord d’ERO, a un conveni col·lectiu o a un pacte d’empresa, signats abans del 24 de maig de 2010.
En aquests casos, la regulació transitòria que ara s’estableix permet accedir a la jubilació parcial amb efectes i a partir de 25 de maig de 2010 i fins al 31 de desembre de 2012:
Als treballadors i treballadores de 60 anys si el treballador rellevista és contractat a jornada sencera i de forma indefinida.
Als treballadors i treballadores de 60 anys i 6 mesos si el treballador rellevista és contractat en altres condicions.
I sempre que acreditin :
Una antiguitat mínima de 6 anys, immediatament anteriors a la data de la jubilació, a l’ empresa.
Un període mínim de cotització de 30 anys.
La reducció de jornada no podrà ser inferior al 25% ni superior al 75%; excepte si el treballador rellevista és contractat a temps total i de forma indefinida. En aquest cas, la reducció de jornada no podrà ser superior al 85%.
El RDL no diu res en relació amb les sol·licituds de jubilació parcial presentades a l’ INSS abans del 25 de maig de 2010, però aquestes sol·licituds es regiran per la norma legal vigent en el moment del fet causant.
És a dir, que si et jubiles amb efectes de 25 de maig de 2010 ( o data posterior) ja és d’ aplicació la nova norma legal malgrat que hagis fet la sol·licitud abans del 25 de maig, però si et jubiles amb efectes de 24 de maig de 2010 ( o data anterior) no és exigible la nova regulació malgrat que hagis fet la sol·licitud després del 25 de maig de 2010.
Finalment, dir que també tenen dret a jubilar-se parcialment AMB EFECTES DE 24 DE MAIG DE 2010, O DATA ANTERIOR:
Els treballadors i treballadores amb 60 anys que hagin cotitzat abans de 1 de gener de 1967 i els treballadors i treballadores amb 60 anys i 4 mesos que acreditin :
Una antiguitat mínima de 4 anys. immediatament anteriors a la data de la jubilació, a l’ empresa.
Un període mínim de cotització de 24 anys.
La reducció de jornada no podrà ser superior al 80%, excepte si el treballador rellevista és contractat a temps total i de forma indefinida. En aquest cas, la reducció de jornada no podrà ser superior al 85%.
Els treballadors i treballadores amb 60 anys, malgrat que no tinguin cotitzacions anteriors a 1 de gener de 1967, si tenen una antiguitat de 6 anys a l’ empresa, 30 anys cotitzats i el treballador rellevista és contractat de forma indefinida i a temps complert; es podran jubilar parcialment amb una reducció màxima de la jornada del 85%.
Barcelona, 28 de maig de 2010.
CERES
Subscriure's a:
Missatges (Atom)