Retalls de la vida política garriguenca 1

La vida política de la Garriga, com la de tants altres municipis, està farcida d’anècdotes curioses i de detalls fascinants. Els i les nostres representants democràtics ens ofereixen sovint dosis d’acurada oratòria i peces de refinament ideològic que, habitualment, no sabem apreciar en tota la seva magnitud i riquesa de matisos.

Per començar aquesta sèrie de retalls de la vida política garriguenca, us oferim un curt intercanvi dialèctic entre el representant del Partit Popular de Catalunya al consistori i l’Alcaldessa, durant el Ple del mes de juliol d’aquest any. Que en gaudiu.



Intervé el Sr. Josep Broch, portaveu del grup municipal PPC:

Quan parlo de serveis necessàriament deficitaris, vol dir que no ens podem ficar és en “camisa de once varas” és a dir, per què assumim responsabilitats des de l’Ajuntament o des de qualsevol Àrea que després no es poden dur a terme, o les fem sempre a mig gas.
Ja fa uns mesos que ens vàrem entomar la llei de dependència, igual com han hagut de
fer tots els municipis de Catalunya, i s’han hagut de treure diners d’on no els teníem. El que vull dir amb serveis necessàriament deficitaris és que temes com el karate, l’escola de música que després en parlarem, hi ha certes coses, certs privilegis que no són atenció social. La cultura si ho és, l’esport també, però tot té uns límits. No sé si tenir aquí campions d’Espanya de bàdminton, de ping-pong, o de karate sigui un objectiu municipal. Crec que hem de repartir i no agafar compromisos inassolibles.
Repeteixo, ens vam entomar la llei de la dependència, també és cert que necessitem un
educador de carrer, necessitem certes coses, però és cert que quan m’ha parlat abans de la transversalitat de l’Ajuntament, s’ho han de creure, i l’Agenda 21 també ho deia, s’han de creure la transversalitat de l’Ajuntament, la confluència de les Àrees, suprimir Comerç, Turisme i fer una sola àrea. Si us plau. Si s’ha de fer “mobbing”, que està molt de moda utilitzar-lo i com a il·legal, doncs es fa “mobbing” en aquesta casa...

Intervé la Sra. alcaldessa:

Sr. Broch, li demano que rectifiqui el que acaba de dir.

Continua el Sr. Josep Broch:

Mobbing com a paraula anglesa. Si vol li dic entre cometes, d’acord?. Però és un tema
que no em cansaré i sempre ficaré els peus a la galleda.

Intervé la Sra. alcaldessa:

Sento haver-lo tallat, però la paraula “mobbing” entesa com l’entenem, no és correcta.